La Comissió d’Ètica Judicial del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) veu “d’acord amb l’ètica judicial l’assistència de jutges a concentracions contra actuacions polítiques si consideren en perill l’estat de dret i la independència de la Justícia”. Així ho ha afirmat en un dictamen on aquest organisme, que no depèn dels òrgans del govern del CGPJ —format per sis magistrats i un expert en ètica— sobre les concentracions silencioses convocades el passat mes de novembre a diferents seus judicials contra l’acord per la proposició de llei d’amnistia.
Segons ha comunicat el mateix CGPJ, la Comissió d’Ètica Judicial ha “analitzat l’encaix ètic de la participació de membres de la Carrera Judicial en concentracions convocades davant de les seus judicials per mostrar el seu rebuig davant d’un acord polític d’investidura concret i davant de la proposició de llei d’amnistia”. El dictamen, difós aquest dijous, considera que l’assistència a aquest tipus d’actes “s’ajusta als Principis d’Ètica Judicial sempre que es doni una condició: que el jutge o jutgessa tingui un honest, meditat i sincer convenciment que l’actuació objecte de repulsa pugui afectar l’estat de dret”.
L’endemà del lliurament de despatxos
El dictamen de la Comissió d’Ètica Judicial arriba l’endemà que Felip de Borbó i el president del CGPJ, Vicente Guilarte, carreguessin els neulers contra la possibilitat que les decisions judicials siguin revisades per altres poders de l’Estat, en l’acte celebrat a Barcelona de lliurament de despatxos als nous jutges. La consulta que respon la Comissió d’Ètica plantejava si les concentracions silencioses de jutges i jutgesses que registrades el passat novembre davant les seus judicials “van afectar els principis ètics relacionats amb la independència judicial i el deure d’imparcialitat i integritat al que estan sotmesos els membres de la Carrera Judicial”.
La comissió destaca que els assistents a les concentracions eren jutges, un fet que no permet “parlar de manifestació en sentit estricte”. Així mateix, destaca que l’objecte era mostrar “la repulsa a uns punts d’un acord polític relacionats més o menys directament amb la independència judicial”. En aquesta línia, si bé entén que es va produir un dilema “ètic d’alta densitat”, la comissió conclou que si es respecten la independència i la imparcialitat tenen “l’obligació de defensar activament els principis rectors de l’estat de dret si estan amenaçats”.
