Els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017 conformen una història molt complexa. Complexíssima. Però el pas del temps i la feina de la comissió d’investigació del Congrés van aclarint alguns punts foscos que havien quedat tant en la investigació policial com en la instrucció judicial i la vista oral, durant el llarg camí del judici als tres dels integrants supervivents de la cèl·lula jihadista que va preparar l’atac. Les dues darreres setmanes han servit per redescobrir dos elements que havien quedat al calaix dormint el son dels justos. I, a sobre, aclareixen l’ombra de dubte sobre la mort de l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, cervell de la cèl·lula i confident dels serveis d’informació de l’Estat.
En primer terme hi ha una diligència dels Mossos d’Esquadra, a la qual ha tingut accés El Món, en què, per primera vegada i després d’insistents peticions de les parts en el judici oral, la furgoneta de l’imam apareix fotografiada. Concretament, en un atestat del passat 7 d’abril signat per l’Astor 228 dels Mossos d’Esquadra, on els agents informen que es troba en un dipòsit de Castellbisbal i, a més, en destaquen el bon estat.
Però, per altra banda, i molt més important, hi ha el detall de la part final de la declaració de la caporala del Tedax dels Mossos Foc 106, que, com si fos un afegit de darrera hora, va ajudar a trobar una de les peces més buscades del puzle dels atemptats: un “home vell i canós” que mai es va poder identificar i que va passar absolutament desapercebut en la instrucció i la vista oral contra els tres acusats pels atemptats. Una descripció que coincideix amb una fotografia trobada entre la runa de la casa d’Alcanar, d’un home que mai s’ha pogut identificar.
La veu d’un testimoni
Curiosament, la descoberta va venir per l’interrogatori del portaveu del PP a la comissió, el vilanoví Santi Rodríguez. El popular volia incidir en un dels punts que la caporala havia deixat caure en respostes a preguntes anteriors, un testimoni que podria aclarir per què la furgoneta de l’imam es va trobar intacta dies després i, sobretot, qui era el senyor que sortia retratat en la instrucció judicial i mai ningú va poder identificar. Era un dels grans dubtes del cas, com ho són encara el “fruiter” amb qui dos testimonis van assegurar que havien vist l’imam marxar de Ripoll, amb la furgoneta, el dia que anaven a Alcanar, al quarter central de la cèl·lula a la urbanització Montecarlo on es va preparar l’atemptat. I, per descomptat, l’home que va intentar comprar per primera vegada els precursors d’explosius en un magatzem de Tortosa, al qual l’adroguer es va negar a lliurar-li amb l’excusa que la furgoneta no estava homologada per transportar 100 quilos de peròxid d’hidrogen.
En tot cas, la caporala va relatar que, quan feia dos dies que investigava a la casa d’Alcanar, el dia 20 d’agost –tres dies després de l’atropellament massiu a la Rambla i quatre dies després que haguessin explotat per accident els artefactes amb què volien atemptar inicialment–, se li va acostar un veí francès que recollia el que podia, ja que l’explosió també havia afectat el seu habitatge. La mossa Foc 106 va relatar que el veí li va explicar i “descriure les dues explosions”. Una informació que, va remarcar, “per a un Tedax és molt important“. “Vam estar parlant i em va dir: ‘I quan ja van passar les explosions, vaig veure passar la furgoneta blanca amb el vell'”, va afegir la caporala. Una afirmació que va voler aclarir, per la qual va preguntar al veí “qui era el vell”. La resposta va ser que “el vell” era un senyor que hi anava “de vegades”. No “no vivia a la casa de manera continuada, però hi anava”. I el va descriure com “un senyor canós, amb la barba llarga, els cabells arrissats, i més vell que l’imam”.
Els Mossos es van posar en marxa
A la una de la matinada, quan la caporala va tornar a la seu central dels Mossos d’Esquadra, al complex Egara, a Sabadell, la caporala va fer un comunicat i “ho va deixar tot anotat”. L’endemà mateix, ja dia 21, va parlar amb els seus companys de la Comissaria General d’Informació, amb la Unitat d’Informació Exterior, i els va transmetre totes les dades. El dia 22 se li va prendre declaració i així ho mostra el sumari del cas, al qual ha tingut accés El Món. El veí anava acompanyat de la seva dona. S’identifiquen com a matrimoni Groby i s’asseuen amb els Astor 31 i 23 dels Mossos de la Comissaria General d’Informació.
Segons recull la declaració, els agents dels Mossos els van mostrar unes fotografies de la furgoneta amb la matrícula 2958BVZ, registrada a nom d’Abdelbaki es-Satty. El matrimoni Groby la va reconèixer tot i que van afegir algun serrell com ara que era més “antiga, amb pintura blanca mate i que la porta lateral no encaixava correctament”, així com que “portava una baca per al transport de càrrega”. Tots dos van confirmar als agents que havien vist el vehicle a la casa d’Alcanar el dia abans de l’explosió, el 15 d’agost. En el mateix sentit, i refermant el que havien explicat a la Tedax Foc 106, van insistir que “la persona que van veure conduir aquesta furgoneta era un home d’ètnia àrab, d’uns seixanta anys, amb els cabells curts i barba llarga, grisa i rectangular”.
Garbuix del PP
La narració de la caporala va ajudar a escatir una declaració aportada al sumari que havia passat desapercebuda i que tampoc es va refermar durant la vista oral, perquè, al capdavall, no afectava el judici dels tres acusats. Però la declaració de la Tedax, refermada per l’atestat policial posterior, indicaria que algú es va endur la furgoneta de l’imam cap a la Ràpita. I, per tant, Abdelbaki es-Satty va romandre a l’habitatge fins que va morir per l’explosió, tal com expressa la investigació judicial. L’únic secret que es manté és saber qui era aquest senyor vell i amb barba encara per identificar i, segurament, tindria informació per aportar al cas sobre la creació i evolució de la cèl·lula.
Ara bé, Santi Rodríguez, es va confondre amb la declaració d’un altre testimoni quan va replicar a la caporala. De fet, va esmentar el relat d’un altre ciutadà francès, Trouvay. Un veí de la casa que “va dir veure tan sols simplement una furgoneta de color blanc, res més, ni la descripció de cap persona” i “després de la segona explosió”. De fet, Trouvay ha estat citat dues vegades a la comissió i, tot i confirmar l’assistència, finalment no va comparèixer, davant la sorpresa de la Mesa i el lletrat de la comissió, responsables de la seva seguretat. Ara, només caldria esbrinar qui era el “senyor vell”. Potser serà una de les primeres tasques de la flamant Associació 17-A creada aquesta setmana amb l’objectiu de saber la veritat.
