L’Audiència de Barcelona ha emès un altre seriós avís al titular del jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona, que investiga diverses querelles per l’ús de Pegasus contra membres de la biosfera independentista. En aquest cas, es tracta de les querelles presentades pels diputats i exdiputats de la CUP David Fernández, Carles Riera i Albert Botran. El jutge va admetre parcialment a tràmit la querella i va denegar la majoria de les diligències d’investigació que havien requerit els cupaires. Una decisió que la defensa dels advocats, dirigida pel lletrat Benet Salellas, va recórrer, però curiosament no li va admetre el recurs. Ara l’Audiència fa rectificar al jutge i l’obliga a acceptar el recurs.
Aquesta resolució de l’Audiència ja és la tercera en el mateix sentit de les darreres setmanes. Per una banda, amb el cas de Diana Riba, l’eurodiputada d’ERC que va servir als magistrats per fonamentar que el jutge tenia l’obligació de citar la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro. La setmana passada, i en la mateixa línia, l’Audiència va obligar també a tramitar les diligències demanades per l’exvicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri. Aquesta tercera resolució és, per a les fonts jurídiques consultades, un retret de la magistratura per la lentitud de la instrucció per part del jutjat 32.
Entrebancs processals
La querella de Botran, com al de Fernàndez i la de Riera, va anar a parar per acumulació de la causa al jutjat que havia admès la primera querella per Pegasus, interposada per l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, i pel diputat i cap de files d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall. La querella dels cupaires va ser només admesa parcialment i el jutge va rebutjar practicar les diligències d’investigació reclamades pels diputats espiats. De fet, l’instructor demanava que abans que res, els denunciats lliuressin els seus terminals mòbils.
Davant la negativa a tramitar les diligències, Salellas va interposar un recurs. Però el jutge es va negar a tramitar ni tan sols el mateix recurs d’apel·lació. Una maniobra del jutge per tal de mirar d’impedir que l’Audiència, com a instància superior, es pronunciés sobre les diligències d’investigació demanades, com ara requeriments o comissions rogatòries a les empreses fabricants i distribuïdores de Pegasus. Davant l’acció, reacció del lletrat va ser interposar un recurs de queixa a l’Audiència advertint que volia interposar un recurs d’apel·lació, però que el jutge instructor no ho permetia, “indegudament”. Gairebé, sis mesos després, l’Audiència ha resolt a favor de la tesi de Salellas i reconeix el dret dels seus representats a la tramitació del recurs. Per tant, ara l’Audiència podrà analitzar els recursos que plantegen les parts. La decisió de l’Audiència, a la qual ha tingut accés El Món, es llegeix com una seriosa estirada d’orelles al jutge instructor, al qual ordena que faci el favor de tramitar els recursos de les parts i les diligències que demanen.
1
2
