El 18 de juliol de 2023, Portugal, el país que va derrocar civilment i militar una dictadura l’abril de 1974, va aprovar una llei d’amnistia. El motiu, lluny de tenir un caràcter de pacificació d’un conflicte, va ser la visita de l’aleshores papa Francesc al país per celebrar la Jornada Mundial de la Joventut. L’amnistia va ser impulsada pel govern i aprovada pel parlament del país i va servir per exonerar joves d’entre 16 i 30 anys de condemnes per delictes que no superessin els 8 anys de presó. Aquesta amnistia va ser aprovada poc abans de l’amnistia espanyola per a l’independentisme català. L’altra amnistia recent de l’àmbit europeu va ser aprovada al Regne Unit, per fer net dels processos oberts de la guerra bruta unionista contra l’independentisme irlandès.
Curiosament, en plena polèmica jurisdiccional per la inaplicació de l’amnistia a líders del Primer d’Octubre –com ara el president a l’exili, Carles Puigdemont, que espera l’empara del Tribunal Constitucional o la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la legalitat europea de la llei de l’oblit penal–, els magistrats espanyols han celebrat una cimera de treball amb els magistrats portuguesos. Una trobada que ha servit especialment per defensar la posició dels tribunals constitucionals estatals davant el dret europeu.
En concret, i segons ha comunicat el mateix TC, el seu president, Cándido Conde Pumpido, ha assegurat en la jornada que és “necessària certa autocontenció del TJUE, ja que la utilització competencial de clàusules obertes, com ara l’estat de dret o la tutela judicial efectiva, aconsella una gran prudència“. Així mateix, ha demanat una “atenció addicional per evitar que la qüestió prejudicial es converteixi en instrument de desplaçament estratègic de controvèrsies constitucionals, o merament polítiques, de caràcter intern dels estats membres“. Una reflexió gens gratuïta en el marc del debat jurisdiccional sobre l’aplicació de l’amnistia i la renuència del Tribunal Suprem a aplicar-la als líders del Procés i la seva advertència de portar els seus casos altre cop al TJUE.
Magistrats progressistes
El títol de la jornada de treball ha estat Els 40 anys d’adhesió de Portugal i Espanya a la Unió Europea: problemes constitucionals; les relacions entre els tribunals constitucionals i el TJUE. Una de les conclusions de la trobada ha estat determinar, com a “principal repte del constitucionalisme europeu”, com cal “articular el dret de la Unió i la supremacia constitucional sense desnaturalitzar ni el projecte de la UE ni la legitimitat constitucional interna”. Un debat que ha estat viu en l’aprovació de l’amnistia.
En la cimera ha participat el Tribunal Constitucional de Portugal, encapçalat pel seu president José João Abrantes. La primera taula de treball, sobre les qüestions prejudicials, ha anat a càrrec de María Luisa Segoviano i el magistrat portuguès Alfonso Patrão. La segona sessió ha versat sobre Control de constitucionalitat i control de conformitat amb el Dret de la Unió Europea: diferències i convergències paramètriques, amb ponències de la magistrada catalana del TC, Laura Díez Bueso, i de la magistrada del tribunal de Portugal Mariana Canotilho. Per part del tribunal espanyol, també hi han assistit la vicepresidenta Inmaculada Montalbán Huertas i el magistrat Ramón Sáez Valcárcel. Tots del sector progressista.
