En plena bogeria per la instrucció de la causa Volhov sobre una possible trama russa de Procés, que ja dorm el son dels justos, va aparèixer una altra trama amb ferum de Kremlin. Però, en aquest cas, dins el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol, el CNI. El desembre de 2023 va esclatar la notícia de la detenció de dos agents del servei d’intel·ligència espanyol. Dues figures, per cert, gens menors en l’estructura dels serveis d’intel·ligència espanyols. Ara el cas es desmunta i apunta que un dels principals analistes del CNI, ara investigat, ha estat una víctima de la guerra interna de famílies que fa temps que soscava el centre. L’acusació principal va ser que el mateix servei d’informació van concloure que l’arrestat passava informació a la CIA, l’agència d’informació nord-americana. Un cas de revelació de secrets que va posar en guàrdia l’Estat.
L’un era un capità de fragata que dirigia una de les àrees més sensibles de la intel·ligència espanyola: l’àrea sobre Rússia. De fet, se l’acusava de passar informació que els serveis espanyols tenien sobre Rússia per lliurar-la als EUA. L’altre arrestat és un membre de rang inferior que la Divisió de Seguretat, la unitat d’afers interns de La Casa –nom del CNI en l’argot dels seus integrants–, que considerava que li donava un cop de mà. La coincidència despertava totes les alarmes, no només per la pretesa connexió russa del Procés sinó per un altre cas -sentenciat-, el de Roberto Flórez, un espia del CNI que va ser descobert com a doble agent de Rússia l’any 2007.
Canvi de paradigma
Però un any i mig després el cas s’ha girat com un mitjó. L’oficial de l’Armada va quedar en llibertat el passat mes de desembre en una jugada estratègia de la seva defensa, dirigida per l’advocat Ignacio Menéndez. Segons ha pogut saber El Món, la jutgessa d’instrucció ha començat a reclamar la desclassificació de papers i documents del CNI que han “incomodat” la direcció dels serveis d’intel·ligència. Les proves i indicis recollits fins ara apunten una flagrant vulneració de drets fonamentals de l’investigat que la jutgessa vol aclarir. Tant és així que s’ha negat en rodó a lliurar la causa a l’Audiència Nacional, que tampoc l’ha acabat finalment reclamant, i ha ordenat més diligències.
El passat 14 de març, la titular del Jutjat d’Instrucció número 7 de Madrid, Susana Trujillano, encarregada ara de la investigació del cas, va demanar tant a la defensa com al ministeri fiscal i l’Advocacia de l’Estat quin era el seu posicionament sobre la pròrroga de la instrucció arran dels indicis recollits fins al moment. Un dels punts que més inquieta la jutgessa és el fet que l’acusat, J.P., va estar sotmès a vigilància, seguiments, balises de geolocalització del seu vehicle, així com la intervenció de les seves comunicacions privades i professionals des del mes de març de 2022 fins a l’agost de 2023, sense que, ara per ara, encara no s’hagi fet arribar al jutjat d’instrucció l’autorització judicial obligada signada pel magistrat del Tribunal Suprem delegat del CNI, el president de la sala contenciosa Pablo María Lucas Murillo de la Cueva, o el seu substitut, el togat de la sala penal Andrés Martínez Arrieta.
De fet, el ministeri públic, el lletrat de l’Estat i el de la defensa van fer al costat a la proposta de la magistrada i defensen prorrogar la instrucció. En aquesta línia, tots tres coincideixen a qualificar la causa “d’altament complexa”. A més, cal tenir present que la majoria d’indicis són tecnològics i, per tant, caldrà afegir un peritatge informàtic de les proves recollides i dels aparells que el CNI va confiscar i intervenir. Un problema, perquè el Centre Criptològic Nacional, el braç informàtic del CNI, no podrà ser part en la valoració d’aquesta mena de proves.
La magistrada investiga a fons possibles vulneracions de drets en el procediment
Sia com sia, segons ha pogut saber El Món, la jutgessa ha admès no només la pròrroga de la instrucció sinó que ha ordenat la desclassificació de documents que reclama la defensa de l’investigat des del primer dia. Dues peticions de documents a què tampoc s’hi han oposat ni fiscalia ni l’Advocacia de l’Estat. Així, la magistrada ha dictat que el CNI desclassifiqui i lliuri al jutjat la sol·licitud a la secretària d’Estat directora del Centre Nacional d’Intel·ligència, Esperanza Casteleiro, “amb l’especificació de les mesures concretes que es van sol·licitar, els fets que van motivar aquesta sol·licitud i la finalitat i raons per adoptar-les, la identificació concreta de l’acusat i la designació del lloc on s’hagin de practicar, la durada de les mateixes i, si escau, la sol·licitud de les pròrrogues corresponent”. És a dir, l’informe intern que va avalar la investigació sobre J.P.
Per altra banda, la jutgessa també ha dictat una providència per la qual exigeix “la resolució motivada del magistrat del Tribunal Suprem, amb les mesures concedides i la seva durada i, si escau, el de les seves possibles pròrrogues, igualment amb la seva durada, signatura digital i el resguard de traçabilitat de la via per la qual li sigui remesa aquesta autorització a la secretària d’Estat directora del Centre Nacional d’Intel·ligència”. D’aquesta manera, la instructora vol contrastar la tesi de la defensa que la intervenció de les comunicacions a un membre del CNI, feta pel mateix CNI, no complia els requisits de la llei reguladora del centre.
Tot el contingut que vol desclassificar la jutgessa
La jutgessa també ha demanat desclassificar “tots els continguts amb informació classificada del CNI” que haurien servit per argüir la imputació. És material de cinc telèfons mòbils, dos ordinadors, memòria USB i un iPad. Una prova clau per deduir la traçabilitat dels arxius que el ministeri fiscal ha utilitzat per sostenir l’acusació i que la defensa, fins ara, ha al·legat que eren arxius parcials. La petició ara l’ha de resoldre la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes d’Intel·ligència, que haurà de desclassificar tot el contingut dels dispositius que van ser intervinguts de l’acusat, una intervenció que, ara per ara, no s’ha justificat legalment i que podria generar un sobreseïment de la causa per vulneració de drets fonamentals.
La defensa de l’acusat recorda que el seu client és un “ferm veterà del centre que ha desenvolupat diversos càrrecs de responsabilitat en tasques de comandament d’intel·ligència contrainformació, de tècniques de prevenció i d’anàlisi”, amb més de 20 anys d’experiència. Per tant, considera que la prova recollida fins ara i la que espera fer amb les diligències que resten per practicar, s’acreditarà que va ser “víctima d’una guerra de poder interna, una revenja entre famílies” del CNI i que el seu darrer destí era “cobejat” per membres “massa pròxims” a la direcció de La Casa. Una altra causa russa que, com la Volhov, sembla que es desfà.
Per altra banda, tampoc han pogut detectar cap increment patrimonial de l’acusat que justifiqués el cobrament d’honoraris per part dels serveis d’intel·ligència nord-americans. També cal emfatitzar que l’oficial imputat va demanar una excedència al CNI després d’estar destinat en comissió de serveis als Estats Units el 2010. En aquest temps va treballar per a una multinacional nord-americana, on hauria estat “captat per la CIA”, segons la tesi de la imputació. Una opció molt feble pels termes amb què l’avalua, fins i tot, el ministeri fiscal.
Només un talp rus condemnat
Tot plegat indica que aquest cas no serà com el de Roberto Flórez, que té en el seu historial haver estat el primer condemnat per traïció en la democràcia espanyola. De fet, la CIA va ser qui va posar en alerta el CNI en aquell cas. La sentència de l’Audiència Provincial de Madrid el va condemnar a dotze anys de presó l’11 de febrer del 2010 per un delicte de traïció. L’espia, ja jubilat, va recórrer en cassació al Suprem, amb Manuel Marchena de ponent, que va confirmar la seva culpabilitat però va rebaixar-li la pena a 9 anys de presó. Tot i la condemna, mai es va saber quin fou l’abast de la filtració d’informació i com havia afectat el CNI. Ara viu a les Illes Canàries.
