Temps dels informes de les parts en el judici per prevaricació i falsedat documental contra la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, i els informàtics Isaías Herrero i Andreu Pujol, per 18 contractes a la Institució de les Lletres Catalanes. Aquest matí, la sessió ha començat amb les conclusions de l’acusació i les defenses. El ministeri públic i els advocats d’Herrero i Pujol han constatat el pacte de conformitat amb una rebaixa més que notable de les penes demanades. En canvi, la defensa de Borràs que se li manté la petició, ha demanat la lliure absolució. Una petició que ha començat a defensar després de l’informe de fiscalia de dues hores, i amb un algoritme clar. Per als seus advocats, el cas Borràs demostraria que “s’ha passat de l’a por ellos a l’a por ella”. En aquest context ha arribat a manifestar que a Borràs se “l’ha deshumanitzat”.
Boye ha denunciat vulneració de drets fonamentals de Borràs començant per la manca d’imparcialitat del president del Tribunal que la jutja i que serà ponent de la sentència, Jesús Maria Barrientos. També ha raonat la vulneració del principi d’igualtat d’armes entre les parts i la convicció que no ha tingut un judici just. Fins i tot, ha arribat a denunciar la filtració de part de les seves converses o el caràcter prospectiu de la investigació de les comunicacions de la seva clienta per part de la policia judicial. Per altra banda, ha arguït la manca de custòdia de la prova, sobretot dels discos durs confiscats per la policia, sobretot per les diferències d’interpretació dels ja famosos codis “hash”. “No hi ha hagut fets penals, però si n’hi hagués hagut també haurien d’estar a la banqueta els funcionaris que van conformar els expedients, com els administradors Assumpta Pagespetit i Roger Esparc”, ha argumentat.
Sense unitat funcional
En relació amb la vulneració de drets fonamentals, en la seva exposició Boye ha carregat contra els agents tant de Mossos d’Esquadra com de la Guàrdia Civil que van confiscar els discos durs i el material informàtic. L’advocat ha recordat que van admetre que no sabien el contingut exacte de l’ordre judicial i els límits del que es podien emportar. “No sabien el que es van emportar!”, ha exclamat el lletrat que ha destacat que van agafar prop de 480.000 arxius entre els quals es trobaven les claus d’accés al portal de la web de la ILC que va quedar apagada. Una apagada que la mateixa Guàrdia Civil va reconèixer que no els permetia acreditar “la unitat funcional” dels contractes menors i, per tant, ha de caure l’acusació del fraccionament. En definitiva, que cada contracte responia a una feina i n’ha lloat la feina d’Herrero i les seves qualificacions tècniques i artístiques”.
Per altra banda, Boye ha remarcat el paper en el judici de Pagespetit i Esparc que ha lloat la fiscalia. L’advocat ha plantejat que no van dir res que es fes a la ILC que “fos delictiu”. “Si ho fos, em falta algú a la banqueta dels acusats, com serien ells dos per haver conformat els expedients administratius”, ha afegit. “I no complien ordres, perquè ningú hauria dit tants complim ordres des del judici de Nuremberg”, ha ironitzat. “Tots dos van declarar en una condició mixta de testimoni i de protagonistes dels fets”, ha aclarit. En aquest context, Boye ha contraatac l’acusació de falsedat documental al·legant que eren innocus amb el benentès que la llei de contractes públics no imposa com a requisit aportar tres pressupostos sinó que era una recomanació exigida pels funcionaris. “Eren pressupostos de mentida, no falsos”, ha insistit. L’advocat ha aprofitat l’avinentesa per concentrar diversos testimonis que van afirmar al tribunal que “hi va haver un abans i un després a l’ILC a partir de l’entrada de Laura Borràs”.
8
5
