Després d’anys i panys d’instrucció, gairebé 14, i un embolic jurídic sobre la personació de l’Ajuntament de Tarragona, l’Audiència de Tarragona ha posat data a la vista oral del cas Inipro. És a dir, el cas sobre les irregularitats del consistori quan l’alcalde era l’històric socialista, Josep Fèlix Ballesteros. El sumari, segons conclou el ministeri fiscal, demostraria la conspiració entre els nou acusats, càrrecs socialistes i el mateix exalcalde, que consistiria a utilitzar l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) –l’entitat municipal que vetlla per les persones més vulnerables– per tal d’adjudicar fraudulentament a l’empresa Inipro un contracte sobre la “potenciació de l’associacionisme entre la població nouvinguda” que servia per “fer clientelisme polític en favor del PSC”.
Així, l’Audiència ha programat la vista preliminar, és a dir, les qüestions prèvies, el dia 18 de setembre. Pel que fa a la vista oral, els magistrats preveuen 18 jornades. En concret, els dies 1, 2, 6,7,8,9, 13, 14, 15, 16, 20, 21, 22, 23, 27, 28, 29 i 30 d’octubre. Un judici llarg i farcit de prova documental i de testimonis que busquen condemnes pels delictes de prevaricació, malversació, frau, falsedat en document oficial i falsedat en document mercantil. De fet, el judici arribarà set mesos abans de les eleccions municipals i tindrà les acusacions del ministeri fiscal, i de la CUP. Encara resta per decidir la personació de l’Ajuntament de Tarragona, que es va retirar, i que ERC va impugnar i que ara viu un judici derivat en la via contenciosa administrativa. Per altra banda, el PSC està acusat pel ministeri públic de partícip a títol lucratiu de l’entramat i, de fet, ha pagat la responsabilitat civil d’un import de 276.157 euros.
Ballesteros, al centre
En el seu escrit d’acusació, la fiscalia destaca que el “clientelisme” denunciat “es feia a canvi de diner públic” i estava destinat “especialment a captar vots i a millorar la imatge de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros” a través del ciberactivisme amb el grup PSC Ciberactivistes Ballesteros. A més, el ministeri públic destaca que un cop es van exhaurir els diners pressupostats, “mesos abans que s’hagués consumit el temps licitat”, els acusats van continuar gastant recursos amb la mateixa campanya.
De fet, aquesta continuïtat es va portar a terme “tot i saber que [l’empresa adjudicatària] no prestava el servei que inicialment li havia estat adjudicat”. Així, conclou que van “emparar durant mesos el pagament amb diners públics de les factures que girava, prescindint de tota norma i procediment legal i amb evident perjudici per l’ens públic”. És a dir, tots van concertar dedicar diners destinats a serveis socials a fer propaganda electoral pel PSC de Tarragona, en especial per l’aleshores alcalde Ballesteros.
La instrucció del cas ha servit per bastir un relat a partir de les comunicacions internes dels acusats –Antonio Muñoz, Gustavo Cuadrado, Victòria Pelegrín, Enriqueta Aznar, Alejandro Caballero, Enric Manuel Miró i José Gallet, a més de Ballesteros i la seva mà dreta al consistori Begoña Florià– que s’han aportat a la causa. En concret, el ministeri públic reclama Ballesteros li reclamen 13 anys i 8 mesos de presó des de l’acusació particular, i fiscalia li rebaixa a cinc anys i vuit mesos. A Antonio Muñoz li reclamen cinc anys i deu mesos de presó i sis anys d’inhabilitació i 8280 euros de multa; a Gustavo Cuadrado també cinc anys i deu mesos de presó; a Victòria Pelegrin, cinc anys i cinc mesos de presó i a Floriá, quatre anys i deu mesos de presó. La resta d’acusats tenen peticions des de cinc anys a dos anys de presó.
