El cas Tsunami Democràtic continua avançant amb velocitat de creuer malgrat la imminent llei d’amnistia. Si dissabte aquest diari avançava que el Tribunal Suprem ja t’he decidit que vol prendre declaració per videoconferència al president a l’exili, Carles Puigdemont, i al secretari de la Mesa del Parlament Ruben Wagensberg, l’Audiència Nacional no s’ha estat de braços plegats. La sala d’apel·lacions del tribunal especialitzat ha dictat una nova interlocutòria amb la qual no només protegeix el jutge instructor del cas, el titular del jutjat d’instrucció número 6, Manuel García Castellón, sinó que barra el pas a saber com es va iniciar la investigació.
Els magistrats Alfonso Guevara, Francisco Javier Vieira i Carlos Fraile han tombat el recurs d’apel·lació que van presentar l’empresari Oriol Soler, Oleguer Serra, d’Òmnium Cultural, i Marta Molina, actual cap de gabinet de la consellera d’Educació, Anna Simó. Tots tres van recórrer contra la decisió del jutge de no permetre aclarir com va anar a parar la causa del Tsunami a mans de García Castellón i, per altra banda, continuar sense donar-los accés a les diligències 104/2017 -que han estat més de quatre anys secretes- i les 99/2018 -la causa Judes-. El recurs se sostenia en el fet que la causa del Tsunami s’ha alimentat amb aquests sumaris, als quals la defensa no han tingut accés i, per tant, s’ha generat una absoluta indefensió.
La sala resol de manera tan expeditiva que, fins i tot, acusa les defenses de voler recusar el jutge per la porta del darrere i “apartar-lo” de la causa. Els magistrats consideren que és un recurs més després de tres recusacions del magistrat que han estat rebutjades. Per altra banda, també deneguen l’accés al que s’entén com la causa mare del Procés, la 104/2017 i 99/2018. Una negativa que sembla una conjura dels togats de l’Audiència Nacional perquè també als encausats de la causa Judes se’ls va denegar durant dos anys l’accés, fins que finalment la sala va obligar a obrir només part de la causa a les defenses. De fet, és un dels punts dels articles de previ pronunciament que han presentat els advocats d’Alerta Solidària en la causa, pels quals encara s’ha de celebrar la vista.
La coartada del Suprem
L’argument bàsic en la resolució, de set pàgines i a la qual ha tingut accés El Món, és que el Tribunal Suprem ja investiga dos dels processats per terrorisme, el mateix delicte que l’Audiència Nacional. D’aquesta manera, retreu a les defenses que “obliden que els fets investigats revesteixen indiciàriament caràcter de delicte de terrorisme, una afirmació del Tribunal Suprem en assumir la competència respecte a dues persones aforades”, en referència a Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg.
Una decisió que avala el coneixement que ha de tenir l’Audiència Nacional de la causa amb el benentès que és la competent pels delictes de terrorisme. A més, admet que la causa del Tsunami dimana com a peça separada de l’operació Judes i que per normes de repartiment li correspon al mateix jutjat que les ha obertes, d’aquí que neguin que s’han fet trampes per tal que la causa quedi en mans de García Castellón. “No és processalment acceptable que la defensa de dos dels investigats, amb l’adhesió de l’altra investigada, qüestionin la incoació de les diligències prèvies de què dimana el recurs, això amb l’únic propòsit d’apartar García Castellón, després d’intentar en tres ocasions la seva recusació”, afegeixen. I, per concloure, critiquen que les defenses no hagin especificat quins “aspectes incideixen en la seva defensa els sumaris 104/2017 i 99/2018”. Tot plegat per tal que continuï en el secretisme com es va iniciar la megainvestigació contra l’independentisme que ja ha generat tres causes a l’Audiència Nacional, dues per terrorisme, Tsunami Democràtic i l’operació Judes.
