Si ahir va ser el torn de Sandro Rosell, aquest matí un altre dels damnificats per l’Operació Catalunya també ha vist com se li tancava la porta de la justícia. La secció primera de l’Audiència Provincial de Madrid ha dictat una interlocutòria per la qual confirma l’arxivament de la querella presentada per l’exconseller d’Economia, Jaume Giró. La resolució, a la que ha tingut accés El Món, els magistrats consideren que el titular del Jutjat d’Instrucció 11 de Madrid va tancar el cas de manera correcta. Ara bé, la interlocutòria sosté que “malgrat la possible aparença delictiva inicial dels fets que s’imputen a la querella, no s’ofereix cap element o principi de prova que avali raonablement la seva realitat”.
La sala, com el jutge, retreu que s’aportin “notícies de premsa, així com una transcripció de la compareixença d’un dels querellats, José-Manuel Villarejo, davant de la Comissió d’Investigació del Congrés dels Diputats”. “S’ha de tenir en compte que aquest querellat —en referència al comissari d’intel·ligència jubilat- ja estava investigat judicialment en altres processos relatius a fets objectes d’aquesta comissió”. Un fet que la sala i el jutge perjudicarien la seva credibilitat. “El que s’ha exposat en aquella compareixença no pot tenir la consideració de prova o indici objectiu i imparcial que permeti l’obertura d’aquest nou procediment judicial”, assegura la resolució. Per altra banda, considera que delictes com els de malversació o organització criminal, també denunciats, ja estarien prescrits.
Fer cas del fiscal
Els togats fan cas a l’informe del fiscal que reclamava l’arxivament. El ministeri públic indicava que a la querella “s’utilitzen termes oberts i com mera possibilitat que pot fer pensar que podia haver-se iniciat contra Jaume Giró algun tipus de seguiment o control policial de les seves comunicacions telefòniques” . “Els mateixos verbs emprats fa pensar, podia haver-se iniciat o els objectes algun tipus de seguiment o control ens porten a tenir seriosos dubtes sobre el fons de l’assumpte, ja que en cap moment s’aclareixen qüestions bàsiques que permetin començar una investigació seriosa i rigorosa amb un objecte definit”, afegeix. “Més aviat, el que es demana és obrir una investigació per anar veient o a veure què passa, una cosa incompatible amb el dret penal i un procés amb totes les garanties”, conclou la sala.
La querella adduïa la conversa de l’exlíder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho amb José Manuel Villarejo arran dels àudios i les agendes publicades per El Món al voltant del mes de novembre i següents de 2012. L’escrit de Giró acusava la popular de cometre delictes descobriment i revelació de secrets (art. 198 CP), malversació de cabals públics (art. 432 i ss CP) i organització o grup criminal (art. 570 bis CP). De fet, quan Giró va ser víctima de l’Operació Catalunya “no desenvolupava activitats de caire polític, sinó que actuava amb plena dedicació a les seves responsabilitats en el sector privat”. Concretament, el 2012 exercia el càrrec de director general adjunt de l’entitat CaixaBank, SA, la qual pertanyia al Grup La Caixa, al que s’havia incorporat en el mes de març de 2009. Giró formava part d’una llista negra d’independentistes als que la policia patriòtica n’havia de treure informació.
