El president Pere Aragonès ha acusat al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) de l’espionatge del qual ha estat víctima amb el programari Pegasus. Així ho ha fet saber al titular del Jutjat d’Instrucció número 29 en la seva declaració i ratificació de la querella que el president va presentar arran que Citizen Lab va detectar les intromissions en el seu mòbil. La compareixença judicial s’ha allargat més d’una hora, i també hi ha participat el ministeri fiscal però no l’advocacia de l’Estat -que porta la defensa de l’exdirectora del CNI, Paz Esteban.
Fonts del cas asseguren que Aragonès ha detallat que les infeccions detectades -tècnicament anomenats “intents de compromís“- van ser quatre. Totes registrades entre juliol de 2018 i març de 2020. De fet, són intents d’infecció que coincideixen en les negociacions de la configuració del Govern de president Quim Torra del que n’era vicepresident per a la constitució de la taula de diàleg i la segona investidura de Sánchez. El jutge ha volgut saber si quan es van registrar aquestes infeccions quin tipus d’informació tenia en el seu dispositiu. Aragonès, assistit per l’advocat Andreu Van den Eynde, ha concretat que hi tenia “coses personals, però sobretot polítiques, més enllà de les converses que es podrien haver espiat”.
A l’espera de la prova documental
La declaració d’Aragonès s’ha celebrat mentre encara s’està pendent que siguin lliurats els documents desclassificats del govern espanyol sobre l’actuació del CNI amb Pegasus i, per altra banda, la interlocutòria del magistrat del Tribunal Suprem que hauria permès l’espionatge. La defensa del president apunta en el seu escrit de querella que “no es pot investigar sense motiu legal” que és el que entenen que hauria passat en aquest cas. Aragonès ha explicat que les intromissions detectades per Citizen Lab van ser a través de SMS, però una quarta infecció va ser descoberta per pèrits informàtics que van analitzar el dispositiu mòbil.
Tampoc n’ha pogut saber explicar l’abast de la infecció perquè saber les intromissions només és la fotografia del lladre entrant a la casa, però sense poder saber quins arxius, documents, dades o fotografies ha pogut manllevar. “L’objectiu és que se sàpiga tota la veritat de l’espionatge i perquè mai més cap ciutadà de Catalunya, ni cap membre del seu Govern sigui espiat per motiu de la seva ideologia política”, ha afirmat Aragonès en sortir de la declaració. Així mateix ha defensat que “és una obligació moral aixecar el secret”. Paz Esteban té previst declarar a finals de gener.
