Agustí Carles (Barcelona, 1964), és advocat i exjutge. De fet, va portar la toga de la judicatura del 1990 fins a l’any 2000. Mediàticament, ha tingut projecció quan ha portat casos com ara el de l’acusació particular del pare del nen mort en l’atemptat del 17-A a la Rambla, i és un dels principals col·laboradors de l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), a través de l’equip d’advocats catalans Drets. És l’entitat que ha interposat la querella contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro per la trama andorrana de l’operació Catalunya. El passat octubre van ampliar la querella i ara ja sumen vuit imputats, una part dels quals ja estan personats davant la justícia andorrana. Rajoy i Montoro han entrebancat el procés. En aquesta entrevista, Carles esbossa com va ser el guió de l’operació Catalunya al Principat d’Andorra, que serveix, sobretot, per veure el modus operandi de les clavegueres de l’Estat.
Quan es reactiva la investigació de la trama andorrana de l’operació Catalunya, a Espanya s’activen totes les respostes mediàtiques.
No és cap casualitat. Hem aportat tot de proves que la trama andorrana anava lligada al que passava políticament a Catalunya.
S’ha admès ja l’ampliació de la querella?
No encara. L’altra vegada va trigar gairebé dos anys. De fet, de la primera part de la querella ja s’han tramès les comissions rogatòries, n’hi ha uns quants de vuit imputats personats, però falten les de Mariano Rajoy i el ministre Cristóbal Montoro, que esperem que acabi el tràmit des del juliol de 2022.
De fet, la fiscalia intenta aturar el procés contra Rajoy…
Primer cal tenir present que l’Institut de Drets Humans d’Andorra no és part en la comissió rogatòria. Ens assabentem del que passa per la premsa. El que diu la fiscalia és que no ha pogut veure la querella… és estrany. La fiscalia andorrana no es va oposar a admetre la querella. Podien trucar i demanar-la. Per cert, la fiscalia es confon i fica Drets pel mig, i Drets no ha actuat mai a Andorra, és un equip d’advocats catalans que col·labora amb els advocats andorrans. Si en comptes d’imputar el president espanyol, s’hagués imputat el president de la república francesa, haurien buscat un equip d’advocats francesos.
Però hi ha comissions rogatòries que ja s’han complimentat, llevat de les de Rajoy i Montoro
Sí, la jutgessa andorrana -crec que amb vista- va enviar les comissions rogatòries per als vuit imputats per separat. Les de Rajoy i Montoro, curiosament, s’han ajuntat en tocar a la mateixa jutgessa. En canvi, amb la resta no hi ha hagut cap problema, ningú ha gosat dir que estava mal tramitada o hi havia un problema polític. És estrany, sempre que apareix l’expresident Rajoy s’entrebanquen les coses, tot i que en un primer moment tant la justícia penal com l’administrativa van avalar-ne la tramitació. Ara estem esperant. És curiós que unes persones que sempre reclamen als altres que atenguin les peticions de la justícia ara no ho facin.
Tant l’Institut de Drets Humans d’Andorra com Drets distingeixen tres fases de l’operació Catalunya a Andorra: l’operació diplomàtica, la fase d’execució amb la policia patriòtica i l’acció que hauria comportat el tancament de dos bancs, la BPA i la seva filial espanyola, Banco Madrid, a escala internacional.
Sí, és així.
Tot plegat no sona una mica fort?
Sí, és molt fort. Però ja el 2019 vam demanar a la justícia andorrana que practiqués alguna prova. Per exemple, un informe de la policia andorrana al voltant de la BPA. Encara l’esperem. Per aquest motiu vam ser nosaltres els que ens vam posar a buscar i trobar les proves. És aleshores quan descobrim les tres fases. La primera és la diplomàtica, l’any 2012 i 2013 hi ha més visites d’alt nivell que en vint anys. En segon lloc, la fase d’execució, que implica l’atac a la BPA per part de la policia patriòtica, que ja s’ha constatat al judici d’Andorra pel tancament de l’entitat, amb l’objectiu d’aconseguir informació de la família de l’expresident Jordi Pujol, del president Artur Mas i del president d’ERC, Oriol Junqueras. La tercera seria la fase internacional. Aquesta fase seria l’operatiu per convèncer una autoritat internacional que la BPA té relació amb el blanqueig de capitals, per pressionar el banc.
I com va anar?
Aquí és on apareixen el cas Gao Ping [cas Emperador a Espanya, on encara espera judici] i el cas Petrov, del qual ja havia informat la BPA a les autoritats l’any 2012 i el 2013. Però la policia patriòtica recupera aquesta informació per dirigir-se, presumptament, al departament del Tresor nord-americà, el FinCen. Els envien la informació sobre Gao Ping, Petrov i el cas Veneçolans [un cas d’Andorra], dels quals n’exageren les quantitats i s’esbiaixen les dades. De fet, també reclamem investigar quin paper hi van tenir les autoritats andorranes. Envien aquesta informació tenint present que la BPA treballava amb entitats nord-americanes.
És aleshores quan s’emet la nota del FinCen?
Exacte. És una nota amb què s’emet una alerta d’avís sobre aquesta banca, ordena als bancs nord-americans que no hi treballin i dona 60 dies a l’entitat per defensar-se. Però l’impacte i les reaccions de les autoritats espanyoles i andorranes fan tancar la BPA. Aquí comença una quarta fase. La policia puja a Andorra per furgar als arxius de la BPA, però no troben cap compte compromès amb cap líder independentista més enllà de la famosa captura de pantalla amb els diners de la família Pujol.
Per tant, vostès tampoc descarten certa connivència del govern andorrà?
Aquest és el dubte que tenim obert i demanem a la batllia [jutjat andorrà] que prengui declaració a responsables de govern com ara els ministres. Per exemple, tot això passa el mes de març, però el 8 de gener Mariano Rajoy visita Andorra per signar un memoràndum sense cap efecte jurídic. Una trobada en la qual entenem que Rajoy explica al traspassat cap de govern Toni Martí que la BPA té un problema. No sabem què va fer aleshores el govern d’Andorra, és el que també demanem que s’investigui.
Però aquesta nota al final s’aixeca.
Sí, els propietaris del banc, Higini i Ramon Cierco, presenten al·legacions dins el termini de 60 dies, i fins i tot presenten una demanda contra el Tresor nord-americà per haver emès la nota. A més, demanen les proves en què es van basar per emetre la nota i qui va passar la informació. El FinCen aporta uns documents encriptats. El jutge nord-americà els va donar 48 hores per desxifrar els mails o bé aixecar la nota. Es va optar per aquesta segona opció. De fet, es va quedar en una nebulosa, perquè es va aixecar la nota del FinCen atès que no hi havia perill perquè els bancs ja no existien. Aquí hi ha dos estats que s’estan protegint. El que estem fent des de l’IDHA no és protegir els Pujol, ni la banca, sinó la sobirania andorrana.
I quin paper hi juga el comissari Villarejo en tot això?
El comissari fa arribar als propietaris de la BPA unes notes d’intel·ligència dirigides a la direcció adjunta operativa del Cos Nacional de Policia i a la cúpula d’Interior on informa del que està passant a Andorra. Ell no hi intervé directament, però sap el que passa, i va emetent notes amb advertències del risc que suposa fer determinades accions en un altre país. Cap policia pot fer tancar un banc, i, per tant, la pregunta clau és qui pot tancar un banc. És aquí on cal fer el salt cap a la cúpula política. Al capdavall, si el Tresor nord-americà es creu la història sobre la BPA és perquè la informació li arriba d’una font oficial espanyola com és el govern.
Però continuen diverses causes obertes contra la BPA…
El govern andorrà va assumir la tesi sobre la BPA del departament del Tresor dels EUA. Per no posar en perill la plaça financera andorrana va intervenir. Ara, qualsevol operació que tingués la BPA era blanqueig, quan fins al 2015 Andorra era una plaça offshore. De fet, la justícia espanyola ha conclòs que Banco Madrid es va tancar irregularment perquè no s’ha acreditat que fessin operacions de blanqueig. La fiscalia espanyola va estar nou hores xuclant informació, un cop que la BPA es va intervenir.
Apareix un nou personatge en l’ampliació de la querella, el comandant Basilio de la Guàrdia Civil…
És un oficial de la Guàrdia Civil, com investigador del cas Petrov, que s’ha vantat d’haver passat la informació de la BPA al Tresor dels EUA. Documents informatius que a la causa contra l’entitat no hi són.
Vostès arriben a la convicció que tot plegat és una operació d’estat…
Miri, Higini Cierco, l’agost de 2016, declara davant la batlle instructora que es trobaven davant d’un crim d’estat. Si tot es prova, és un crim d’estat. A més, cal tenir present que tant el Regne d’Espanya com la República Francesa tenen signat un conveni de bon veïnatge perquè no passin coses com aquestes. És un atac claríssim a la sobirania andorrana perquè volien una informació que mai va aparèixer. En aquesta causa veiem un modus operandi de l’Estat espanyol.
