El laberint processal a què han estat sotmesos els membres sobiranistes de la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell ha estat una de les claus de volta del nou judici per desobediència que ha començat aquest matí. Els primers minuts de la vista oral, relatives a les qüestions prèvies, han servit a les defenses per exposar l’embolic processal que posa en dubte l’aplicació correcta del dret al jutge predeterminat per llei. En aquest sentit, recorden que ara cap dels quatre acusats són aforats i no entenen quin motiu hi ha per seure’ls a la banqueta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquest punt, han recordat que Forcadell i Joan Josep Nuet van ser jutjats pels mateixos fets al Tribunal Suprem. És més, els advocats defensors creuen que celebrar un nou judici pels mateixos fets vulnera l’article 24 de la Constitució que recull la tutela judicial efectiva.
Per altra banda, també han al·legat el pas del temps, és a dir, que ja ha passat més temps entre judicis que no pas la condemna, que era una inhabilitació de 20 mesos. Els reacusats han estat inhabilitats des de l’octubre de 2020. Un dels punts que ha aixecat més debat és la manca de legitimació de l’advocacia de l’Estat en aquest procés on només s’hi jutja un possible delicte de desobediència. En aquest sentit, raonen que al Tribunal Suprem, quan van acusar la presidenta Forcadell, el judici era per rebel·lió, sedició i malversació. Precisament, aquest delicte de malversació era el que justificava la presència com acusació particular dels lletrats de la Moncloa. Els advocats també han recordat la tesi de la inviolabilitat parlamentària.
Ministeri fiscal i advocacia de l’Estat, en peu de guerra
Tant el ministeri fiscal com l’advocada de l’Estat han replicat les qüestions prèvies plantejades per la defensa. De fet, totes dues acusacions, i la popular de Vox, s’hi han oposat i han reclamat la seva desestimació. El fiscal ha insistit en la idea providencial de la seva acusació que “cap poder té la primacia davant d’un altre”. És a dir, que la inviolabilitat parlamentària no permet “incomplir les resolucions judicials” tal i com mirarà d’acreditar durant el judici.
La fiscalia també ha defensat la legitimació de l’advocacia de l’Estat per ser part en el judici a la vista que ha de procurar pel bon funcionament de les administracions. En aquest cas, la lletrada de l’Estat, ha arguït el seu paper en el judici en tant que fins ara no s’havia discutit en cap part del procediment. Un argument aprofitat per Vox en la seva rèplica a les qüestions prèvies. La base argumental de les qüestions prèvies ha estat la sentència del passat novembre del Tribunal Suprem que anul·lava el judici que va condemnar Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet.
2
