Sense sorpreses, però amb un missatge al Tribunal Suprem sobre com aplicar la llei d’amnistia. L’advocacia de l’Estat ha presentat un escrit davant el Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional amb què demana l’aplicació de la llei de l’oblit penal pels encausats en la causa del Tsunami Democràtic. En aquesta línia, Zaida Isabel Toro, la lletrada de l’Estat recorda en el seu escrit de 33 pàgines, que cal aplicar un criteri restrictiu de les causes d’exclusió que preveu la llei d’amnistia, i en aquest cas, encara que es puguin retreure els aldarulls no es poden considerar, ni de bon tros, un delicte de terrorisme.
Un missatge clau a la sala penal del Tribunal Suprem que ahir feia exactament el contrari per tal de no aplicar l’amnistia als condemnats i processats per malversació en el judici del Procés. Així mateix, l’escrit detalla els fets que s’han investigat fins ara i que el jutge s’encaparra a considerar-los de terrorisme per negar aquesta condició. De fet, en l’escrit aposta per defensar l’objectiu del legislador amb la llei -normalitzar la situació a Catalunya- per insistir en la necessitat d’aplicar la llei. En aquest cas s’hi troben processats Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, Xavier Vendrell, Rubèn Wagensberg, Jaume Cabani, Marta Rovira, Oriol Soler, Jesús Rodríguez, Oleguer Serra, Marta Molina, Josep Campamajó i Nicola Flavio Guilio.
Una interpretació finalista
En l’escrit, a més de relatar els fets detalladament que ha investigat la instrucció i que el mateix ministeri fiscal n’ha demanat l’amnistia, argüeix l’aplicació favorable al reu del dret penal. En aquesta línia, raona que “la interpretació finalista o favorable a l’aplicació de la Llei” implica “un criteri restrictiu (no extensiu) de les causes d’exclusió”. Així sosté que “resulta de la veritable voluntat del legislador a l’hora d’articular aquest text legal, és a dir, configurar-lo com a un mitjà adequat per abordar circumstàncies polítiques excepcionals que, al si d’un estat de dret, persegueix la consecució d’un interès general, com pot ser la necessitat de superar i canalitzar conflictes polítics i socials arrelats, a la recerca de la millora de la convivència i la cohesió social, així com una integració de les diverses sensibilitats polítiques.
Tanmateix, destaca “la clara intenció del legislador que quedin incloses dins del seu àmbit d’aplicació, totes les manifestacions que revelin tensió política, social i institucional, ja que només així es compliria l’objectiu que aspira a resoldre: la normalització institucional, política i social a Catalunya”. Amb el relat dels fets, l’advocada indica que es “pot arribar a l’afirmació, per motius clarament constatables, que amb independència del que és reprotxable de les conductes i conseqüències jurídiques que aquestes actuacions van implicar, en lesions de gravetat particular a membres dels cossos de seguretat de l’Estat, pel seu abast i contingut no mereixen el qualificatiu de greus violacions de drets humans” que comportaria l’exclusió de l’aplicació de la llei.
