Un Seat Ibiza ha deixat al descobert les costures del cas dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017. En concret, l’oposició de l’Advocacia de l’Estat a la destrucció del vehicle que era una prova que es va fer servir en el judici i que restava en els magatzems policials des dels dies de l’atac. De fet, els advocats de l’Estat demanen que es revoqui la destrucció ordenada per l’Audiència Nacional del vehicle que era propietat d’un dels terroristes abatut pels Mossos d’Esquadra.
Segons els lletrats de la Moncloa, el fet que s’hagi interposat una demanda pel dret a saber la veritat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) fa possible que es faci reobrir el cas i, per tant, que sigui necessari revisar totes les proves. Per això, Zaida Isabel Fernández Toro, l’advocada de l’Estat que signa el recurs de reposició per tal d’evitar la destrucció i la conversió en ferralla del vehicle prega als tribunals “cautela i prudència” per tal de preservar una prova que podria ser examinada de nou, segons el que dictamini el TEDH. Un posicionament contrari al que ha mantingut el ministeri fiscal, que va demanar tirar endavant amb la destrucció, i que implica l’acceptació que el 17-A no és un cas tancat.
Un vehicle que ve de l’agost de 2017
El Seat Ibiza II va ser un dels vehicles confiscats pels Mossos d’Esquadra al cap de pocs dies de l’atemptat. El vehicle va ser utilitzat per Younes Abouyaaqoub, el terrorista que va entrar amb la furgoneta per la Rambla i va ser abatut a Subirats (Penedès) després de quatre dies en cerca i captura. El pare de Younes, Omar Abouyaaqoub, que utilitzava el vehicle per als seus desplaçaments per treballar, va reclamar el vehicle en el seu dia, però li va ser denegat perquè encara no s’havia celebrat el judici.
El passat mes de juny, un cop el Tribunal Constitucional va tancar el cas dins l’Estat espanyol, el pare de Younes Abouyaaqoub va tornar a reclamar el vehicle, tot pensant que el cas estava dat i beneït. Però unes multes endarrerides i el possible estat lamentable del vehicle el van fer desdir i va autoritzar al jutjat a “destruir-lo i a convertir-lo en ferralla”. El servei d’executòries penals va decidir, el passat 18 setembre, entendre les raons d’Omar Abouyaaqoub i procedir a la destrucció del cotxe, amb el consentiment del ministeri fiscal.
Nova fase
Malgrat que la decisió de destruir el cotxe estava presa, els advocats de la defensa del petit Xavier, el nen de Rubí que amb tres anys va ser assassinat a la Rambla, formada per Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles, van presentar un recurs de reposició contra la resolució que ho autoritzava. Els lletrats al·legaven la presentació d’una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans per vulneració del dret a saber la veritat. Una demanda que té per objectiu “condemnar el Regne d’Espanya per tal que es portin a termes les investigacions judicials necessàries per esclarir tots els fets relacionats amb els atemptats”. En el seu escrit, els lletrats apuntaven que era “possible que es practiqués novament prova sobre els efectes i evidències que podrien ser destruïts” i que, per tant, no procedia aquesta destrucció.
Curiosament, però, els advocats han rebut una ajuda amb la qual fins ara no havien comptat, la de l’Advocacia de l’Estat. Així, la lletrada de la Moncloa ha presentat també un recurs de reposició amb què s’oposa al posicionament del ministeri públic i del jutjat i clama perquè no es destrueixi cap prova perquè, agradi o no, el cas encara no està tancat. En el seu escrit, l’advocada ressalta que és “igualment notori” que s’ha anunciat una la demanda davant el TEDH després d’exhaurir la via impugnatòria de dret intern”. Una demanda que l’advocada de la Moncloa considera que “interessarà un nou examen d’allò que constitueix l’objecte del present procediment”.
Avís al tribunal
D’aquesta manera, en l’escrit, la lletrada remarca que “aquesta circumstància, si s’admet a tràmit la demanda davant el TEDH, podria implicar l’anàlisi de proves i evidències del sumari, per la qual cosa, en virtut d’una posició de cautela i prudència, aquesta part es veu obligada a interessar, a través del recurs de reposició, que es conservin les evidències que subsisteixen, fins que quedi culminada tota via possible de revisió de les actuacions“. Per tant, argüeix que “a l’efecte de poder conciliar aquesta posició conservadora i garantista” s’ajorni la destrucció del vehicle.
De tota manera, les proves que resten del cas encara perviuen als magatzems policials, tot i els intents de la seva destrucció. La darrera vegada va ser el passat 18 de juliol, quan el coronel en cap del Servei de Desactivació d’Explosius i Defensa adscrit a la Prefectura de Serveis Especials i Reserva de l’institut armat va remetre un ofici a la sala tercera de l’Audiència Nacional per demanar autorització per a la seva destrucció. Era la tercera petició, perquè l’institut armat ja va sol·licitar la destrucció de les proves el 20 de juny de 2022 i el 26 de juny de 2023.
La resposta, després d’una batalla entre les parts, va arribar el passat 6 de setembre, quan la sala penal que presideix Félix Alfonso Guevara va comunicar a l’institut armat que no destrueixi cap de les evidències i proves del cas que guarden a les seves dependències perquè la causa “continua oberta”. D’aquesta manera, amb brevetat i contundència, els magistrats responien a l’ofici de la Guàrdia Civil amb què tornaven a demanar permís, per tercera vegada, per destruir les peces de convicció i proves dels atemptats.
