Una advertència, una més, del poder judicial al ministre de Justícia i de la Presidència, Fèlix Bolaños, per les seves reformes sobre la judicatura. En aquesta ocasió, l’avís encara és més dur, perquè el signen la majoria dels jutjats degans de l’estat, inclosos els de Barcelona, Sabadell, Girona, Lleida i el de l’Audiència Nacional. La queixa és contra l’actual estadi de la reforma dels tribunals iniciada amb l’entrada en vigor de la llei d’eficiència de la justícia. El comunicat, al qual ha tingut accés El Món, és d’un total de 55 jutjats degans –els encarregats de la gestió judicial per partit judicial-, concretament els afectats per la darrera fase de l’aplicació de la llei que implanta els tribunals d’instància. Els signants del text, critiquen la manca de previsió i la falta de mitjans per poder assumir els canvis. “Posem de manifest la nostra preocupació per l’estat actual de la implantació i l’escàs marge de temps previst per aplicar-la”, anuncien.
Un neguit que argumenten tenint present que les seus judicials que dirigeixen són les que concentren més volum de litigiositat. Precisament, per aquest motiu, van ser incorporats a la darrera fase. Són jutjats degans o exclusius de capitals de demarcacions provincials o bé de partits judicials amb una alta concentració de jutjats pel volum de població.
Ni mitjans ni planificació
Atès el comunicat, els jutges degans asseguren que “a menys de dos mesos de la data prevista per implantar el nou model organitzatiu dissenyat pel legislador, a les grans ciutats, no comptem ni amb tots els mitjans ni amb prou planificació que permeti garantir-ne l’eficàcia”. Una circumstància que, a parer seu, “pot posar en risc la prestació del servei públic adient en perjudici de la ciutadania i dels professionals afectats”. En aquesta línia es vanten d’haver ofert la “col·laboració a les administracions perquè l’activació sigui eficaç” i, tot i això, ara com ara no compten “ni amb el disseny organitzatiu intern dels serveis comuns que integraran l’oficina judicial de cada tribunal, ni amb la distribució de tasques entre el personal, ni amb la designació per part del Ministeri de Justícia de tots els directors i caps d’àrea que han de liderar la implantació”.
En el mateix sentit, destaquen que “molts d’aquests tribunals no tenen els mitjans exigibles perquè la transició prevista per al 31 de desembre del 2025 sigui possible”. Així recorden que no hi ha ni “adequació del nombre de places judicials al volum d’assumptes, concentració de seus, expedient digital a totes les jurisdiccions, reubicació adequada dels espais físics, política d’assignació informàtica dels milers d’expedients judicials afectats i sistemes de gestió processal adaptats a la nova organització”. Per això reclamen “l’anàlisi de les disfuncions que es detectin als tribunals” i adoptar les mesures adients per a corregir-les. D’aquí que consideren “imprescindible comptar amb prou marge de temps que garanteixi que la implantació es realitzi de forma progressiva i amb l’adequada planificació a les grans ciutats”. De fet, argumenten que la mateixa llei, en la disposició transitòria cinquena, permet la possibilitat que la seva aplicació s’ajusti temporalment a situacions com les que els degans asseguren patir.
