Havien de controlar la legalitat i el compliment dels estàndards del referèndum sobre la independència del primer d’octubre del 2017, van ser dels primers a rebre i encara tenen pendent l’aplicació de l’amnistia, tot i haver estat absolts una vegada. Són els membres de la Sindicatura Electoral del Referèndum del Primer d’Octubre. Sovint poden semblar els grans oblidats de la gran batalla contra la repressió, molt centrada contra els activistes i els polítics. Aquest vespre, però, un acte de solidaritat ha omplert l’Ateneu Barcelonès en reconeixement de la seva feina i l’estrambòtic cas que han viscut des de l’any 2017.
El catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona Jordi Matas i el professor de Dret Constitucional de la mateixa UB i actual diputat de Junts al Congrés, Josep Pagès, i els seus advocats, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, han protagonitzat l’acte Vuit anys de repressió. Tots quatre han repartit joc parlant de com es va constituir la Sindicatura, el seu caràcter voluntari, les primeres multes imposades i la recaragolada vida del judici que han patit. Com han definit Pagès i Matas, és l’episodi de la “repressió acadèmica”.
Entre els assistents, el catedràtic de Ciència Política de la UB Josep Maria Reniu, el catedràtic de Dret Constitucional Joan Vintró, l’advocat Agustí Carles -un dels primers que va portar el seu assessorament- la diputada de Junts Pilar Calvo, i l’expresidenta del Parlament Laura Borràs, així com l’exsecretari de Política Penitenciària, Sergi Blàzquez, i diversos activistes amb moltes hores de vol en el Procés.
Sis anys i dos judicis… amb una absolució
De fet, la història dels Síndics arrenca del mes de setembre de 2017, quan el Tribunal Constitucional, aprofitant els canvis normatius de la Llei Orgànica, va acordar sancionar-los amb 12.000 euros diaris, una multa coercitiva que era de 6.000 euros en el cas dels síndics de demarcació. Com ha explicat Elbal, el TC “obligava a no fer res, quan normalment ha d’obligar a fer alguna cosa”. “Era diabòlic“, ha reflexionat. Sia com sia, mai van exercir en el càrrec des que el Tribunal Constitucional els va advertir i van proposar solucions que no van reeixir. El ministeri fiscal, però, va acusar Marc Marsal, Tània Verge i Marta Alsina -que també era a l’acte-, tots ells reputats professors i acadèmics del dret, a més de Matas i Pagès, d’un delicte d’usurpació de funcions i de desobediència.
Tots cinc van ser jutjats i van ser absolts de l’acusació que plantejava el ministeri fiscal. La Fiscalia va recórrer contra l’absolució dictada pel jutjat penal 11 de Barcelona al·legant manca de tutela judicial efectiva i indefensió. I la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona, en una resolució força dura, va anul·lar l’absolució i va ordenar repetir la vista. Però no era tan senzill: quan s’havia de repetir el judici va entrar en joc l’aforament per les condicions personals dels síndics.
Verge ja era consellera del Govern del president Pere Aragonès, i Pagès diputat a les Corts per Junts per Catalunya, per tant, aforats. És a dir, que no era clar quina magistratura havia de fer-se càrrec del judici. A més, hi ha hagut un element que encara embolica més la troca. Marçal i Verge han interposat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional que ha fet aturar totes les decisions processals per fixar una data de judici. I el jutjat encara no els ha aplicat l’amnistia tot i els escrits presentats reclamant-ho.
“Ni idea” de quan els aplicaran l’amnistia
Boye ha detallat que, ara com ara, “no té ni idea de quan s’aplicarà l’amnistia” en el cas dels síndics. En aquesta línia, l’advocat, fidel al seu estil, ha esbossat la situació judicial que ha generat el Procés. “L’Estat va traspassar totes les barreres pròpies d’un estat democràtic”, ha raonat Boye. Entre aquestes barreres, ha argumentat dades i resolucions, com la dels síndics, i ha acusat el Tribunal Constitucional d’haver participat des del minut zero en la repressió general contra l’independentisme. Boye ha conclòs que el cas dels síndics mostra que la llei d’amnistia “no ha dinamitat l’Estat, sinó la lluita i la repressió contra el Procés”.
