A les 9 del matí del 15 de juliol, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) celebrarà la primera vista sobre la llei d’amnistia arran de les qüestions prejudicials presentades per diversos organismes espanyols. Una data esperada perquè pot aclarir, i molt, l’execució de la llei en les desenes de casos pendents, i més en l’aplicació als condemnats i processats pels fets del Primer d’Octubre al Tribunal Suprem. La vista arribarà tres setmanes després que el Tribunal Constitucional hagi avalat la llei amb una sentència que procura unificar el dret europeu amb els drets constitucionals que reconeix la llei.
La vista enceta les quatre qüestions prejudicials admeses davant el TJUE. En concret, la plantejada pel Tribunal de Comptes, instada per Societat Civil Catalana; una d’elevada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), esperonada per Vox en el cas del Primer d’Octubre on es troben processats en Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga; una tercera formulada per l’Audiència Nacional, en el marc del sumari Judes, per part de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), tot i que els guàrdies civils del cas han quedat amnistiats; i una quarta plantejada pel Jutjat Penal 3 de Vilanova i la Geltrú, en el cas d’una desobediència per negar-se a treure’s el llaç groc mentre formava part d’una mesa electoral. A les 9, serà la vista de la prejudicial del Tribunal de Comptes i a les tres de la tarda, la de l’Operació Judes. Les altres dues no tenien demanada vista pública.
El termini ajuda
El termini habitual de resposta de les qüestions és un punt a favor, perquè a més arribarà quan el 24 de juny el TC hagi avalat l’amnistia. Algunes fonts dels casos, opinen que el TJUE també esperava la decisió del TC per acabar de posar fil a l’agulla a les qüestions. Un dels darrers exemples va ser quan el TJUE va trigar pràcticament de maig a desembre a reconèixer la immunitat d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín arran de la qüestió presentada per Manuel Marchena. Una qüestió presentada perquè havien estat elegits eurodiputats però no havien jurat presencialment la Constitució per agafar l’acta. Com que la inaplicació de la llei d’amnistia implica restricció de drets fonamentals, com ara la inhabilitació o la lliure circulació, és factible que el TJUE s’afanyi. En tot cas, després de les qüestions prejudicials resoltes, complicaria obrir-ne de noves sobre casos concrets ja decidits.
