Tota la veritat sobre els 10.000 soldats russos

La famosa trama russa per a la independència de Catalunya quedaria reduïda a una estafa. Així es pot concloure a la vista d’una part específica del sumari, així com les explicacions que ha donat a El Món el protagonista principal de l’operació Volhov, Víctor Terradellas. La investigació, dirigida pel jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, a mans del magistrat Joaquín Aguirre, amb la omnipotent Unitat de Policia Judicial a Catalunya de la Guàrdia Civil –comandada pel tinent coronel Daniel Baena– ha teixit un curiós relat sobre el suposat suport del Kremlin al procés independentista.

Una conclusió que quedaria molt lluny de la realitat, atès qui són els hipotètics emissaris russos que haurien proposat l’arribada de 10.000 soldats russos, pagar el deute públic de Catalunya i, a més, convertir el país en la Suïssa de la criptomoneda. El suposat enllaç amb Rússia és un comissionista nascut a Sant Vicenç de Castellet, amb antecedents de polèmics negocis a Ucraïna on resultava embolicat amb Gas Natural, i de retruc, la russa Gazprom. Negocis que van acabar com el rosari de l’Aurora. De fet, aquest comissionista seria el que va contactar amb Terradellas i aquest al seu torn el va posar en contacte amb la direcció política del Procés, que se’ls va treure de sobre.

La clau de volta de tot plegat és una referència descontextualitzada, que els analistes de la Guàrdia Civil encara intenten completar. En concret, és l’aparició d’un tal “Jordi” en un dels atestats claus de la investigació. En concret, el número 3.145, del 27 d’agost del 2019, de la Direcció Adjunta Operativa de la Comandància de la Guàrdia Civil a Catalunya, que realitza un informe d’intel·ligència per al magistrat Aguirre en què també utilitza informació de la investigació sobre el Procés feta del jutjat 13 i la portada a terme per l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.

En aquest atestat, els analistes de la Guàrdia Civil indiquen que “existeix un altre grup de persones” a més de Xavier Vendrell, David Madí i Oriol Soler, “que si bé és cert que fins a la data no es tenen prou indicis tan contundents com els altres casos, si que es disposa en aquests moments d’elements i dades que aporten els investigats que apunten a la seva participació en els fets investigats”.  En aquest punt, els investigadors hi col·loquen l’empresari de la comunicació Jaume Roures, l’actual diputada i portaveu de JxCAT a l’Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi,  així com l’informàtic Jaume Cabaní i un “individu anomenat Jordi”.

De Gas Natural a Rússia, des de Sant Vicenç de Castellet

Precisament, és aquest Jordi la clau mestre de la trama russa. Segons fonts de la investigació i el mateix Víctor Terradellas, aquest personatge és Jordi Sardà Bonvehí, un home de negocis de Sant Vicenç de Castellet (Bages) que és l’administrador de les empreses Karelia Bonvehí SL, una immobiliària domiciliada a Manresa, i de Ukrainvest Spain Promociones, SL domiciliada a Sant Vicenç de Castellet. Sardà va ser protagonista d’un tèrbol episodi de gesoestratègia internacional amb tocs de frau on es van veure implicats l’empresa Gas Natural i el govern ucrainès.

Els fets es remunten al novembre del 2012, en plena tensió entre Rússia i Xina per política energètica. Sardà va saltar a la fama per fer d’agent comercial que assegurava actuar en nom de diverses companyies espanyoles que treballaven a Ucraïna. Sardà va signar com a “representant de Gas Natural” amb el govern ucrainès un tracte per un valor de 850 milions d’euros. El projecte era una planta de gas liquat al Mar Negre que Ucraïna posava com avís a Rússia que encetava una guerra energètica. Era una mostra de força d’Ucraïna per demostrar que era capaç de superar la dependència energètica de Rússia. Tal era la importància del contracte que l’aleshores primer ministre ucraïnès, Mykola Azrov, així com el ministre d’energia van participar en la signatura. Fins i tot, algun representant de l’empresa catalana Ros-Roca, que més endavant es podria veure embolicada en la suposada trama-estafa russa. La fotografia va fer la volta al món.

Gas Natural va negar qualsevol relació laboral o comercial amb Sardà. El mateix Sardà, posteriorment, hauria reconegut que va ser un error i que va signar per evitar la competència dels lobbies coreans, que també volien participar en l’operació. Gas Natural va anunciar que interposaria una querella criminal contra Sardà. Però un mes després es van filtrar documents que explicaven la història d’una altra manera. Segons aquests papers, Gas Natural estava al cas de la inversió, però alhora estava pactant amb Gazprom explotacions a l’Índia de gas i conductes de subministrament. Gas Natural s’hauria fet enrere i per evitar un ridícul, les autoritats ucraïneses van fer signar a Sardà. La crisi política a Ucraïna va ser sonada a través de les grans agències d’informació i la posició de Gas Natural, un pèl incòmoda.

Contacte amb Terradellas

Sardà va contactar amb Terradellas abans de la voràgine a través d’un tercer de la seva màxima confiança, que s’identifica com “M”. Aquest li va proposar a Terradellas que enraonés amb Sardà perquè “semblava que tenia coses interessants” i una “possible escletxa per aconseguir suport a la independència d’una gran potència”. El primer contacte amb Terradellas va ser per presentar les seves credencials. Segons aquesta versió narrada a El Món pels seus protagonistes, Sardà va assegurar que “va anar a treballar a l’Iraq per als espanyols”. Va afegir que va ser durant la guerra de l’Iraq que va conèixer “influents personatges russos” fins que “un general rus el va fitxar i se’l va emportar cap a Moscou”. Tot això sempre seguint la narració que va fer Sardà als seus nous contactes catalans. Per més inri, Sardà hauria explicat que aquest general havia estat al càrrec de l’operatiu del submari Kurks 141, enfonsat l’any 2000 per accident. 

El “general” que hauria fitxat Sardà ocupava “la segona o la tercera cadira en l’estructura de comandament estructural rus”. En morir aquest “general” li hauria cedit aquesta cadira a Sardà, que esdevindria –segons les seves explicacions– una “mena de dirigent d’operacions encobertes de geostratègia per mirar de buscar aliats dels projectes russos en l’esfera internacional”. “Tot i que Sardà va haver de respondre a una forta oposició dels companys del seu mentor que esperaven la seva cadira”, recorden les mateixes fonts.

Sobre l’afer d’Ucraïna, els investigats en el cas remarquen que Sardà ho justificava presentant-se com una víctima de la “política energètica mundial”. “Ens va dir que havia fet de soldat per defensar els interessos russos”, comenten els investigats en conversa amb El Món. Sardà els va argumentar que arran de l’afer d’Ucraïna es va “destapar la seva figura, passant del seu pla discret a un de públic”. A partir d’aquí, i sempre segons el seu relat, el Kremlin li hauria encomanat la protecció de Serguei Montin, un rus nascut l’octubre del 1948, que hipotèticament seria el contacte directe o fins l’emissari de Vladimir Putin per acordar els suposats suports amb el Govern independentista. 

Serguei Montin participaria en reunions com a “virtual enllaç rus”. Curiosament l’aventura catalana de Montin es va acabar el maig de 2018 quan va fugir a Moscou per no pagar una factura de 20.000 euros per una estada a la Clínica Diagonal de Barcelona. Montin i Sardà es vantaven amb el seu contacte de ser especialistes en l’incipient negoci de les criptomonedes. De fet, haurien presentat un dossier complet a Elsa Artadi per convertir una hipotètica Catalunya independent en una gran fàbrica de bitcoins i una “Suïssa del nou sistema financer internacional basat en les criptomonedes”.

Puigdemont no els fa cas

La reunió a Palau, celebrada el 23 d’Octubre del 2017 i en què van participar en “Jordi” i en Sergei, seria el moment en què es van oferir “10.000 soldats russos amb una senyera a la màniga, pagar el deute i reconvertir financerament Catalunya en base la moneda digital”. Però va acabar en no res, perquè ni el president Carles Puigdemont ni els membres del seu gabinet no en van fer cas a les propostes russes.  Tot plegat, el relat perfecte d’un frau o potser fins i tot una estafa.

 

Clínica Diagonal, els Mossos i un salconduit per fugir

I també hi va haver problemes de salut que es va interposar en els plans de Serguei i Sardà. Després que Puigdemont se’ls tragués de sobre, la relació dels russos amb Terradellas va continuar però amb menys intensitat. De fet, els “suposats contactes russos” li van demanar a Terradellas ajuda perquè en Sergei tenia un problema de salut. L’activista investigat va acompanyar Sergei Montin i Jordi Sardà a la Clínica Diagonal de Barcelona, on li van detectar un càncer de pulmó a Montin.  El ciutadà rus va romandre ingressat mentre que els serveis administratius de la clínica van establir la relació comercial amb Sardà que es va presentar com el seu secretari i intèrpret. I la relació va ser molt estreta, però no per motius professionals ni de salut, sinó per impagament. De fet, el cas va acabar en mans dels Mossos d’Esquadra, que han traslladat tota la informació a la Guàrdia Civil i al jutge Aguirre.

En concret, els Mossos van obrir les diligències 565850/2018, a les quals ha tingut accés El Món. En aquestes perquisicions la policia investiga l’estafa que Sergei Montin hauria perpetrat amb connivència amb Sardà per fugir de la clínica Diagonal sense pagar i marxar cap a Rússia. En aquestes diligències s’hi troben els mails que la direcció financera de l’hospital remetia a Sardà i els continuus missatges de Whatsapp reclamant el pagament, als quals Sardà responia amb excuses i donant allargues, fins i tot al·legant que es trobava a Moscou. Els serveis jurídics del centre mèdic, a mans de l’advocat Jordi Tirvió, van remetre un mail a Sardà en què l’advertien de la situació jurídica que s’obria. Les càmeres de l’hospital van captar la fugida de tots dos. El mail de la responsable financera als serveis jurídics del centre mèdic és de traca: “El pacient es va fugar ahir de la clínica. Vàrem fer denúncia als Mossos”. El consolat de Rússia a Barcelona comunicava el mes d’agost de 2018 que Sergei Montin havia tornat a Rússia gràcies a un salconduit. Havien de pagar el deute de Catalunya i portar 10.0000 soldats, però van fugir per no pagar una factura de 19.842,40 euros. Continuarà.