Francesc ‘Sisco’ López (Barcelona, 1976), és un xicot de Santa Margarida de Montbui que està investigat per agredir un manifestant de Jusapol, un cop acabada la manifestació del passat 30 d’octubre a Barcelona. Està en llibertat i sense cap mesura cautelar. En aquesta conversa amb El Món explica la seva versió dels fets. Assegura que va colpejar a un “agressor d’un nano” perquè “li va sortir de l’ànima”, no perquè fos espanyolista o policia. De fet, assegura que ni ho sabia. Va prendre mal i va rebre de valent per part d’un grup de manifestants. Assegura que no és un infiltrat.
-Què va passar?
Sortia de Plaça Catalunya i pujava cap el Passeig de Gràcia, rere el cinturó de seguretat dels Mossos que portaven els manifestants de yucasol o com es digui aquesta associació, caps els autocars. Quan vam arribar a la cruïlla amb passeig de Gràcia, els Mossos ens van aturar i llavors vam esperar que pugèssin als autocars i quan es suposava que ja marxaven i que s’havia acabat la manifestació, vaig decidir marxar cap a casa. Em vaig dirigir cap a Plaça Urquinaona per baixar per Via Laietana, i a mitja alçada del carrer, de la Ronda Sant Pere, un grup de cinc o sis persones, em va bloquejar el pas. No podia anar ni cap un cantó ni cap a l’altre i vaig començar a rebre cops. Quan més o menys em vaig poder escapar del bloqueig vaig veure per darrera una mà i una màniga vermella, amb un punxó o un tornavís o una cosa així… Vaig sortir corrents i quan em vaig poder girar per veure aquesta persona, que estava d’esquena i vaig cridar a la gent perquè em vinguès ajudar. Quan va arribar la gent, els vam increpar per tal que marxessin, els vam acompanyar fins l’autocar. I en arribar a tocar d’una bastida, vaig veure un nano, molt més petit que l’agressor, que rebia cops i llavors em va sortir de l’ànima anar-lo a ajudar.
-Vas veure que agredien un nano i hi vas anar?
Sí.
-Però era el mateix que et punxar?
No ho sé. La mà amb la màniga vermella la vaig veure quan em van colpejar. De fet, era com quan de petits jugàvem ‘a l’abejorro’ que et pegaven i havies de mirar qui ho havia fet. Tampoc sabia qui eren. No sabia que eren manifestants policies perquè els Mossos ja els havien fet marxar amb els autocars. No sabia qui eren, portava una samarreta del Bayern, anava rapat i pegava un nano. Per això, m’hi vaig ficar, i el vaig picar com es veu a les imatges.
-Un cop ha passat l’agressió, què fas?
Marxo cap a casa. Però abans, a tocar d’Urquinaona caic rodó. Em desplomo. Una baixada de tensió o per la tensió del moment, per l’esforç… però caic. Porto ferros a l’esquena, estic incapacitat. Quan era encofrador em va caure una planxa de mur a sobre i porto l’esquena plena de ferro. Venen els sanitaris, van veure que portava la mà sagnant i em van curar la ferida. em vaig espavilar, vaig beure aigua i en marxar vaig veure els Mossos que estaven d’esquena a la plaça Urquinaona. Van desfer el cordó i vaig anar a casa. Al CAP em van curar la ferida.
-És vostè un infiltrat?
No.
-Vostè, doncs, només actua perquè veu com atonyinen un nano?
Si. M’hi vaig ficar per això. Ho hauria fet en qualsevol cas.
-Vostè portava una samarreta de la penya barcelonista? Anàveu en un grup?
No, no. Em vaig comprar aquesta samarreta per un Sant Jordi, però no sóc de cap penya ni de cap partit. No sóc ni d’esquerres ni de dretes. I vaig anar sol a la manifestació.
-I per què hi vas anar a la manifestació?
Ja fa temps que vaig decidir que Catalunya és la meva terra i que volia formar part de la ciutadania que pugui empènyer per la independència. I per això participo en les manifestacions. I mai m’he implicat en cap merder, no comporta res.
-Li ha canviat la vida?
Sí.
-Per què?
La família, els veïns… notes coses… que no és com abans. Diuen que els has decebut, que mai s’ho haurien imaginat. Ho entenc perquè les imatges que es veuen són les que es veuen. No assumeixes que la teva gent no et faci costat.
-I la gent que no coneixes?
He rebut moltes amenaces, sobretot a les xarxes. Vaig anar als Mossos a denunciar-les però em van dir que eren tèbies, que si no em sentia físicament agredit era perdre el temps perquè no aniria enlloc. Em van treure el telèfon, l’he hagut de canviar i m’han tret les dades de Facebook i això que no les tinc públiques.
-Et vas autodenunciar?
Si, em vaig anar a presentar a la comissaria a quarts de tres de la matinada. Em van agafar les dades però em van assegurar que no hi havia cap diligència ni cap denúncia. A dos quarts de set em van trucar perquè anés a declarar. Hi vaig anar però no vaig declarar. Tampoc he presentat denúncia contra els cops que ells em van donar a mi.
-Vostè té antecents?
Sí, però fa molts anys. De fet, estan cancel·lats. Jo vaig refer la meva vida i no tenen res a veure amb baralles ni res. Vaig marxar de casa amb gairebé 16 anys, per problemes amb la família. Vaig complir la pena de tres anys i 4 mesos, per diversos delictes perquè les vaig acumular. Als tres mesos em van donar el tercer grau i em vaig reincorporar a treballar. Un cop complertes vaig refer la meva vida fins al punt que vaig muntar la meva pròpia empresa d’encofrats.
