La caixa dels trons la va obrir el president a l’exili Carles Puigdemont, quan el seu advocat, Gonzalo Boye, va registrar un escrit de recusació contra el magistrat del Tribunal Constitucional Cándido Conde-Pumpido. Un dens escrit en què s’aportava una conferència del magistrat que ha d’estudiar els recursos d’empara dels presos polítics. Posteriorment, Andreu Van der Eynden, s’afegia a la petició de recusació en defensa d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. I ara, ha estat el torn de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, a través d’un altre escrit.
Precisament, el lletrat de tots tres, Jordi Pina, se suma a la recusació al·legant els mateixos motius. De fet, a l’escrit –al que ha tingut accés El Món– s’exposa el mateix argument de recusació que va servir per apartar un altre magistrat del Constitucional, Antonio Narváez, una conferència especialment agressiva contra el Procés. En concret una xerrada del 23 de novembre del 2017, un cop s’havia iniciat la causa penal contra els presos polítics. A més, addueix que va ser ponent de la sentència que anul·lava la llei del referèndum aprovada el 6 de setembre del 2017 pel Parlament de Catalunya.
Els advocats recorden que, ja en aquella resolució, Conde-Pumpido va utilitzar el verb “alçar” per definir la decisió de la cambra catalana. “El Parlament de Catalunya s’ha alçat enfront de la sobirania nacional residenciada en el poble espanyol, convocant a una fracció d’aquest poble, en desafiament a la unitat de la Nació, a decidir la sort de l’Estat comú”, va escriure el magistrat. Pina destaca que utilitzar el verb “alçar” no és gratuït perquè és un verb essencial per descriure dos tipus del Codi penal “molt singulars: el de sedició (art. 544 Cp) i el de rebel·lió (art. 472 Cp)”. Així, indica que són “justament dos dels delictes imputats als investigats en la causa especial núm 3/20907/17“, és a dir, els seus clients.
En la mateixa línia, el lletrat remarca que, com Narváez, Conde-Pumpido “és un dels pocs magistrats de l’actual plenari del Tribunal Constitucional especialitzat en dret penal”. “Això”, continua el recurs, “li confereix un indubtable poder de persuasió sobre els seus companys de ple quan les seves deliberacions tenen per objecte vulneracions de drets fonamentals en el marc d’un procediment penal“. A més, l’escrit detalla que també és el “coordinador de tots els recursos d’empara plantejats pels líders independentistes, circumstància que li confereix un paper preponderant en la resolució de les demandes d’empara” dels presos polítics i condemnats.
Aquest darrer escrit descarna la predeterminació, segons les defenses, de no admetre els recursos d’emparament perquè les seves declaracions contaminen les seves deliberacions i les seves decisions. De fet, els arguments brandats en la conferència no deixen gaire marge d’imparcialitat i és l’escletxa que els lletrats veuen factible per entrar amb la vista posada als recursos europeus.
64 
