L’ajuntament de Tortosa va fer un referèndum per preguntar als veïns si volien conservar un gran monument feixista -que lloa la victòria de Franco i humilia les víctimes republicanes a les Terres de l’Ebre- o si preferien retirar-lo i museïtzar-lo. Vam triar mantenir aquest símbol al carrer, malgrat que la Llei de memòria històrica de l’any 2007 obliga a retirar de l’espai públic qualsevol vestigi franquista. A Ripollet, en canvi, han tirat pel dret i el consistori, governat per la CUP i per Podem amb el suport extern d’ERC, ha començat a esborrar rastres de feixisme al carrer. I ho ha fet en un dia especialment simbòlic, quan fa exactament 78 anys que les tropes franquistes van entrar a Ripollet, després d’entrar a Barcelona per la Diagonal.
Una grua a la porta del cementiri municipal i diversos operaris han estat els encarregats de retirar un monòlit franquista en memòria dels “caiguts i els màrtirs”, que va arribar a la població l’any 1940 i que es va ubicar en una plaça, fins que el primer alcalde de la democràcia el va traslladar al cementiri. El regidor de Patrimoni i Memòria Històrica de l’ajuntament de Ripollet, David Fontanals, ha explicat a El Món que Ripollet “simplement aplica la llei de memòria històrica, i aquest monòlit representa unes idees que ja no tenen cabuda al a nostra societat. S’hauria d’haver fet fa anys, però el més important és que a partir d’avui creem un espai de memòria i de record perquè les noves generacions sàpiguen què va passar en aquest país”.
De fet, en el lloc del monòlit franquista, que es conservarà al centre d’interpretació del patrimoni de Ripollet, s’hi ha instal·lat una altra escultura –una pedra quadrada- amb la inscripció “A tots els morts de la guerra civil”. El consistori ha explicat que aquest nou monument “s’adiu amb el llenguatge i l’estètica democràtiques”.
Ara bé, retirar el monòlit no ha estat tasca senzilla. El pes del monument era superior a l’esperat, i la grua no podia carregar-lo, fins al punt que s’ha hagut d’aturar la retirada -els operaris ho han intentat durant gairebé una hora- i pensar una nova estratègia. Mentrestant, el consistori ha procedit a col·locar la nova escultura. El regidor de Patrimoni, per animar l’espera, ha agafat el micròfon i ha dit que “el feixisme se’ns resisteix, però ho aconseguirem!”. I així ha estat, una estona després, el monòlit ha pogut sortir del cementiri i s’ha col·locat en un camió, que se l’ha endut cap al magatzem del centre d’interpretació de patrimoni de la població.
La feina de neteja de simbologia feixista a Ripollet va començar el desembre de 2016 amb un inventari de símbols. S’han detectat una desena de plaques del ministerio de la Vivienda franquista, a més d’aquest gran monòlit. El consistori obrirà un període d’informació pública per tal que les comunitats de veïns afectades decideixin si retiren les plaques o s’encarrega la Brigada Municipal.
Però també hi ha nomenclàtor amb referències al franquisme. En aquest sentit, l’alcalde de Ripollet, Josep Maria Osuna, ha explicat a El Món que, a diferència de la retirada del monòlit, que ha estat un acord del govern municipal que no ha trobat oposició de cap partit, “amb el nomenclàtor volem iniciar un procés participatiu amb veïns i associacions per poder determinar els canvis de noms, la majoria dels quals són del 1939, quan els feixistes van canviar el nom original dels carrers”. L’alcalde insisteix que Ripollet té pressa a fer neteja, perquè “a dia d’avui no té sentit l’exhibició de simbologia feixista a l’espai públic i menys encara a dependències municipals”.
