Amnistia Internacional demanava dimarts passat la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No era ni de bon tros la primera vegada que ho feia. Els dos líders independentistes van ser empresonats el 16 d’octubre de 2017 i només dos dies després, el 18 d’octubre, l’organització ja deia que la presó preventiva pels fets del 20-S era del tot desmesurada. El motiu pel qual la setmana passada Amnistia va tornar a exigir el seu alliberament era perquè considerava que el judici ja havia acabat i calia que poguessin estar lliures almenys fins el dia de la sentència. El Tribunal Suprem, però, ha dit que no. Tot i el dictamen del grup de treball de l’ONU que demana l’alliberament dels Jordis i de Junqueras, Marchena ha volgut mantenir-los a presó. En aquesta entrevista, la coordinadora d’Amnistia Internacional a Catalunya, Adriana Ribas, explica per què l’organització parla de ‘presos de consciència’ i no de ‘presos polítics’, per què no insisteixen a demanar la llibertat dels exmembres del Govern de la mateixa manera que ho fan amb Cuixart i Sànchez, i diu que fins que no hi hagi una sentència, Amnistia no farà cap valoració del judici.
Quin protocol segueix Amnistia Internacional per considerar que algú és un pres de consciència?
Es considera que algú és pres de consciència quan està empresonat per motius com per exemple la seva ideologia o la seva condició sexual sense que hagi promogut o fet ús de la violència. Ara bé, si posem el cas d’una persona del col·lectiu LGTBI que està empresonada per haver comès un robatori, no és un pres de consciència perquè darrere hi ha un fet que sí que es pot jutjar. Llavors no existiria un motiu de preocupació a nivell de drets humans.
Però si a aquesta persona del col·lectiu LGTBI li caigués una condemna exagerada com 25 anys de presó per haver comès només un robatori…
Llavors hauríem de veure si el judici ha sigut just o si la legislació del país és desproporcionada. Si al final es demostra que la motivació de l’empresonament és per motius d’orientació sexual, podem considerar que és un pres de consciència. Però hi ha molts factors a analitzar. No és una norma tan matemàtica.
Quan darrere hi ha ideologies polítiques, per què no s’usa el terme ‘pres polític’?
Som una organització internacional i per tant utilitzem terminologia que és d’abast internacional i que té el màxim consens possible. A nivell europeu hi ha un consens ampli sobre què s’entén com a ‘pres polític’, però no és així a d’altres països on nosaltres també treballem. Parlar de presos polítics a Myanmar, per exemple, té una connotació amb matisos diferents que a Europa o als Estats Units. Fa uns anys Amnistia Internacional sí que havia fet ús del terme ‘pres polític’, però ara utilitzem el terme ‘pres de consciència’ perquè té un major consens. La tendència de l’orgnaització ha estat deixar d’utilitzar aquella terminologia menys clara per tal d’evitar matisos que podrien generar algun malentès. És més de fiar allò que surt de Nacions Unides.
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser empresonats el 16 d’octubre de 2017. Només dos dies després, el 18 d’octubre, Amnistia Internacional ja feia públic un document demanant la seva llibertat. Per què va ser tan ràpida la reacció de l’organització?
Per nosaltres estava molt clar des del primer moment. Ells actuaven com a presidents d’unes entitats de la societat civil i com a ciutadans particulars. Per tant, aquells fets estan vinculats de manera clara a la llibertat d’expressió i de manifestació. I una mesura tan contundent com la presó preventiva és desproporcionada en aquest cas. El dret internacional també està molt desenvolupat en aquest sentit.
Primer aniversari del 20-S
Per tant, la mobilització del 20-S era legítima?
Nosaltres mai no hem entrat a valorar si aquelles mobilitzacions tenien objectius legítims o no. De fet, si es demostra que aquelles mobilitzacions pretenien impedir que la policia accedís a la Conselleria d’Economia, podrien ser constitutives de retret penal.
Quin?
No som nosaltres qui ho ha d’establir perquè per això hi ha un jutge. Ara bé, no poden ser de rebel·lió o de sedició. És desproporcionat pels fets que es valoren. Per això nosaltres no entrem a dir si són presos de consciència.
Però pel que vostè diu, Amnistia Internacional sí que els considerarà presos de consciència si el Tribunal Suprem els acaba condemnant per rebel·lió o sedició.
Hauríem de revisar si hi ha hagut un judici injust. No és tan automàtic. No va en funció de la pena sinó en funció de l’argument que es reculli a la sentència.
Com és que Amnistia Internacional no insisteix a demanar la llibertat dels exmembres del Govern de la mateixa manera que ho fa amb Cuixart i Sànchez?
Una cosa és ser societat civil i l’altra és ser autoritat pública d’una institució com el Govern de la Generalitat. Els avisos que es van fer per part dels tribunals respecte l’organització del referèndum aplicaven a les autoritats, no als membres de la societat civil. Per tant, entenem que la responsabilitat ha de ser molt diferent. Amnistia Internacional, però, ja va mostrar preocupació per l’acusació del delicte de rebel·lió perquè amb la informació que tenim no veiem que es produís la violència que requereix aquest delicte.
Posi algun exemple en què Amnistia Internacional hagi aconseguit, gràcies a les seves pressions, que algú quedi absolt o hagi estat posat en llibertat provisional.
Amnistia ha tingut èxits en pressionar a l’hora de visibilitzar la injustícia de molts casos al món. És molt arriscat parlar de casos similars perquè mai no n’hi ha enlloc. Cada país té els seus contextos. Nosaltres no fem comparacions perquè a cada país es donen uns moments i unes connotacions molt diferents.
Hi ha diferències ideològiques a les diverses seus d’Amnistia? N’hi ha que siguin més progressistes o conservadores que d’altres?
Amnistia Internacional treballa amb un sistema d’assemblees. Els socis són els que prenen les decisions a cada país. I després totes les amnisties del món participen d’una assemblea global que és la que decideix les tendències de l’organització. Les diferències que pugui haver en diferents Amnisties, que segur que responen a les diferències socials dels diversos països on tenim presència, tenen un punt d’unió, que és a l’assemblea global.
Qui ha fet, doncs, els comunicats sobre Cuixart i Sànchez?
Quan Amnistia fa una comunicació sempre la fa des de la marca Amnistia Internacional a escala global. Els comunicats sobre el tema català, a excepció d’aquest últim, han sortit des de Londres. Que surti als nostres canals és perquè aquí té més interès que a altres llocs, de la mateixa manera que quan aquí distribuïm coses sobre Nicaragua, per exemple. Que es faci des de la seu de Londres garanteix que el posicionament respon a la forma de treballar de l’organització.
Adriana Ribas
Amnistia Internacional ha fet una observació del judici al Procés, i publicaran unes conclusions quan hi hagi sentència. Quines són les pautes o aspectes que valoren quan observen un judici?
L’observació de judicis és una pràctica que fem a nivell internacional. Té tres fases. Primer es fa l’observació de la base preparatòria; això inclou aspectes com la manera amb la què es traslladen els presos, per exemple. Després analitzem la part de garanties de judici just; tenim un manual internacional que utilitzem en qualsevol judici, i estableix quins són els elements que hem d’observar. I finalment tot el procés posterior fins que hi ha una sentència. Ara ens trobem en aquesta tercera fase. Nosaltres farem pública una valoració global de tot el judici: l’abans, el durant i el després. I entenem que fins que no hi hagi sentència, no podem fer cap valoració.
Han tingut dificultats per fer el seguiment?
No s’ha autoritzat que hi hagués aquest seient reservat com en molts altres judicis, però al final hem pogut fer l’observació entrant com a públic. L’important és que puguem fer la feina.
Han treballat amb l’International Trial Watch?
No, tot i que coneixem la feina que fan i entenem que qualsevol tipus d’observació és positiva. Les persones que han fet l’observació des d’Amnistia Internacional són persones expertes que formen part de l’organització.
Amnistia Internacional ha rebut pressions per part del govern espanyol a causa dels seus posicionaments?
No hem rebut pressions. Hem rebut comentaris. I no han estat per part del govern espanyol. Hem estat exposats a xarxes socials i hem rebut comentaris per part de tots els àmbits de la societat, tant del sector independentista com del no independentista.
Alguna trucada, algun missatge?
No tan evident. Però comentaris, sí. Sobretot per part de la societat.
