“És una nova etapa”. Aquest és el mantra de la flamant consellera d’Interior, Núria Parlon, repetit durant l’anunci del nomenament del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, com a nou director general de la Policia i del comissari Miquel Esquius com a comissari en cap del cos. La definició de Parlon, però, no acaba de convèncer un bon grapat de comandaments, sobretot promoció més recent i més joves, ni molts veterans del departament d’Interior.
Fonts dels comandaments de nova fornada i del departament detallen en conversa amb El Món que els nomenaments “tenen ben poc de nova etapa”. De fet, molts dels comandaments traperistes també comparteixen implícitament aquesta reflexió, amb el benentès que interpreten la designació d’Esquius com a “restitució”. “És el retorn de la vella guàrdia”, apunten les mateixes fonts. “Amb un problema afegit, que és que quan Esquius i Trapero van ser caps del cos tenien un comandament polític que, poc o molt, marcava els marges d’actuació. Ara, aquesta porta de seguretat no hi és”, afegeixen. Una situació que facilita el que consideren una “autopista, una veritable via lliure a Trapero perquè purgui tot allò o tot aquell que faci olor d’Eduard Sallent”. “Serà implacable”, alerten.
Tot el poder acumulat en mans del major
“Tindrem el director general fent de comissari en cap, i la sotscap del cos, Alícia Moriana, fent de comissària en cap”, remarquen. “Aquest sempre ha estat l’objectiu”, subratllen tot esbossant els plans que Trapero ha preparat durant la seva etapa al capdavant de la DAS, la Divisió d’Avalució de Serveis. De fet, Moriana és del sector dur dels Mossos, com ha demostrat durant la seva etapa a la regió central, on va aplicar una línia de seguretat allunyada del “projecte Manresa” per lluitar contra la percepció de seguretat a la capital del Bages, amb actuacions polèmiques com ara desplegar la Brigada Mòbil al passeig de la capital del Bages per controlar els grups de joves que suposadament enterbolien la pau social al centre de la ciutat o enviar els Mossos a detenir joves sospitosos d’estar implicats en delictes dins dels instituts.
“La designació de comissari en cap, per tant, era irrellevant sempre que complís amb una condició: laissez-faire i no molestar”, afegeixen les mateixes fonts. “Al capdavall, la designació estava cantada: un comissari en cap que en tingui prou amb la idea de la seva restitució i un camp molt ampli d’actuació per a Trapero”, addueixen. “Seguirà la purga”, albiren les mateixes fonts que ja preveuen una escapçada general a les comissaries generals, relleus argumentats amb la lleialtat i aturada de les grans reformes tècniques i estructurals encetades per l’era Sallent. Per tant, es posarà el fre a l’estructura que volia implementar l’anterior Prefectura. “És coneguda la frase de Trapero de les barquetes de Sallent, en referència a la policia marítima”, comenten per recordar el retret a un dels assoliments de l’anterior Prefectura i que més nervis va provocar a la Guàrdia Civil.
El comissari Esquius no vol problemes
El nomenament d’Esquius com a comissari en cap i la insistència de qualificar la decisió com a “restitució” també provoca recels. El comissari de Súria va comandar el cos entre 10 de juliol del 2018 i el 3 de juny del 2019, amb Miquel Buch de conseller d’Interior. Esquius va agafar la Prefectura després de l’aplicació de l’article 155, un cop tancada l’etapa d’excepcionalitat, en què el comissari Ferran López, com a cap d’aquella fase, va fer mans i mànigues per fer de tap, mantenir la integritat del cos i evitar que la repressió fes una matança dins l’organigrama. Després de López, Esquius va agafar el càrrec “per responsabilitat i per sentit del deure” i la seva etapa va ser coneguda per la seva entusiasta dedicació a recuperar la confiança de les institucions espanyoles com la judicatura, el ministeri fiscal, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia.
De fet, va ser un dels primers comandaments que va permetre l’entrada als centres de comandament especials –els que es munten per a situacions complicades– de càrrecs de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia, així com del ministeri fiscal. Una decisió que va enterbolir les relacions amb la cúpula del Departament d’Interior perquè feia més cas de les advertències del fiscal en cap de la Fiscalia a Catalunya, Francesc Bañeras, que no pas a l’autoritat governativa què havia de decidir com actuar en una manifestació o protesta, com les de la vaga general del 21-D del 2018. Esquius va ser el comissari que va investigar i va enviar mossos a instruir el cas de desobediència contra el president Quim Torra. En ser destituït va remetre una carta a tots els integrants del cos en què afirmava que havia pres les decisions “pensant a recuperar la normalitat institucional, amb tots els estaments, cossos i actors socials, des de la neutralitat política i amb la voluntat final de servei a tota la ciutadania”.
Ara, membres dels comandaments del cos, creuen que Esquius deixarà fer a Trapero. És a dir, que ostentarà el càrrec de manera institucional, però qui durà el dia a dia de la Prefectura serà la comissària Moriana. “En certa manera, és una prejubilació”, coincideixen a criticar algunes de les fonts consultades. “Trapero tindrà màniga ampla, amb Moriana de persona de confiança i coneixedor que Esquius no li posarà cap problema ni entrebanc en cap de les seves decisions, plans o estratègies”, conclouen amb certa resignació. Esquius quan va plegar de cap del cos va marxar a la Regió Policial del Pirineu, una zona tranquil·la, tot i que molts van considerar aleshores que era una destinació de “càstig”.
“Sembla ‘Regreso al futuro'”, opinen alguns comandaments
Alguns comandaments s’agafen la referència a la “nova etapa” amb cert humor i ho comparen amb la pel·lícula Regreso al futuro. “Tornem enrere, però amb més motxilla i més cadàvers a l’armari”, raonen. “Han passat moltes coses els darrers anys”, analitzen per mirar amb certa desconfiança la nova estructura de direcció de la policia. Funcionaris d’Interior temen, per altra banda, que s’hagi buidat de contingut polític una figura com és el director de Policia. “No podem oblidar que el director és l’autoritat governativa que ha de decidir en un centre de comandament si es dispara foam o si es dispersa una manifestació, amb aquest mètode o un altre”, subratllen. El fet que sigui un policia fent de polític, i més un policia acostumat a manar com un policia, desvirtua aquesta funció”, al·leguen. Un perill que Parlon negava argüint “l’experiència de Trapero” com a policia. Els dubtes ja han arribat al complex Egara, on hi ha la seu central del cos, i veuen el risc que es desperti de nou l’eterna guerra de gorres.
