Qui és qui al govern Aragonès

Les biografies dels nous consellers de la Generalitat | Només n'hi ha dos que són 'supervivents' de l'executiu que va deixar Quim Torra

Aquest dimecres prendran possessió tots els consellers que el president Pere Aragonès haurà nomenat aquest dimarts. Un Govern on només romanen dos dels consellers que va heretar del president Quim Torra. Una manera de fer net, canviar d’etapa i d’esborrar la petjada d’un executiu marcat per la pandèmia. Per tant, només el mateix Aragonès, que era vicepresident i que ara ha sigut escollit president pel Parlament, un conseller proposat per Junts i una consellera proposada per ERC són els supervivents.

Jordi Puigneró i Ferrer (Sant Cugat del Vallès, 1974). Vicepresidència i conseller d’Infraestructures, Polítiques Digitals i Agenda Urbana.  És enginyer màster (MENG) en sistemes d’Informació per la Universitat de Surrey a Anglaterra (1992-1997) i fins ara conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. És l’únic nom de JxCAT que se salva de l’anterior executiu. Creador de la Nasa Catalana va ser qui va dirigir la protecció informàtica de la consulta sobiranista del 9N. Impulsor del concepte “república digital” és dels pocs consellers de Quim Torra que pot presentar un balanç prou solvent de la seva gestió sense gestionar grans estridències amb ERC. El seu nomenament el lliga amb Waterloo, amb Laura Borràs, Jordi Sànchez i bona part de les bases de la formació que el veuen un independentista desacomplexat.

Laura Vilagrà i Pons (Santpedor, 1976). Consellera de Presidència. Politòloga. Filla de Cal Boter, la seva relació amb ERC va començar fent pràctiques de la Universitat a la franquícia del partit a Manresa. La seva carrera política va començar com a regidora a Santpedor i en va ser alcaldessa sense baixar de l’autocar entre 2003 i 2015 així com diputada de la vuitena i novena legislatura. Posteriorment va ser delegada del Govern a la Catalunya Central, gerent d’AMPANS i gerent del Consell Comarcal. El seu bagatge territorial li suposa certa solvència per conduir el transatlàntic amb què Aragonès ha convertit el seu departament. Té aliats al partit i coneix de prop una de les grans forces d’ERC, el seu entramat municipal.

Jaume Giró i Ribas (Badalona, 1964).Conseller d’Economia i Finances. Un dels fitxatges estrelles de JxCAT pel nou Govern. Conegudíssim al món polític i social per la seva presidència de la poderosa Fundació “La Caixa”, des del 2014 al 2019 -abans va ser director general adjunt de Caixabank, De fet, va ser despatxat per les seves vel·leitats independentistes. Havia tornat a la llum pública en apuntar-se a la candidatura de Joan Laporta al Barça, però finalment, se’n va desdir. Giró és periodista però coneix el món econòmic i financer. Giró va començar a l’empresa Catalana de Gas l’any 1990, i un any més tard va ser nomenat director de relacions externes de Gas Natural. De Gas Natural va passar a Repsol, i l’any 2007 va ser nomenat president de la companyia Petrocat. El pas de Jaume Giró per la Caixa va iniciar-se l’any 2009, quan es va incorporar com a director executiu dins l’entitat. Poc després va passar a ser director general adjunt de CaixaBank, i alhora també va ser director general de la Fundació la Caixa de l’any 2014 al 2019. També ha ostentat càrrecs al Teatre del Liceu, on va ser president del Consell de Mecenatge entre 2017 i 2019.

Tània Verge Mestre (Reus, 1978). Consellera de Feminismes i Igualtat. És la gran novetat del consell executiu. Una acadèmica al comandament d’un compromís electoral d’una força simbòlica brutal i que serveix per donar una pàtina de voluntat transformadora del Govern. Verge va ser processada per desobediència en ser membre de la Sindicatura Electoral del Primer d’Octubre, posteriorment absolta i ara pendent d’un recurs a l’Audiència de Barcelona. Doctora en Ciència Política per la Universitat Complutense i l’Institut Universitari d’Investigació Ortega y Gasset (2005). Ha obtingut també el Diploma in Social Science Data Analysis de la University of Essex. Ha realitzat diverses estades predoctorals i postdoctorals a les universitats de Yale, Essex i Sussex. Ha estat analista del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO). És la investigadora principal del projecte El impacto simbólico de la representación política de las mujeres i membre de l’equip del projecte Mulh(j)er e Poder: A Representação Política das Mulheres em Portugal e Espanha (IP Nina Wiesehomeier). També col·labora en el working group Political Party Database, codirigit per Susan Scarrow i Paul Webb. És membre de la Feminist Institutionalism International Network (FIIN). 

Josep Maria Argimon i Pallàs (Barcelona, 1958). Conseller de Salut. El seu nomenament va ser una promesa de Laura Borràs, de JxCat, durant el debat electoral de TV3. Argimon s’ha convertit en el metge epidemiòleg de referència a les llars catalanes arran de la Covid. Secretari de Salut Pública i gran organitzador de l’ICS, té un dens i extens currículum científic que l’avala com < professional de la salut pública i l’epidemiologia. De verb tranquil però efectiu, té unes grans dots comunicatives que ha sabut traslladar al gran públic i ha transmès la serenor que els polítics no aconseguien generar.

Josep González Cambray (Lleida, 1972). Conseller d’Educació. L’actual director general de Centres Públics substituirà l’actual conseller Josep Bargalló. Cambray és un dels responsables del “miracle Bargalló” que he fet dels centres educatius veritables trinxeres i murs de protecció contra la Covid. És enginyer industrial i professor de secundària, també és llicenciat en màrqueting. En el seu currículum, hi consta la Gerència del Consorci d’Eduació de Barcelona i diversos càrrecs polítics relacionats amb l’àrea social i la immigració.

Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979). Conseller d’Empresa i Treball. Torrent havia de ser el contrincant d’Aragonès en unes primàries, però l’aparell ho va desaconsellar. Torrent ha estat alcalde de Sarrià de Ter i és politòleg. Va arribar a ser portaveu adjunt de JxSí i posteriorment va ser escollit president del Parlament per ERC, com a portaveu amb prou confiança de Marta Rovira. Està investigat per desobediència per haver tirat endavant una proposta de resolució que no deixava gaire bé la monarquia i apostava per la república catalana.

Victòria Alsina Brugés (Barcelona, 1984). Consellera d’Acció Exterior i Transparència. Suma un altre nom amb Giró i Argimon com independents de JxCat. Els seus pares eren matemàtics i ha viscut en diverses ciutats americanes. De fet, va ser delegada als EUA del Govern. Professora i directora acadèmica del Centre per a la Ciència i el Progrés Urbà de la Universitat de Nova York i investigadora en cap del Laboratori de Governança (The GovLab) de la mateixa universitat, la nova consellera és també doctora en Ciències Polítiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra, on també va cursar la llicenciatura en Ciències Polítiques i de l’Administració. A més, té un MPA de la Universitat Autònoma de Barcelona i un Màster en Direcció Pública d’ESADE. En el plànol més institucional, Alsina ha estat delegada de la Generalitat de Catalunya als Estats Units i el Canadà, i actualment co-coordina el grup de treball Catalunya 2022.

Teresa Jordà i Roura (Ripoll, 1972). Consellera d’Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació. Cartera de professió, va començar la seva singladura política com a alcaldessa de Ripoll del 2003 al 2011. El 2011 va ser la cap de cartell per Girona a les eleccions estatals que Alfred Bosch liderava per Barcelona. Curiosament va ser candidata en substitució de Quim Torra, el nom que la direcció de Barcelona havia pactat com a cap de cartell per Girona, ja que li pertocava aleshores a Reagrupament. Va repetir en dues conteses electorals més. Una consellera que és l’única que repeteix d’ERC i en la mateixa conselleria, ampliada: la prova de cotó que el balanç de la gestió del sector ha convençut.

Gemma Geis i Carreras (Girona, 1979) Consellera de Recerca i Universitats. Diputada al Parlament de Catalunya des de la passada legislatura. Investigadora, doctora en dret administratiu i professora de la Universitat Girona. És una de les fidels de Carles Puigdemont. De fet, va entrar en política perquè li va demanar el president mentre era vicerectora de la Universitat de Girona. Discreta en la seva feina va derrotar en unes duríssimes primàries per Girona l’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas. Com a petita anècdota personal, té debilitat pel Cola-cao.

Joan Ignasi Elena i Garcia (Horta, Barcelona, 1968). Conseller d’Interior. Un dels noms estrella del nou executiu. Pare de tres fills i exalcalde socialista de Vilanova i la Geltrú del 2005 al 2011. Advocat de professió, va decidir deixar el PSC després que els socialistes van renunciar al dret a decidir. Va fundar Avancem, que després s’integraria en la candidatura de JxSí i posteriorment es vincularia a ERC. Coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, va aconseguir que el Barça de Bartomeu li fes costat. Home pacient i ben vist pels diversos sectors del sobiranisme. De fet, va exercir de portaveu dels presos polítics d’ERC durant el judici del Procés.

Lourdes Ciuró i Buldó (Reus, 1978). Consellera de Justícia. Establerta a Sabadell, on ha estat cap de files per JxCat a l’Ajuntament. Va ser diputada de la formació a Madrid i ponent de la proposta de desocupacions exprès. Dona de l’entorn de Jordi Turull. Ciuró és una gran patinadora. Es farà càrrec del departament just quan el govern espanyol ha de decidir si indulta els líders independentistes condemnats pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Violant Cervera i Gòdia (Lleida, 1969). Consellera de Drets Socials.  Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Lleida (UdL). Entre els anys 2012 i 2017, va ser diputada al Parlament, primer amb CiU i després amb JxSí. A les passades eleccions va ocupar el 14è lloc de la llista de JxCat per Lleida, però no va ser escollida. La cartera que ocuparà sorgeix de la reformulació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Natàlia Garriga (Sant Cugat del Vallès, 1969). Consellera de Cultura. La nova consellera milita a ERC des del 2001 i és l’actual Secretària de Política Cultural, Educació i Esports. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (UB), màster en Funció Directiva a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, té un postgrau de comptabilitat per a advocats, de la Facultat d’Empresarials de la Universitat de Barcelona, va estudiar finances per a directius a Esade, i té un curs sobre habilitats per rendibilitzar inversions també d’Esade. En l’àmbit professional, abans d’arribar a la direcció de Serveis de Vicepresidència, Garriga ha estat professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en el curs d’introducció al dret dels estudis d’economia i empresa, va ser responsable tècnica a la Secretaria de Coordinació Interdepartamental al 2004, va exercir de cap de gabinet del mateix càrrec, i al 2006 va ser responsable tècnica a la Direcció General de Coordinació interdepartamental. Poc després, el 2007, va ser la gerent de l’Institut Català de les Empreses Culturals, càrrec que va ostentar fins el 2016.

Comentaris

    FUERA LA OLIGOCRACIA 26/05/2021 7:53 am
    ARAHONES binla triat al poble ho han fet entre partits. Un president el tenen que triar la maitad +1 de la poblacio. No vaieo que aixo no es DEMOCRACIA. Es com si en em barça fosin 2 presidentents.
    Ramon 25/05/2021 8:41 am
    Pere Aragonès no és el 132. Pere Aragonès és el 155.
      FUERA LA OLIGOCRACIA 26/05/2021 7:49 am
      Para que rabies mas lee el articulo 154 y 155. Entenderas que lo que hicieron no podrian hacerlo. Igual pasa con el toque de queda no se puede con el estado de alarma

Nou comentari