Setmanes de negociacions i una nit molt llarga. Aquest ha estat el temps invertit que PSOE i Junts per Catalunya han intentat posar negre sobre blanc en un document d’acord de tot just quatre pàgines per tal que la formació de Carles Puigdemont investeixi el socialista Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Un acord d’investidura que parteix de la base que les dues formacions tenen “profundes discrepàncies” i són “conscients de la complexitat” i dels “obstacles del procés que pretenen emprendre”. El to i el llenguatge utilitzat és un evident pacte de discrepàncies que acorda formalment que negociaran aquestes diferències al llarg de quatre anys a canvi d’una amnistia i una negociació entre partits. Fins i tot, l’acord recull per escrit les “desconfiances mútues” entre els dos partits.
Un marc de referència que indica que tot parteix d’investir el socialista Pedro Sánchez a canvi de mantenir viva una negociació entre partits que hauria de ser tutelada a través d’un mecanisme internacional que tampoc no es concreta en el pacte. En el paquet també s’inclou l’amnistia, que incorpora formalment la lawfare, la demanda dels juntaires que entrebancava l’acord, sense que tampoc sigui una referència clara. De fet, la llei d’amnistia encara no s’ha tancat. La curiositat de l’acord és el desacomplexament amb què han acordat les dues formacions que discrepen en qüestions com ara el finançament. Mentre Junts proposa la cessió del 100% dels impostos que es paguen a Catalunya, el PSOE diu que no anirà més enllà de l’Estatut.
Un històric del Procés
El document parteix del Decret de Nova Planta de 1714 i situa l’inici de l’actual situació en la sentència del Tribunal Constitucional que va esmenar l’Estatut d’Autonomia fins a l’aplicació del 155 i la posterior repressió de l’Estat contra l’independentisme. Un relat d’antecedents que fins ara costava d’assumir al PSOE i que serviria per justificar la negociació. Un cop establerts els antecedents, el pacte també recull les intencions en un epígraf titulat Oportunitat històrica. “PSOE i Junts aposten per la negociació i els acords com a mètode de resolució
de conflictes i acorden buscar un conjunt de pactes que contribueixin a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya”, explica el document. És a dir, després de reconèixer el conflicte històric, es comminen a resoldre’l per la via de la negociació.
Una negociació que tindrà dos àmbits: “La superació dels dèficits i limitacions de l’autogovern i les relatives al reconeixement nacional de Catalunya”. De fet, tots dos s’insten a celebrar una primera trobada aquest mateix mes de novembre. És en aquest punt que la discrepància és més sonora. En concret, Junts avisa que demanarà la celebració d’un referèndum en base l’article 92 de la Constitució i el PSOE replica amb un desplegament de l’Estatut de 2006 i el ple desplegament i el respecte a les institucions de l’autogovern i la singularitat,
institucional, cultural i lingüística, de Catalunya”. El següent punt també grinyola, quan Junts aposta per un concert econòmic i el PSOE només defensa una modificació del sistema de finançament.
L’amnistia i la ‘lawfare’
L’acord també fa constar un dels punts més vistosos de la negociació de la investidura, l’amnistia. Tots dos es comprometen a impulsar una llei d’amnistia dels casos vinculats amb la consulta del 9-N i el referèndum del Primer d’Octubre. Però, pel que fa a la lawfare, utilitza una fórmula un punt enrevessada. Així detalla que les “conclusions de les comissions d’investigació que es constituiran en la legislatura vinent es tindran en compte per a l’aplicació de la llei d’amnistia en la mesura que es puguin derivar situacions compreses en el concepte lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, si escau, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives”. És a dir, que deixen a l’acció de control del poder legislatiu els casos que es puguin encabir en el concepte de lawfare contra l’independentisme. En tot cas, ara resta el debat tècnic sobre la possible llei d’amnistia.
Per altra banda, l’acord conclou “l’ampliació de la participació directa de Catalunya a les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals, particularment en els assumptes que tenen especial incidència al seu territori”. Un apunt que caldrà detallar en decisions puntuals i circumstancials al llarg de la legislatura. Una fórmula prou oberta per ser sotmesa a la negociació.
