El president a l’exili Carles Puigdemont ha anunciat aquesta tarda que serà el cap de llista de Junts per Catalunya a les eleccions al Parlament convocades pel 12 de maig. En un acte multitudinari a l’Ajuntament d’Elna (Catalunya Nord), Puigdemont s’ha dirigit als quadres del seu partit, i una munió de fidels per anunciar el que feia dies que rondava en els cercles sobiranistes. Després de l’acord de la llei d’amnistia, i a la vista del calendari d’una virtual investidura, l’encara eurodiputat juntaire ha anunciat la seva voluntat de ser candidat a ocupar la casa dels Canonges, després de sis anys a l’exili a Brussel·les. El text íntegre de la conferència es pot llegir aquí.
“Començo el compte enrere de la retornada”, ha anunciat. Una retornada que “només té sentit al país” i “no pot ser fruit d’una rendició” i “ni una bretolada”. Però també ha advertit a Junts que “no es pot malbaratar” com un acte de partit. “Si tinc la majoria per ser candidat, deixaré l’exili per ser assistir al debat”, ha pronosticat, “encara que no hagin aplicat la llei d’amnistia”. “Vaig a totes!”, ha exclamat.
Res de conformisme encara que sigui sense amnistia
“Quan es tracta de Catalunya no soc conformista, ni més còmode, i no podria pensar de sis anys i mig i fer possible la restitució d’aquella presència, jo defugís aquesta responsabilitat per raons personals, per això, he decidit presentar-me a les eleccions”, ha sentenciat per anunciar la seva candidatura. Així mateix, ha renunciat a participar en les llistes del Parlament Europeu pels comicis de 9 de juny.
En aquest marc, ha reclamat una candidatura “unitària” i ha recordat com a exemple Junts pel Sí de 2015. “Ni ERC ni Junts podem obtenir la majoria que va aconseguir”, ha reblat reclamant “superar els límits de Junts per Catalunya”. De fet, a l’acte només hi havia una petita fila zero, perquè els diputats, senadors o congressistes han fet cua igual per entrar a la sal gran del consistori d’Elna on, segons l’organització, s’hi han instal·lat 500 cadires. L’objectiu, per a Puigdemont, ha de ser acordar un referèndum d’autodeterminació. Però entén que, si no arriba, caldrà exercir la via unilateral i fer-ho millor que el 2017 i fer complir la voluntat majoritària dels catalans.
Una tria entre dos models
Puigdemont ha cridat a la mobilització “en defensa de Catalunya”. Així ha subratllat que les pròximes eleccions “no triem qui governa una autonomia. En canvi, sí que hi haurà una “tria” entre dues estratègies. En primer lloc, els que “volen acabar la feina” per convertir Catalunya en un país “d’expressions pintoresques i singulars de la varietat espanyola”. I, en segon terme, els que volen acabar la feina perquè Catalunya sigui reconeguda com una nació més en el concert internacional.
És “en aquest moment de tria decisiva” que per Puigdemont, cal convertir en un moment “de represa, d’impulsar i sortir de la letargia”. Una letargia que ha provocat, per una banda, la repressió i, per altre del conformisme”. Per això, ha reclamat “bastir un projecte de lideratge, clar, sense complexos, i amb veu pròpia que pugui parlar de tu a tu amb el govern espanyol i en el concert internacional”. Una fórmula per “allunyar-nos de la resignació i del derrotisme i construir amb autoestima i convivència amb els nostres conciutadans”. En aquest context, el president a l’exili, i ja candidat, ha explicat que tenia la idea de continuar a Brussel·les per la internacionalització del conflicte. Una feina a Europa que ha reivindicat. “Però quan es tracta de Catalunya no soc conformista, ni més còmode, i no podria pensar de sis anys i mig i fer possible la restitució d’aquella presència, jo defugís aquesta responsabilitat per raons personals, per això, he decidit presentar-me a les eleccions”, ha reblat.
Puigdemont s’ha decidit després d’una setmana de càbales i reunions amb la direcció de la formació i del seu entorn més immediat. Sobretot, la decisió s’ha meditat respecte si triava encapçalar la llista a l’europarlament o bé es decidia pels comicis catalans. Tot i que les dues opcions, tècnicament, eren possibles. Finalment, i segons membres del seu equip, la decisió l’ha pres “en coherència” amb el seu discurs durant els darrers anys que ha viscut la política des de l’exili.
Una llista unitària i referèndum
Puigdemont s’ha dirigit als quadres del seu partit per reivindicar una llista unitària. En aquest sentit, ha subratllat que mai, per si sols, ERC o Junts han obtingut prou majoria, en canvi, la fórmula dels Junts pel Sí, va funcionar com una fórmula unitària i amb un majoritari resultat electoral. “Sé que l’opció d’una llista unitària té nombroses reticències, igualment també sé que hi ha gent de diverses sensibilitats que fa temps que hi treballa i a ells els vull adreçar, meva la candidatura”, ha emfatitzat. Però, la seva fórmula és que la candidatura “haurà d’anar més enllà de Junts per Catalunya”. Així ha reclamat a l’independentisme de “deixar-se de flagel·lar, acabar la feina” perquè “amortitzem massa ràpid les victòries, les victòries ens duren massa poc a casa nostra”.
En aquest context, ha defensat que és possible pactar un referèndum d’autodeterminació. Com a exemple possibilista ha posat la llei d’amnistia. “Deien que aquesta llei era impossible i inconstitucional, i ja la tenim”, ha ressaltat. Per tant, és possible si “hi ha voluntat política”, però si aquesta “via no dona fruits i s’allarga”, s’ha compromès a culminar la independència si és la voluntat majoritària dels catalans. Puigdemont ha recordat que en la pròxima legislatura es compliran deu anys del referèndum i, per tant, proposaran a l’Estat negociar un referèndum d’autodeterminació. Però si s’allarga, Puigdemont ha agafat el compromís de tirar pel dret si la majoria dels catalans vol la independència. “Hem après molt aquests seria inacceptable que no ens preparéssim molt millor, de confrontació, no ens hem d’afanyar però tampoc allargar-ho”, ha recomanat després d’admetre errors de l’octubre de 2017.
Un nou Procés
De fet, no serà la primera convocatòria electoral en la qual Puigdemont serà el cap de llista després del referèndum del Primer d’Octubre i el fiasco del 27 d’octubre. Al capdavall, va ser el candidat a les eleccions de desembre de 2017 i va aconseguir que la seva formació pogués formar Govern i investir un president al quart intent. Després de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, l’ungit va ser el president Quim Torra. Puigdemont, d’aquesta manera encapçala una candidatura que vol tornar a recuperar l’espai perdut per l’independentisme aprofitant el magnetisme electoral que, segons els estudis interns de la formació, permetrien disputar el podi al PSC de Salvador Illa. En aquest sentit, des de la formació alerten que la figura de Puigdemont és l’única que podria forjar la unitat dins el partit, tot i que ja s’havia preparat el roc a la faixa de Josep Rull, o fins i tot, de Míriam Nogueras.
