“Ha estat un dia llarg, però a alguns d’aquí al 14 de gener encara se’ls farà més llarg”. Aquest és un dels comentaris d’un dels assistents a la llarga trobada que aquest dijous s’ha celebrat a Brussel·les per tal d’escatir el suport de Junts per Catalunya i, per tant, del president a l’exili, Carles Puigdemont, a la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol. Un dia a contrarellotge on a primera hora tothom donava per fet l’anunci de l’acord. Fins i tot alguns mitjans preguntaven, molt optimistes, l’hora de la roda de premsa de la presentació de l’acord. Però cap a quarts de cinc els responsables de comunicació de Junts ja han desmuntat la sala de premsa a l’Hotel Thon, on s’ha reunit la poderosa permanent del partit.
“No hi ha acord, encara”, ressaltaven fonts juntaires emfatitzant l’adverbi de temps. “Res de res”. Insistien que demoraven una decisió i sense gaire entusiasme indicaven com a possible data aquest divendres o potser dissabte. Mentrestant altres opinaven que encara hi ha temps i, per fer saber que estan disposats a no pactar si l’acord no és el que volen, jugaven amb la data del 14 de gener, en què serien les eleccions si es repetissin. En tot cas, la possibilitat d’una repetició electoral roman sobre la taula perquè, segons les càbales d’analistes de Junts, permetria recuperar vots i enfortir encara més la seva posició. “El keep calm ha canviat de bàndol”, apuntaven altres fonts, que repetien que “no es cometran les errades del 26 d’octubre del 2017”. “No farem de pagafantes del PSOE i ERC”, ironitzaven. Fer esperar és la consigna, fins que no hi hagi un acord convincent.
Les clàusules de l’amnistia, la ‘lawfare’ i el relator
A mesura que el matí avançava, la possibilitat d’un anunci imminent s’anava esllanguint. Mentrestant, el PSOE no badava boca i ERC anunciava que havia arribat a un acord sobre un clàssic de la política autonòmica catalana, la gestió de Rodalies. Els republicans anunciaven que havien acordat el “traspàs integral de Rodalies”, un anunci que reblava el clau del pacte de la Castanyada, amb què es va anunciar l’acord per l’amnistia la vigília de Tots Sants a les deu de la nit, amb els panellets a sobre la taula. ERC ha volgut ressaltar l’acord de Rodalies amb una trobada telemàtica aquesta tarda amb el departament de Territori per aclarir els detalls de l’acord. I poca estona després s’ha sabut que la direcció del partit avalava l’acord d’investidura en conjunt. Sia com sia, el pacte que han signat el president d’ERC, Oriol Junqueras, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha de ser avalat per la militància dels republicans en una consulta telemàtica interna aquest divendres entre les deu del matí i les sis de la tarda. “Més que una consulta és un tràmit”, asseguren des dels republicans.
Els socialistes i republicans entenien que amb aquests dos acords posaven més pressió sobre Junts que, durant tota aquesta setmana, ha centrat els esforços en dues peticions: incloure els casos de lawfare en l’amnistia i el reconeixement nacional de Catalunya i del conflicte polític a través de la instauració d’un relator internacional. Després d’un dimecres de Tots Sants amb enviaments d’esborranys i clàusules entre els partits independentistes i el PSOE i molts estira-i-arronses, aquest dijous, doncs, no s’ha pogut anunciar l’acord de l’amnistia.
En canvi, sí que ha transcendit que els socialistes haurien acceptat la figura del relator internacional. Un pas important, sobretot internament, amb el benentès que si ERC ja havia pactat amnistia i Rodalies, Junts havia d’apujar el llistó per mantenir el seu protagonisme negociador. La figura del relator en el marc d’una taula de negociació constataria la vigència de “l’autodeterminació” en el pacte que ara per ara fa reviure només una Taula de Diàleg que ha estat més aviat discreta. Un element clau dels que va plantejar el president Carles Puigdemont en la seva conferència del passat 5 de setembre, on va subratllar el concepte de “compromís històric”. La figura del relator arrodoniria el paper de Junts en el cas que, finalment, s’esberli la investidura i s’hagi d’anar a una nova convocatòria electoral.
Registrar la proposta d’amnistia sense la signatura de Junts
Des de l’altra banda de la negociació també tenien reserves sobre l’optimisme d’un anunci de pacte imminent. En aquest sentit, des de Sumar ja avançaven que la proposició de llei d’amnistia acordada per socialistes, republicans i els de Yolanda Díaz es podria registrar sense la signatura de Junts. Una situació que desdramatitzaven recordant que la reforma del Reglament del Congrés per incorporar el català a la cambra baixa espanyola tampoc portava el segell de Junts i finalment s’hi van afegir a última hora. De tota manera, a primera hora del matí, des de Sumar advertien que els serrells eren massa “gruixuts” per anunciar un acord de manera imminent amb Junts.
Per això, evitaven posar més pressió i continuaven negociant uns “serrells” que poden portar temps. Les darreres 48 hores s’havien registrat moments de tensió en els intercanvis de documents a quatre bandes –Junts, ERC, Sumar i PSOE– per l’esborrany de la proposició de llei d’amnistia. De fet, els juntaires consideraven que es quedava curta i deixava fora un gruix important de represaliats del que s’entén per lawfare, és a dir, el desgast i derrota de l’adversari a través dels tribunals o organismes administratius. Tot i això, de moment, l’amnistia tindria un abast de deu anys –des del 2013 fins ara– i encabiria des dels processos judicials per la consulta sobiranista del 9-N del 2014 fins a l’actualitat. Uns terminis que inclourien també els processats pel Tsunami Democràtic i els processats per pertànyer als CDR, com seria el cas de l’Operació Judes.
Volhov, el cas que Junts no vol que quedi fora de l’amnistia
En aquest sentit, des de Junts creien que la llei signada per ERC deixa fora bona part dels encartats en les diverses peces separades de l’Operació Volhov. Un sumari dirigit per part del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, que investiga des de membres de la Plataforma pro Seleccions Catalanes a l’exconseller d’Educació Josep González-Cambray per suposada malversació de fons públics, a més de l’empresari Oriol Soler, l’exsecretari d’organització d’ERC i exconseller Xavier Vendrell, el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, o Marta Molina, la cap de gabinet de l’actual consellera d’Educació, Anna Simó.
Però aquí també hi entrarien altres causes relacionades amb els tribunals administratius o casos que afecten persones molt relacionades amb el Procés. Aquest seria el cas de Laura Borràs, ja condemnada i encara pendent de recurs per una sentència en què el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va demanar l’indult parcial. En aquest cas, l’acord obligaria el govern del PSOE a tramitar-lo, tot i que quan es va dictar la sentència van advertir que no ho farien.
La dreta policial, judicial i política s’activa
La notícia de l’acord de l’amnistia ha posat en marxa la maquinària del poder en mans de la dreta. D’entrada, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha convocat un plenari per valorar la validesa d’un text d’aquestes característiques i aprovar una declaració en contra de la mesura. De fet, l’associació conservadora dels jutges espanyols, Associació Professional de la Magistratura, ha emès un dur comunicat contra l’acord. Jutges per la Democràcia, l’associació progressista, ha posat el crit al cel acusant el CGPJ d’extralimitar-se en les seves funcions.
Per la seva banda, un altre dels lobbies poderosos de la dreta, els sindicats policials, també han desenterrat la destral de guerra, així que Jupol i CEP han emès sengles comunicats de condemna contra l’amnistia amb una amenaça velada a Pedro Sánchez. En l’àmbit polític, Vox i PP també han començat la seva ofensiva. D’entrada José María Aznar, líder espiritual del PP més dur, ha carregat contra l’acord titllant de “perill” Pedro Sánchez. Tant el PP com Vox han registrat una reforma del reglament del Senat per intentar frenar la tramitació de la llei d’amnistia amb l’acord explícit del PP. Ara, però, tot haurà d’esperar a la decisió de Puigdemont.
