“Catalunya és un país segur, però hi passen coses que no ens agraden”. Aquest és l’algoritme que només començar el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha posat sobre la taula en el debat monogràfic sobre seguretat que s’ha celebrat aquesta tarda al Parlament. Un debat esperonat pel PSC-Units per Avançar, després d’episodis violents viscuts a Catalunya. Un ple on s’ha constatat el to propositiu del portaveu d’Interior dels socialistes, Ramon Espadaler, tot i la duresa amb què sovint carrega contra les polítiques de la conselleria d’Interior. La casualitat ha volgut que el debat coincideixi amb la negociació d’una investidura molt complexa d’un socialista a Madrid, la de Pedro Sánchez, amb qui ERC ja ha pactat.
Aragonès ha encetat el debat, després d’una justificació de petició del cap de l’oposició, el socialista Salvador Illa, emfatitzant que la seguretat va més enllà de la política policial, judicial o penitenciària, posant en relleu les “polítiques de cohesió social” perquè quan “més desigualtats, més delictes”. Ara bé, Aragonès i el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, han subratllat l’augment de la percepció de la inseguretat. Un problema que, segons el seu parer, és habitual als països del nostre entorn. També han destacat que aquest discurs s’incrementa perquè els partits polítics que fan de la “por” una arma política. En la seva defensa, el conseller Elena ha recordat que han augmentat els delictes de desobediència en l’entorn dels països europeus. La idea és incrementar la plantilla de Mossos d’Esquadra fins a 22.000 efectius.
Un model de policia més propera i transparent
Elena ha reivindicat a l’aposta del seu departament per un model de policia “més propera, tecnificada, social i transparent”. “Nosaltres defensem que la seguretat es garanteixi així, no donant-se cops de puny al pit i fent cara d’enfadat, sinó donant mitjans a la nostra policia”, ha indicat, i ha assenyalat la reforma i la reestructuració dels Mossos així com l’increment de la seva tecnificació. Elena també ha defensat que l’objectiu de la seguretat és “garantir drets i llibertats”, un objectiu que “no només s’assoleix des de l’acció policial”.
Per la seva banda, Espadaler venia de celebrar una reunió amb un bon gruix d’alcaldes que han capitanejat la protesta per la inseguretat i que molts d’ells s’han deixat veure a la tribuna de convidats de la cambra catalana. S’ha reunit amb l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Nuria Parlón; l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón; l’alcalde de Mataró, David Bote; l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez; l’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete; l’alcalde de Vilanova, Juan Luís Ruiz; l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas; l’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz; l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido i, per part de l’Ajuntament de Barcelona, hi ha participat el tercer tinent d’alcaldia, Albert Batlle. Precisament, a la tribuna de convidats, també hi havia representants sindicals dels Mossos, com David Miquel, del SPC, i del secretari general de SAP Fepol, Pere Garcia Quer. Precisament, aquest sindicat ha convocat una protesta contra la política del departament aquest matí davant del Parlament on s’han concentrat centenars de Mossos.
Espadaler ha mostrat un to propositiu esperonant l’acord en les propostes de resolució del ple que es votaran dijous, com ara intentar que hi hagi unes ordenances marc per a les policies locals i polítiques de coordinació policial. Ara bé, no se n’ha estat de criticar els primers acords que els republicans van bastir amb la CUP a l’inici de legislatura i s’ha proposat com a garant de noves polítiques de seguretat. “La CUP ha abandonat el suport al Govern, abandonin vostès les polítiques de la CUP. Cal revertir les decisions que han deixat la policia a l’estacada”, ha proposat Espadaler. Així mateix, ha demanat restituir l’autoritat dels Mossos. Per la seva banda, el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha instat el Govern a canviar el rumb de les polítiques d’Interior, i la CUP a no fer cas del discurs de la por que esperona l’extrema dreta.
