Primer “per què em demana la paraula?” de la legislatura sorgida de les eleccions del 12 de maig al Parlament. Ha estat just després de la intervenció institucional del president de la Mesa d’Edat, Agustí Colomines, a les quatre de la tarda, en la sessió constitutiva de la quinzena legislatura. El primer a demanar la paraula, en una sessió on encara no hi ha assignats ni portaveus, ni juntes de portaveus, ni tant sols la mesa de la cambra, ha estat el líder del PPC, Alejandro Fernández, i el segon, Juan Garriga de Vox.
Colominas li ha demanat a Fernández amb el ja tradicional “per què em demana la paraula” i el popular li ha replicat per “una qüestió d’ordre”. Un argument que Colominas no ha comprat replicant que aquest motiu no existeix. En tot cas, li ha deixat explicar-se. Fernández ha aprofitat l’escletxa per criticar amb desimboltura el fet que Colominas aprofiti un discurs institucional per “cridar a la revolució”. “Vostè està presidint la Mesa d’Edat per una qüestió purament aleatòria com és l’edat”, li ha recriminat Fernández davant la cara desmenjada de Colomines.
Avisar el Tribunal Constitucional
Fernández ha continuat en una segona fase de la seva intervenció, amb l’avís que si la Mesa acceptava els vots dels exiliats -de Carles Puigdemont i de Lluís Puig- interposarien un recurs d’emparament del Tribunal Constitucional. El líder popular considera que la decisió del Tribunal Constitucional de la setmana passada no permet que es puguin comptabilitzar.
En la mateixa línia, s’ha expressat Garriga que ha demanat convocar una Junta de Portaveus per debatre una qüestió de reconsideració perquè ni Puig ni Puigdemont estan en permís de paternitat ni estan de baixa, els dos condicionants per poder votar per delegació. Colomines l’ha tallat amb un “vostè ja deu saber, que és més antic que jo a la cambra, que encara no hi ha Junta de Portaveus”. “La missió de la Mesa d’Edat és molt concreta”, ha assegurat Colomines donant a entendre que permetran els vots encara que hi hagi l’amenaça dels tribunals.
