Mantenir el Govern, i el relat, del 52%. Per fer-ho, cal salvar els primers pressupostos presentats pel Govern de la majoria independentista. Aquest és l’objectiu del Govern format per ERC i JxCAT, d’una banda, i del grup parlamentari de la CUP, per l’altra. Els comptes públics per al 2022 són la primera prova de foc. Una prova del cotó per constatar la fortalesa del pacte d’investidura molt abans que la qüestió de confiança pactada entre ERC i la CUP d’aquí un any per certificar l’estat de l’acord. La negociació entre la conselleria d’Economia, amb Jaume Giró al capdavant, i la CUP, no s’ha trencat, tot i que els cupaires ja han convocat les assemblees territorials per decidir si presenten una esmena a la totalitat.
Ara bé, aquests conclaves no són pas una meta, ni un dead-line de la negociació. Així es deixava entreveure en les explicacions del diputat cupaire Xavier Pellicer, que ha exposat la posició de la formació sobre els comptes només hores després de ser presentats per Giró a la cambra catalana. Pellicer ha posat en valor el fet que el Govern “tingui com a pla A,B,C, D, E i F…” pactar els comptes amb la CUP. Però això sí, ha deixat clar quina és la seva posició: Rescat social, nou model de país i avançar cap el dret a l’autodeterminació”. Fins i tot, ha fet una contrarèplica agafant la mateixa fórmula. “El nostre pla A és la sanitat pública; el pla B, l’emergència habitacional”; el pla C acabar amb els macroprojectes que destrossen el territori; el pla D, la redistribució de la riquesa; el pla E, abordar les desigualtats i no fer-ho com una qüestió d’ordre públic i F virar el país cap a l’esquerra i superar el règim del 78″, ha detallat el cupaire.
En aquest sentit, la direcció de la CUP ja ha decidit com serà la pregunta que formularà a les bases i deixa marge a la direcció, o a l’Assemblea Oberta Parlamentària, de jugar amb els tempos i els límits de la negociació. Serà una pregunta arbre. La primera votació serà amb dues respostes. La resposta 1 si es presenta l’esmena a la totalitat i no es possibilita la tramitació d’aquests. La resposta dos: “Ens abstenim per tal de possibilitar la tramitació d’aquests pressupostos”. Si surt esmena a la totalitat hi ha una segona votació. La resposta a1) serà seguir negociant i l’a2) S’acaba la negociació dels pressupostos. La votació 3 seria en cas que la militància obtés per permetre la tramitació, tindria dues respostes: b1) l’acord és insuficient per l’aprovació definitiva i b2) l’actual acord és suficient per la votació definitiva. Una pregunta que permet i flexibilitza molt el marc de negociació.
Al capdavall, Pellicer ha admès que mantindrien reunions amb el gabinet del conseller abans de diumenge i que poden “presentar propostes a les assemblees divendres al vespre”. És a dir, aportar nous arguments just abans de les assembles per tal que les bases tinguin més informació i valorar si els negociadors han aconseguit avenços i guanys plausibles i d’acord amb les seves demandes en habitatge, salut, o aturada de grans projectes especulatius.
El calendari
El calendari juga a favor de la negociació del 52%. Per una banda, fins a dos quarts d’onze del matí del 22 de novembre no s’acaba el termini per presentar l’esmena a la totalitat al Parlament. Prou marge com per continuar una negociació més enllà del resultat de les assemblees. I si finalment es presentés l’esmena a la totalitat, també es pot retirar abans del debat, previst per a les dues de la tarda del 22 de novembre. “La setmana vinent estarem en un altre escenari”, ha advertit Pellicer tenint present que la decisió de les assemblees marcaran un nou terreny de joc i unes noves expectatives.
Aquest dimarts, la CUP només ha estirat les orelles a Giro per haver presentat els pressupostos sense cap acord previ i sense la llei d’acompanyament, la que determina el detall dels pressupostos i els canvis legislatius que comporta. Ha estat la primera vegada que no s’ha presentat conjuntament per manca d’un tràmit, l’informe del Consell Econòmic i Social, que no s’haurà enllestit fins dijous.
Tot i aquest toc de crostó, la remor de fons, però, és la voluntat de mantenir l’acord del 52%. El fet que tant el PSC com Comuns s’hagin obert a facilitar la tramitació podria deixar una fotografia que tampoc no agradaria a la direcció estratègica dels cupaires, i és deixar en coma el famós “Govern del 52%” i apartar-los de la fórmula de la unitat estratègica independentista. En tot cas, els cupaires saben jugar la pressió i volen mantenir el pols fins a darrera hora per guanyar més punts pressupostaris, com l’increment de la despesa de l’habitatge o un gir evident cap a l’avenç del dret a l’autodeterminació. La decisió del conseller Giró de presentar els comptes obliga a començar fer-ne el detall departament per departament aquest mateix dimecres a la cambra catalana. La maquinària s’ha posat en marxa i el compte enrere, també. Tant Govern com CUP encara veuen prou temps per tancar l’acord.
