Prada premia Prada

Premi de la UCE a la ciutat que li atorga la seu des de fa 53 edicions

Prada (El Conflent). Un municipi clau de la història contemporània del catalanisme. Temple de la solidaritat de l’exili catalanista i republicà i seu durant 53 edicions de l’emblemàtica Universitat Catalana d’Estiu. Avui aquesta vila simbòlica de la Catalunya Nord ha estat guardonada amb el premi Canigó, que atorga la Universitat. En una cerimònia senzilla, al cinema Lido del municipi, hi ha participat Ramon Gual, ànima de la UCE i símbol viu de la força de l’exili i l’alcalde Yves Delcor, que va substituir Joan Castex en ser nomenat Primer ministres de la República francesa. De fet, algun membres de l’organització de la UCE tenia l’esperança que Castex aparegués com a públic després de sis anys com alcalde.

Gual ha pronunciat un discurs amb coneixement profund de causa. Com a fill de l’exili ha recordat que la Catalunya Nord, quan tenia poc més de 200.000 habitants va rebre més de 550.000 exiliats que provenien de Catalunya i Espanya arran de la guerra civil. De fet, Gual ha emfatitzat l’acollida de Prada als catalans castigats pels règims dictatorials espanyols. Així ha recordat la primera onada arribada a 1920 a causa de la dictadura de Primo de Rivera i de l’any 1939, arran de la victòria militar del general Francisco Franco.

El rector de la UCE, Jordi Cassassas, lliura el premi Canigó a l’alcalde de Prada, Yves Delcor/Josep Maria Montaner

Noms com Pau Casals, Pompeu Fabra, Josep Maria de Segarra, Francesc Pujols, Josep Maria Puig i Cadafalch, Alexandre Planes o Pau Padró formen part de l’olimp dels exiliats que han forjat la llegenda de Prada. Gual ha subratllat l’agraïment a la vila per l’acollida, a la integració i la protecció a la cultura catalana. L’actual alcalde s’ha compromès, visiblement emocionat, a què mentre ell ostenti l’ajuntament garantirà tot el suport per a la continuïtat de la UCE.

En el llibre que detalla els motius del premi, Gual hi referencia la famosa cita de Casals: “La primavera de 1939 vaig marxar a Prada. Aleshores no podia imaginar que passaria els disset anys següents de la meva vida en aquella petita població del Pirineu. I, malgrat el meu dolor, Prada fou com una treva”. Exili, resistència i solidaritat condensats a Prada i motiu de premi.

Ramon Gual, en un moment de la seva intervenció/Josep Maria Montaner

Comentaris

    Otro que le pasará lo mismo que al anterior Alcalde de Perpìgnan. 18/08/2021 6:42 pm
    Se irá a la puta calle por pancatalanista ; la mayoría de ciudadanos cada vez están más asqueados de los miserables golpistas.
    Juan Palomo .... 18/08/2021 10:33 pm
    .... no ho hauria superat, llevat que es pogués llepar la polla a si mateix.

Nou comentari