Nova entrega de la utilització de l’Eurocambra per perjudicar l’independentisme per part del Partit Popular. Després d’aconseguir muntar la missió per investigar el sistema d’immersió lingüística i treure la immunitat a Carles Puigdemont, aquest dimarts la dreta espanyola ha tornat a aprofitar la posició de Dolors Montserrat com a presidenta del comitè de Peticions del Parlament Europeu per criticar la llei d’amnistia i per acusar un expert de “desinformar” sobre la situació actual del català. Per una banda, l’exministra de Sanitat ha retret a l’expert en llengües Paul Videsott que hagi “desinformat” després de mostrar els resultats d’un informe que apunta a un augment de les poblacions amb llengua i cultura pròpies a l’Estat. En el comitè de Peticions, Videsott ha destacat aquest fet perquè la tendència a l’Estat és contrària a la majoritària a la UE, on més de dos terços de les minories lingüístiques estan disminuint en nombre. Després de la intervenció de l’expert, l’eurodiputada del PP ha negat que el català, el gallec i el basc siguin llengües minoritàries en estar recollides a la Constitució. “Des del Parlament Europeu no podem desinformar”, ha sentenciat Montserrat.
Després que l’expert hagi defensat el bilingüisme com a mesura per mantenir vives les llengües minoritàries, Montserrat ha subratllat que membres del comitè de Peticions han anat a Catalunya perquè “no s’està protegint el castellà” a les escoles. “No considero que a Espanya les llengües que estan reconegudes a la Constitució puguin ser minoritàries. Parlem les dues llengües amb total normalitat”, ha dit. En la rèplica, l’expert ha insistit que “les mesures s’estan aplicant bé” en els territoris amb llengua i cultura pròpies a l’Estat perquè “aquests grups estan creixent” i no disminuint, com passa amb molts grups lingüístics minoritaris a la UE.
Un “senyal d’alarma”
Videsott ha presentat en el comitè de Peticions del Parlament Europeu l’informe ‘Diversitat lingüística i cultural: llengües minoritàries i minoritzades com a part de la diversitat lingüística i cultural europea’, elaborat a petició del mateix comitè. En la seva intervenció, el professor de la Universitat Lliure de Bolzano ha advertit que més de dos terços de les minories lingüístiques estan disminuint en nombre a la UE, cosa que ha advertit ha de ser un “senyal d’alarma” per impulsar polítiques per “mantenir la diversitat lingüística i cultural” a Europa. “Sense mesures adequades anem cap a una pèrdua completa en algunes minories i en les seves llengües”, ha alertat.
L’informe de l’expert apunta al fet que els grups minoritaris que tenen més competències i autonomia també són els més capaços de mantenir o augmentar en nombre. L’escolarització en la llengua minoritària, que sigui un “idioma estàndard” en el territori i la presència digital són altres mesures que Videsott ha considerat importants per garantir la supervivència d’aquestes llengües.
Cal investigar la llei d’amnistia
Per altra banda, Montserrat també ha acceptat una petició per enviar una nova missió a Espanya, en aquest cas per investigar la nova llei d’amnistia. Concretament, l’eurodiputada Rosa Estarás -també del PP- ha sol·licitat al comitè de Peticions que organitzi una missió per investigar la llei d’amnistia. Tot i això, la petició dels populars quedarà aturada fins, com a mínim, el pròxim mes de juny, ja que no es poden organitzar missions almenys fins després de les eleccions europees.
Més enllà de la hipotètica expedició per investigar la llei d’amnistia, Montserrat ha decidit usar la seva posició de poder al comitè per mantenir obertes les peticions que denuncien la llei d’amnistia a Europa, així com enviar-les al grup de treball corresponent dins el comitè de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interns (LIBE) perquè emetin una opinió sobre l’estat de dret a Espanya. En paral·lel, Montserrat ha demanat a les autoritats espanyoles que informin l’Eurocambra sobre el procés legislatiu de la llei en qüestió i ha exigit a la Comissió Europea que mantingui “actualitzats” els eurodiputats sobre el seu procés d’avaluació de l’estat de dret a Espanya.
