La trama russa del Procés torna a agafar embranzida encara que sigui amb informació antiga arran del dens sumari del cas Volhov, sobretot en la peça separada que investiga Josep Lluís Alay, el cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont. Dos elements han estat cabdals per al seu renaixement. Per una banda, la guerra de Rússia contra Ucraïna i, en segon terme, la delicada posició d’un protagonista clau en la informació que la Guàrdia Civil elabora per al jutge Joaquín Aguirre contra els líders independentistes, el rus establert a Catalunya Alexandre Dmitrenko.
De fet, la invasió de les forces armades de Vladímir Putin ha esperonat l’obsessió dels poders de l’Estat de relacionar el procés sobiranista amb el Kremlin. I més, tenint present que Rússia és vist sense fissures per Occident com el culpable del conflicte bèl·lic ucraïnès. Però la clau ha estat la negativa de l’Estat d’atorgar a Alexandre Dmitrenko la nacionalitat amb l’argument, avançat per El Món, que segons el Centre Nacional d’Intel·ligència treballava per als serveis d’informació soviètics. Fins i tot, es va poder difondre l’informe, de només set línies, que els serveis secrets espanyols van fer sobre les seves relacions amb l’espionatge i la màfia russa.

Una possible expulsió
L’aportació de dades on s’embolica el president a l’exili Carles Puigdemont amb Dimitrenko s’emmarca en la seva situació personal. De fet, l’empresari rus té en perill el permís de residència, un fet que l’obligaria abandonar Espanya en un termini de trenta dies. Cal tenir present que una acusació d’espionatge és prou motiu no només per negar-li l’obtenció de la nacionalitat sinó també per a la seva expulsió, en ser-li retirat d’ofici el permís d’estada i residència.
En aquest sentit, aquests dies s’està esbombant la reunió a Ginebra de Dmitrenko -avançada per El Món- amb el financer Iuri Emelin, –que el ministeri d’Exteriors espanyol descriu com a “pròxim al Kremlin”–, on hauria assistit l’advocat del president Gonzalo Boye perquè Dmitrenko li va demanar assessorament jurídic i legal sobre les transaccions empresarials que volia dur a terme. En aquest relat, inclouen una transferència que hauria rebut Dmitrenko de 295.000 dòlars, el juliol del 2020, d’una empresa energètica xinesa, Gulf Energy China Limited, a l’empresa INTEK-Broker LLC.

Reunions conegudes per la causa Volhov
També s’està parlant de les trobades entre Dmitrenko amb el president i el cap de la seva oficina a Ginebra. Al capdavall, tot emergeix de la peça separada que investiga la suposada participació en tot plegat de Josep Lluís Alay. La instrucció afegeix converses i viatges, així com suposades transaccions, cosa que serveix als investigadors per bastir el relat de la suposada ajuda russa a l’independentisme. En concret, tres suposats viatges el març i juny del 2019 i el febrer del 2020, de Dmitrenko i Alay a Moscou. També afegeixen un viatge de Boye a la capital russa per trobar-se amb dos clients seus designats en processos seguits a l’Audiència Nacional, un d’ells Vasily Khristoforov, un cas mediàtic.
L’entorn d’Alay, però, sospita, o més aviat té la convicció que la polèmica que s’està generant, amb apunts aportats per Dmitrenko, tenen un clar objectiu. Embolicar l’exili amb Putin gràcies a la col·laboració de Dmitrenko, que afegeix detalls que “no s’acrediten” documentalment. Així, la defensa d’Alay interpreta que les “opinions” o “fabulacions” de Dmitrenko només busquen allargar o posposar o fins i tot, anul·lar, una probable expulsió d’Espanya.

En aquest sentit, cal recordar el famós sumari 86/19 del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que va ser obert i arxivat en secret. Una investigació que finalment es va tancar amb una forta estirada d’orelles del ministeri fiscal tant a l’instructor com als agents de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia que l’havien portat a terme. Va ser un sumari basat en uns informes policials del 28 d’octubre del 2019 que barrejaven el procés sobiranista amb els serveis d’intel·ligència russos. La conclusió policial és que hi havia “una ingerència directa del Kremlin en el referèndum del Primer d’Octubre”.
Per als perjudicats d’aquestes publicacions, consideren que aquest arxiu acredita l’escassa credibilitat de la suposada trama russa del Procés. “Si l’Audiència Nacional hagués vist una escletxa per engarjolar Alay, ja ho haurien fet”, comenten fonts properes al cas. Ara, únicament, l’Audiència Nacional investiga el cas de la venda del petroli rus per si hauria servit per finançar el Tsunami Democràtic o l’exili a Waterloo.