La polèmica envolta el projecte per construir la línia de molta alta tensió entre Catalunya i Aragó cada vegada agafa més força. El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, s’ha pronunciat aquest dimecres sobre l’aprovació del projecte i assegura que, tot i que s’acabés aprovant, l’execució està subjecte a l’informe favorable de biodiversitat de la Generalitat. En aquest sentit, però, la polèmica arriba perquè Mascort creu que el ministeri posa “pressió” a la Generalitat perquè sigui ella qui no ho autoritzi, ja que lamenta que el Ministeri per la Transició Energètica vulgui “condicionar l’autorització a un informe tècnic”: “Ens sembla que és voler traspassar la responsabilitat a la Generalitat“, afegeix.
El que preveu aquest projecte és construir una línia de molta alta tensió, altrament coneguda com a MAT, entre els pobles de Terol (Aragó) i Begues (Catalunya) amb l’objectiu de transportar energia fotovoltaica. És a dir, estendre una línia que recorrerà més de 182 km travessant l’Ebre, Tarragona, el Penedès i el Baix Llobregat. Davant l’enorme magnitud del projecte i la importància que tindrà per Catalunya, Mascort carrega contra Espanya i els acusa d’haver actuat “deslleialment”, ja que creu que els volen “colar el seu model per la porta del darrere” perquè aquesta mena de línies no són el model de la Generalitat. Mascort defensa que des del Govern aposten per una energia “distribuïda pel territori”.
La reacció de la Diputació de Tarragona
Aquest macroprojecte ha causat més reaccions a banda de la del conseller Mascort. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha declarat aquest dimecres a l’ACN que des del seu ens supramunicipal “no s’han mogut del posicionament que tenien”. De fet, en aquest sentit, Llauradó avisa que ja han presentat al·legacions per la construcció de la MAT. “Un projecte d’aquestes magnituds no ens cal”, assegura la presidenta de la Diputació, que afegeix que la construcció d’aquesta línia tindria un “elevat impacte paisatgístic” que no es justifica amb les “necessitats” del territori.
5
3
