La futura presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, ha consensuat un pla amb Vox per relegar el català. La dirigent popular, que aquest dilluns va pronunciar el seu discurs d’investidura íntegrament en català, ha defensat el seu pacte de legislatura amb l’extrema dreta, que inclou diverses mesures per acabar amb la convivència lingüística del català i el castellà a les Balears. Sota un discurs d’una suposada “llibertat”, Prohens té un full de ruta molt clar que té com a objectiu últim recuperar la preeminència del castellà a l’administració pública, en especial a l’educació i la sanitat, dos dels grans camps de batalla de la normalització lingüística.
Tot i que entitats com Plataforma per la Llengua alerten que en els últims vuit anys el govern del PSOE tampoc ha fet els deures per impulsar el català, l’arribada del PP i Vox suposarà un retrocés en l’ús del català a les Illes Balears i una nova onada d’espanyolització de la regió. “Defensar la unitat d’Espanya no exclou ser i sentir la identitat i cultura de les nostres Illes. Ni voler una immigració regulada no ens fa menys humans. Ni no exigir el català als metges ens fa enemics de la llengua”, ha avisat Prohens durant la seva intervenció al Parlament balear, on ha deixat molt clares les seves prioritats. “Defensaré personalment aquest acord i m’implicaré en l’aplicació de les mesures que inclou, perquè representen el canvi que necessiten les Illes Balears”.
La sanitat i l’educació, primeres víctimes del pacte PP-Vox
Una de les primeres mesures que aprovarà el nou govern del PP –que ha deixat fora de les conselleries a Vox, però li ha comprat totalment el discurs– serà deixar d’exigir el català als professionals sanitaris que vulguin treballar a les Illes. “Eliminarem requisits dissuasius, com és el cas del requisit lingüístic”, ha advertit. Els populars fa anys que clamen contra els requisits lingüístics que es demanen als funcionaris públics dels territoris amb llengua pròpia, en especial a Catalunya, però també al País Valencià i a les Balears. Ara que ja governa a la Generalitat valenciana i a les Illes, el PP té via lliure per desmantellar els avenços lingüístics que s’han fet als dos territoris en els últims anys.
L’altre gran atac contra el català serà a l’educació. Després de moltes negociacions, la passada legislatura el Parlament balear va passar una llei que garantia que la meitat de les hores lectives a l’escola es fessin en català i donava llibertat als centres per decidir la resta. Prohens defensa que les famílies han de poder triar la llengua d’escolarització dels infants i considera que qualsevol model semblant a la immersió lingüística catalana és un “adoctrinament ideològic” que relega el castellà a un segon pla. “Ningú pot robar als pares el dret de triar com s’eduquen els seus fills. Ningú hauria de tenir por a la llibertat”. Per això deixaran triar quina serà la llengua vehicular, “sempre tenint en compte que hi ha dues llengües oficials”.
Clam de la societat civil balear
Entitats com Obra Cultural Balear (OCB) han posat el crit al cel per l’ofensiva de Prohens contra el català. “La política de mà estesa del PP amb la ultradreta preveu un retrocés en drets i llibertats i no augura res de bo per a les Illes Balears”, adverteix l’OCB en un comunicat. L’entitat considera “extremadament greu” l’acord d’investidura del PP i Vox perquè “impregna l’acció de govern de propostes ideològiques que només cerquen trencar el model de convivència que ha funcionat durant aquests darrers 40 anys de democràcia”. L’OCB alerta que les primeres mesures que vol aprovar el nou govern balear “atempten contra la pluralitat lingüística de l’Estat espanyol i cerquen la uniformització lingüística amb la imposició d’una llengua única, el castellà”.
L’OCB s’ha mostrat especialment crítica amb els canvis que volen introduir a les escoles. “La intenció d’aplicar la lliure elecció de llengua a l’ensenyament significa la segregació dels alumnes en funció del seu idioma, és una decisió discriminatòria, no integradora i que farà impossible que els alumnes en acabar la seva etapa de formació obligatòria tinguin el mateix domini de les llengües oficials, especialment, de la catalana, que està en situació de desigualtat en el nostre territori”.
3
2
