El Consell de la República, l’organisme que havia de servir per bastir i executar la política de l’exili, busca sortir del racó del joc polític de Catalunya on ha quedat. Tres circumstàncies coincideixen en el mateix moment i afecten de ple l’ens. En primer terme, la posada en marxa de la reforma orgànica interna del Consell, que implica l’elecció de nous representants i dirigents. En segon lloc, que el president de l’entitat, Carles Puigdemont, ha estat qui ha dirigit la negociació per al pacte que ha permès la continuïtat a la Moncloa del president espanyol, Pedro Sánchez. En tercer terme, la perspectiva d’unes eleccions europees en quatre mesos i unes eleccions al Parlament en un any. Tot plegat amb un fort qüestionament intern i la magra participació dels associats en els processos de reforma.
Ara mateix, el Consell prepara el desplegament de la nova estructura orgànica, és a dir, la tria dels membres de les noves cambres legislatives de l’organisme, que ha de comportar l’elecció d’un nou govern de l’entitat. Una feina que calculen que a mitjan febrer quedarà enllestida per poder dirigir de nou el projecte en un “nou panorama polític com l’actual, d’entesa entre independentistes, socialistes espanyols i esquerra espanyola”. Tot a l’espera de l’aprovació de la llei d’amnistia i els seus efectes i, sobretot, de l’ampliació del cos consular de l’entitat i dels convenis amb ajuntaments del Principat per aplicar un dels pocs projectes més o menys reeixits de l’organisme, la Identitat Digital Catalana. La gran pregunta, però, és si Puigdemont voldrà repetir la candidatura a presidir l’entitat.
Fort debat intern
El context polític no ha estat gaire favorable al Consell. De fet, la decisió d’ERC de deixar-lo de banda i estigmatitzar-lo ja va deixar coixa l’entitat. Després, les divisions internes s’han evidenciat amb diferents posicionaments públics. Diversos comunicats interns que posaven en dubte la reforma interna de l’entitat i informes jurídics que l’acusaven directament de no complir els requisits democràtics. Malestar intern que el passat 27 de setembre fins i tot va obligar a una resposta pública i per escrit del govern del Consell a una carta oberta de queixa signada per 31 antics membres de l’Assemblea de Representants.
El malestar, però, no es va acabar aquí. Just abans de Nadal, el mateix executiu del Consell va remetre una carta als Consells Locals de la República. La missiva volia “donar trasllat de la preocupació del Govern del Consell pel fet que alguns Consells Locals o bé els responsables del seu correu electrònic estan traslladant informació i posicionaments contraris al Consell de la República”. Així reclamaven que no es fes difusió de “posicionaments que són contraris al Consell de la República” i es respectés la “carta mútua de compromís”.
Per altra banda, la baixa participació dels associats en els processos interns de reforma també han afeblit l’organisme en la nova etapa. Per exemple, la votació interna sobre la reestructuració institucional proposada pel govern del Consell només va fer votar el 6,53% del cens electoral, que l’integren 90.481 associats. Però encara va ser més minsa la votació del passat 22 de desembre, sobre els tres codis nous de l’entitat. El codi general va obtenir 1.247 vots, dels quals 1.112 afirmatius, 88 no, 45 abstencions i dos en blanc. El Codi de Consells Locals i Estructures Territorials va aconseguir 1.200 vots (1072 afirmatius, 80 negatius, 45 abstencions i 3 en blanc) i el Codi de Mecanismes de Consultes i Participació, 1.192 (1.056 afirmatius, 86 no, 46 abstencions i 4 en blanc).
Nova estructura
Un cop aprovada la reforma de l’entitat i la seva normativa de compliment, ara s’han de triar els membres de les dues cambres. Per una banda, una cambra de funcions gairebé tècniques, amb experts i professionals amb què compta la base de registrats del Consell. A més, hi haurà una segona cambra que es complementarà amb la Cambra de Representants, que té la representació dels Consells locals i també de les bases del Consell, que tindrà “l’objectiu de deliberar i prendre decisions sobre les accions que el Consell ha de fer al conjunt dels Països Catalans”.
Un cop constituïdes ambdues cambres arribarà el moment de la tria del govern de l’entitat on apareix la gran pregunta: Puigdemont repetirà com a president? De fet, bona part dels associats contemplen aquesta possibilitat, però d’altres veuen poc probable aquest pas endavant. Per una banda, pel rol assumit de líder de Junts en les negociacions de la investidura espanyola i, per altra banda, per la probabilitat que torni a ser candidat a les eleccions europees o, qui sap, si al Parlament de Catalunya. A tot això, cal afegir el que fonts del Consell bategen com “ampliació de la xarxa diplomàtica”. “Hi haurà sorpreses”, apunten. A més de l’ampliació de convenis amb ajuntaments catalans per tal d’acceptar la identitat digital catalana.
