Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) es va posar al capdavant d’ERC de forma abrupta després que Oriol Junqueras fos empresonat i el visités a la presó. Allà, el president d’ERC li va encomanar prendre les regnes del partit mentre ell fos silenciat. Malgrat la seva joventut, ha sostingut un partit durament castigat per la repressió i li ha tocat estar al capdavant del Govern com a vicepresident amb funcions de president després que Quim Torra fos inhabilitaat. Fa vint anys que treballa per assolir la independència, ha encunyat el concepte d’independentisme pragmàtic i arriba a la campanya del 14F amb una experiència inesperada en el càrrec que aspira a ocupar. “Jo no seria candidat si l’Oriol Junqueras no fos a la presó”, remarca sempre Aragonès.
En unes eleccions imposades per uns jutges i en plena pandèmia, amb la legítima por de molts ciutadans a ser contagiats, els incentius desmobilitzadors són alts. Però a més, tem que s’hi pugui afegir decepció en el món independentista pel fet que aquesta legislatura no s’han complert els objectius promesos el 21 de desembre del 2017?
Els independentistes sempre hem tingut clar que allà on hi ha una urna hi ha l’eina per poder avançar, i això ha estat en totes i cadascuna de les eleccions. I ara ens hi juguem molt, que hi hagi un lideratge independentista a la Generalitat, i que aquest sigui d’esquerres, o que hi hagi directament una presidència de la Generalitat que sigui un apèndix de la Moncloa. Per això fem una crida a la mobilització del vot independentista i d’esquerres.
ERC veu un perill real més enllà de les enquestes que el PSC guanyi les eleccions i l’unionisme pugui sumar si l’independentisme no es mobilitza?
El PSC de Salvador Illa representa exactament el mateix que el de Miquel Iceta, els dos estaven de costat darrere de la pancarta de Societat Civil Catalana l’octubre del 2017 i els dos van donar suport al 155. Intentaran captar el vot unionista, de fet, Illa es presenta com la nova Inés Arrimadas en aquestes eleccions i no se n’amaga. Hem d’aconseguir la majoria més àmplia possible de l’independentisme i una majoria que permeti aturar el PSC.
I què ofereix ERC en cas de victòria?
Que a la Generalitat hi segueixi havent un govern que tingui per objectiu l’autodeterminació i l’amnistia, i també que això estigui dirigit amb una visió clarament progressista, i per primera vegada en les darreres dècades, hi ha l’oportunitat que l’independentisme d’esquerres presideixi la Generalitat de Catalunya. I això, en termes d’alliberament nacional, és un canvi que ens ha de permetre associar independentisme amb més benestar.
En aquests tres anys de govern JxCAT-ERC, vostès no han pogut fer polítiques prou d’esquerres perquè el seu soci els ha frenat?
Les accions d’un govern sempre és un punt intermedi entre la seva composició. Però nosaltres proposem un govern que ha d’anar més enllà de l’actual, que ha de portar el país més enllà, i per tant, ha d’estar composat més enllà d’ERC i JxCAT. Fem una crida al govern de la via àmplia que pugui incorporar també la CUP, el PDeCAT i també els Comuns. Tots plegats compartim la defensa del dret a l’autodeterminació i l’amnistia, i representaríem una àmplia majoria al Parlament de Catalunya. L’únic partit que els pot posar d’acord a tots és ERC, i poso com a exemple els pressupostos de la Generalitat del 2020. Tots, tret de la CUP, hi van donar suport, però sense ERC mai l’antiga ICV i l’antiga CiU s’haguessin posat d’acord amb un pressupost.
Ara que parla de l’antiga CiU, en una entrevista amb Gabriel Rufián vostè ha definit JxCAT com a Convergència, i ERC ha promès liquidar quatre dècades de sociovergència. Les haurà de liquidar amb JxCAT, que per a vostè és Convegència… Com es fa això?
Doncs que la presidència sigui per a ERC. Aquest és l’únic element diferenciador que hi pot haver en aquestes eleccions que no s’ha produït mai des de la República. La presidència de la Generalitat és molt important, perquè al final és el lideratge del govern i de les institucions. Aquí veiem que depèn de qui sigui la presidència es van excloent els uns als altres i aleshores es trenca aquest 80% que aglutina ERC.
En tot cas, els Comuns han rebutjat la seva invitació a formar part d’aquesta via àmplia si també hi transita JxCAT. ERC ha de triar, aleshores?
No són excloents, JxCAT i els Comuns. A Lleida hem fet aquest govern que ha acabat amb una hegemonia del PSC de moltes dècades, i el paer en cap està liderat per ERC i hi ha JxCAT i els Comuns. Cadascú pot dir el que vulgui i fer vetos creuats, però saben que si ens hem posat d’acord amb els pressupostos i a nivell municipal, per què no ens podem posar d’acord amb la Generalitat de Catalunya?
Pere Aragonès no llença la tovallola amb aquest front per l’amnistia i l’autodeterminació, doncs.
En absolut! Aquest govern representaria el consens del 80% de la població, que està a favor de l’amnistia i l’autodeterminació, de la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats. Per aconseguir-ho, hem d’agrupar tothom qui hi estigui a favor. I ningú pot auto-excloure’s, per responsabilitat. La societat catalana és diversa i un govern ha d’incorporar diferents veus. Ens podem posar d’acord amb les polítiques públiques del futur govern, perquè ja ho vam fer amb els pressupostos.
ERC proposa un mena de cordó sanitari contra el 155?
Jo no ho plantejaria en negatiu. És cert que els que no poden participar en aquest govern són els que van donar suport al 155 parlamentari, PSC, Cs i PP, i al 155 judicial i monàrquic, que és Vox. És cert que és un govern que exclou els del 155 perquè pensem que els que van suspendre l’autogovern de Catalunya estan inhabilitats per governar, però ho plantejo en positiu: no és un govern per protegir-nos del 155 sinó per avançar. És molt més que una qüestió defensiva. Ara, evidentment, el lideratge d’aquest govern és important.
Només el pot exercir ERC?
Només un president d’ERC pot representar el 80% de la societat catalana. Només ERC és capaç d’interlocutar i arribar a acords amb aquestes parts.
En tot cas, més enllà de l’amnistia, entre aquests possibles socis de govern hi ha diverses estratègies per arribar a la independència. Com relligarà vostè aquestes estratègies si és president?
No crec que siguin excloents determinats plantejaments. Per exemple, compartim amb la CUP la necessitat de fixar l’horitzó d’un referèndum, i som conscients que en un conflicte polític amb l’Estat hi haurà moments de xoc, però també hem de forçar l’Estat a reconèixer el conflicte polític. I això només ha passat quan ERC ha guanyat, i em remeto a les eleccions generals del 2019. A més, hem de superar el 50% i ho hem de fer en totes les eleccions, enfortint les institucions i la societat civil i hem d’internacionalitzar la causa. Però a més hem de fer nostres aquells consensos que van més enllà de l’independentisme que ens poden fer avançar. Hi ha gent que no és independentista però que defensa l’autodeterminació i l’amnistia. Al final, no és important allò que proclamem o declarem, sinó allò que fem.
JxCAT planteja que si guanya les eleccions, ERC renunciï a la via del diàleg amb Madrid i se sumi a l’embat amb l’Estat, i si guanya ERC, els junters prometen fer-ho a la inversa. Accepten vostès aquest tracte a mode de plebiscit intern de l’independentisme?
Això no és una juguesca, sinó trobar quina és la via possible cap a la independència. I és aquella que centra els esforços a superar els entrebancs i limitacions que ens vam trobar l’1-O. Hi ha vies que ens mantenen en un cercle que no ens permet avançar perquè no reconeix les limitacions.
Quines condicions posaria ERC sobre la taula per formar un govern amb JxCAT, o si l’aritmètica ho permet, estan tots vostès obligats a pactar?
El que és convenient per al país és que, ara que hem d’afrontar una reconstrucció econòmica i social perquè la Covid ha destrossat el dia a dia de tantíssima gent, hi hagi una visió progressista al govern. En tot cas, en el camí cap a l’amnistia i l’autodeterminació no hi sobra ningú. I fem una crida a la responsabilitat de tothom, i cadascú ha d’explicar com vol fer les seves propostes. Nosaltres ho hem explicat, amb la via àmplia i el govern compartit. Si algú té una altra proposta, com és declarar la independència, la meva pregunta és: com es fa? I han de respondre.
Hi haurà línies vermelles per al pacte?
Volem liderar aquest projecte, i tothom està obligat a concretar. Quan els altres concretin, podrem entrar a parlar de què és assumible i què no, però de moment, malauradament no he vist concreció. Només desitjos, que compartim. Però s’ha d’explicar el com.
Pot ERC concretar si hi ha algun moment cronològic o algun fet en què donés per fracassada aquesta via possibilista?
No esperarem eternament i les propostes que fem són per dur-les a terme en els propers anys. No volem viure sempre en el mentrestant, volem la independència com més aviat millor. Jo mateix fa més de vint anys que estic compromès amb la independència d’aquest país. I deixem clar que no renunciem a cap via democràtica, però cal crear les condicions i fer l’aprenentatge que a ERC humilment creiem que hem fet després de l’1-O, detectant les febleses que cal corregir i enfortint les nostres fortaleses. No sé si tothom ha fet aquest exercici.
Pere Aragonès posa la mà al foc que no hi haurà cap acord de govern actiu o passiu amb el PSC si això signifiqués tenir la presidència?
El que defensa el PSC i el que defensa ERC és incompatible. Si sóc el president d’aquest país, treballaré per la independència i l’amnistia, i això és incompatible amb el PSC. No cal dir res més.
Què els diria a la CUP i als Comuns perquè se sumin a un govern presidit per ERC?
La CUP va votar la investidura del president Torra, però no ho va fer amb la de Jordi Turull, i després automàticament es va desentendre i que no en volia saber res. Això ha de canviar, no estem en una posició en què els independentistes ens puguem permetre el luxe, i menys els independentistes d’esquerres, de quedar passius. Ens hem d’implicar al màxim. I m’adreço tant als Comuns com a la CUP: ser oposició tota la vida no ajuda a transformar el país. Els obrim les portes a comprometre’s amb la via àmplia per avançar.
107 
52 
