El president espanyol, Pedro Sánchez, s’ha compromès amb la Comissió Europea a doblar la despesa militar en els pròxims anys fins a situar-la en el 2% del PIB l’any 2030, segons consta en el Programa d’Estabilitat 2022-2025 enviat a Brussel·les. La promesa de Sánchez també permetrà complir amb els requeriments de l’OTAN, que històricament ha exigit a tots els seus socis europeus que gastin un 2% del PIB en Defensa.
Actualment, l’estat espanyol destina aproximadament un 1% del PIB a Defensa, uns 12.000 milions d’euros, tot i que la xifra genera molta polèmica perquè depèn molt de com es calculi. Així, el ministeri de Defensa disposa enguany d’una assignació de 9.409 milions d’euros als Pressupostos Generals de l’Estat (0,78% del PIB), mentre que l’OTAN eleva la xifra a uns 12.000 milions (1%) i organitzacions pacifistes disparen la despesa fins als 23.000 milions (1,9%).

El concepte de despesa militar és ampli. Si al pressupost del ministeri de Defensa se li sumen les partides assignades al CNI i a diversos organismes autònoms que depenen del finançament estatal, ja s’arriba gairebé als 12.000 milions que estima l’OTAN i que seria la referència per arribar al 2% promès. Això vol dir que en els pròxims anys la despesa s’haurà de doblar. El pressupost de Defensa s’incrementarà dues dècimes per al 2023 i una dècima addicional el 2024 el 2025, arribant a l’1,4%. La resta s’hauria d’afegir fins a arribar al 2% el 2030.
Espanya demana més diners a Brussel·les
El govern espanyol ha demanat a Brussel·les el segon desemborsament de diners dels fons Next Generation. El ministeri d’Hisenda ha comunicat que l’estat espanyol ha reclamat el pagament de 12.000 milions d’euros coincidint amb l’enviament del Programa d’Estabilitat 2022-2025 i del Programa Nacional de Reformes. L’any passat Espanya va rebre gairebé 20.000 milions d’euros dels fons europeus. Espanya és “el primer Estat membre en sol·licitar aquest segon desemborsament i demostra que és el país més avançat en l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència”, segons defensa Hisenda.