Paz Esteban, una dona d’Estat amb coneixement de les clavegueres

Era el juliol de 2019. Feia deu anys que el general Félix Sanz Roldán dirigia el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i no podia continuar per “imperatiu legal”. La llei del CNI no permetia, ni permet, que continués al càrrec. El mandat de director dels serveis d’intel·ligència no pot ser prorrogat per un govern en funcions. És una de les poques garanties que manté la legislació per mantenir la pàtina de serveis d’informació democràtics. Va ser aleshores quan una veterana de La Casa, com es coneix el CNI en l’argot d’intel·ligència, Paz Esteban n’assumia la direcció interina. No li venia gens de nou. Coneixia tots els racons -fins i tot, les clavegueres- d’uns serveis d’intel·ligència que havien marcat la vida política de l’Estat espanyol en els darrers quaranta anys.

Quan va ser nomenada cobrava la nòmina del CNI, i abans del CESID, des de feia 37 anys, el 1983. Finalment va ser nomenada pel consell de ministres el febrer de 2020 com la primera dona en dirigir la intel·ligència espanyola. En el seu discurs a la presa de possessió es va comprometre a liderar la “transformació digital del CNI”. Precisament, l’alta digitalització l’ha convertida en la negra protagonista d’un escàndol com el Catalangate i l’espionatge massiu amb el sistema Pegasus, que l’ha obligat a comparèixer aquest dijous a la Comissió de Despeses Reservades del Congrés.

Nascuda a Madrid el 1968, és llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Madrid i una gran coneixedora de l’Història Antiga i Medieval. Preparava oposicions per ser bibliotecària. Però ve-t’ho aquí que la seva família la va esperonar a entrar al CESID, Centre Superior de Información de la Defensa, el pare del CNI. El parany per fer-la entrar va ser que treballaria en un “ministeri”. Era una època que la intel·ligència espanyola fitxava dones i que, a més, dominessin un idioma. Aleshores el màxim cap de la intel·ligència espanyola era el general Emilio Alonso Manglano, que va haver de sortir per la porta del darrera l’any 1995 precisament arran de les escoltes del CESID.  

Una directora del CNI analista i experta en referèndums…

Va fer carrera com a analista internacional en una època prou convulsa, de victòria aliada de la Guerra Freda i l’entrada d’Espanya a les grans estructures internacionals com l’OTAN o la Unió Europea. També va ser la responsable de l’anàlisi dels atemptats gihadistes del 11 de setembre i la seva vinculació amb Espanya així com els de l’11-M.De fet, el referèndum de l’OTAN va ser la seva gran operació dins els serveis d’informació, va preparar els informes d’entrada i va articular la seguretat del famós referèndum sobre si l’Estat espanyol s’integrava a l’organització de defensa transatlàntica. Va ser la seva gran experiència amb urnes, i se’n va sortir. El llavors govern de Felipe González va salvar una prova de foc de la coneguda com a transició amb una consulta que va mirar de neutralitzar. 

La seva segona experiència amb urnes, ja són figues d’un altre paner. El fiasco de les urnes del Primer d’Octubre és una taca negríssima en el seu expedient que li va ser prou recordada internament quan va assumir la direcció dels serveis d’intel·ligència. Esteban va ser qui va garantir a la Moncloa que el Primer d’Octubre no hi hauria urnes. De fet, en va ser l’encarregada de la investigació. La història no li va donar la raó. 

La batalla interna al CNI

Un altre dels punts foscos de la seva carrera va ser quan va assumir el càrrec de número dos del CNI. Va ser després de la crisi generada per la llavors mà dreta de Sanz Roldán, Beatriz Méndez de Vigo, que va decidir dimitir i demanar el trasllat com a “cap d’antena” -responsable del CNI en un altre Estat- a Pequín. La rumorologia d’aleshores van ser les divisions internes i el malestar pel caire que estaven agafen els serveis d’intel·ligència -com a gran protectors de la corona borbònica- entre el general Sanz i Méndez de Vigo. Finalment, la batalla la va guanyar Sanz i va col·locar en el lloc de Méndez de Vigo a Esteban, que ja era cap del gabinet tècnic des del 2010, un lloc vital pel funcionament i l’estructura del CNI. De fet, Esteban dirigia des de les compres a la coordinació dels agents de camps i la infraestructura financera i tècnica del CNI. 

La seva obsessió com a directora ha estat la contraintel·ligència, el control dels serveis d’intel·ligència hostils que treballen contra Espanya o a Espanya contra interessos de la Unió Europea o l’OTAN, així com la monitorització del Sahel per aturar la pedrera gihadista que pot actuar a Europa. En el seu mandat també ha ampliat la capacitat del Centre Criptològic Nacional (CCN), el braç informàtic del CNI per vigilar el fenomen de les fake news, les campanyes de desinformació, o els atacs a les infraestructures crítiques.

Ara bé, una de les seves manies era la contenció del que anomena els “nacionalismes”. Ara se n’ha constatat el resultat amb l’escàndol del Catalangate. I, de retruc, la infecció suposada dels telèfons de Pedro Sánchez i Margarita Robles. De fet, per l’executiu de Pedro Sánchez tampoc suposaria una gran pèrdua prescindir dels seus serveis, perquè al capdavall va venir imposada per circumstàncies. I, sobretot, no es pot oblidar que és una “dona de dretes”, així la va definir un dels grans experts de l’Estat en els serveis d’Intel·ligència, Fernando Rueda, al seu llibre La Casa II (Roca Editorial, 2020).