Aquest dissabte, el Palau de Fires de Girona, acull un conclave destacat del panorama polític post Procés. S’hi celebra una assemblea general d’un dels partits polítics protagonistes de la darrera dècada a Catalunya, la CUP. Un congrés on també tindran cabuda representants de moviments, plataformes i entitats a l’òrbita de l’esquerra independentista. És el gran punt d’inici del que els cupaires han batejat com a Procés de Garbí, que trasllada a la militància la responsabilitat de repensar el partit, fins i tot a través de preguntes directes per centrar el debat.
El guió principal de l’acte és un document de 27 pàgines escrites per un “grup motor”, aliè a les estructures de poder intern de la CUP, que formen 17 persones de diferents edats, sensibilitats i territoris. Un text amb una dura autocrítica que obre en canal la formació i que formula preguntes a la militància per bastir el futur. Només els quatre pilars bàsics –independència, socialisme, feminisme i ecologisme– no entren en la discussió. La resta s’ha esbudellat sense manies per poder debatre-ho tot sense embuts.
Alguns punts forts de la protoponència són afrontar els reptes geoestratègics, una lectura profunda dels errors del Primer d’Octubre, la política d’aliances, revisar les estructures territorials i internes, avaluar el localisme, contrarestar el feixisme i l’extrema dreta, proposar solucions per tenir un peu a les institucions i un al carrer i com oferir-se al mercat electoral com una “força revolucionària”. Tot està a debat, tot està en discussió. Els gairebé 700 inscrits en el conclave podran debatre en tres blocs el present i el futur de la CUP, amb la mirada fixada al que ha viscut la formació des que l’assemblea de Molins de Rei de 2012 va decidir fer el pas electoral al Parlament.
El panorama electoral, un esperó
El procés de debat intern, que l’exdiputat Albert Botran va batejar com de refundació, agafa embranzida a la vista dels darrers resultats electorals. La patacada a les urnes, tant en les municipals com en les eleccions espanyoles, ha estat una frenada al que fins aleshores havia sigut una tendència electoral de creixement que el Procés de Garbí defineix com a “constant i sostinguda”. L’evolució ha estat evident. L’any 2003 es van presentar 12 candidatures municipals, que van obtenir 6 electes; el 2007 van ser 35, amb 22 electes; el 2011 van ser 99, amb 101; el 2015 van ser 156, amb 385, amb l’entrada a l’Ajuntament de Barcelona amb tres regidors; i el 2019 la CUP va fer el rècord amb 196 candidatures, però es va quedar amb 334 electes. En canvi, en les municipals d’enguany es van presentar sota els paraigües d’Alternativa Municipalista de la CUP un total de 167 candidatures, que van aconseguir 313 regidors.
Pel que fa a les eleccions al Parlament, l’any 2012 va registrar 126.219 vots, que van suposar tres escons. L’any 2015, en les eleccions qualificades de plebiscitàries, la CUP va obtenir 11 escons, representació per les quatre circumscripcions i 336.375 vots. El 21 de desembre del 2017, el grup parlamentari es va reduir a 4 escons, amb 195.246 vots. En els comicis del 14 de febrer del 2021, i amb restriccions per la pandèmia, la CUP va sumar 9 escons amb 189.924 vots.
En paral·lel, els cupaires van decidir l’any 2019 presentar-se al Congrés dels Diputats, on van obtenir dos escons amb 246.971 vots. Un resultat que va desaparèixer el passat 23 de juliol, amb 98.794 vots i zero escons. La davallada electoral en els darrers comicis va fer esperonar aquest debat intern que ja es va posar sobre la taula després de les municipals però va quedar congelat per la convocatòria espanyola. Ara el debat de rebranding ha agafat ja velocitat de creuer.
Preguntes per respondre
Amb el document de debat, els cupaires estan convocats a fer una “anàlisi de la conjuntura i balanç global” de la formació. A partir d’aquí, s’estableixen tres grans blocs de discussió. Per una banda, el “procés mobilitzador del 2011 al 2019” i una “lectura conjunta del cicle del Primer d’Octubre”. Un segon gran bloc, una “anàlisi i debat sobre la lluita institucional”. I, en tercer terme, una anàlisi i evolució del model organitzatiu. Amb tot aquest guió, l’esforç del grup motor s’ha centrat a formular les preguntes adients per marcar els debats per tal que tinguin una certa eficàcia. Així presenten una vintena de preguntes que suposen una ITV de l’estat actual i una projecció de futur.
En aquest marc, el grup motor reclama respostes a la militància amb preguntes que tampoc fan gaire giragonses ni s’emboliquen. “L’acció política de la CUP arreu del territori ha estat difícilment identificable per manca d’homogeneïtat?” és la primera qüestió del formulari que acompanyen amb la sol·licitud als militants de saber els “elements comuns i els diferencials” de l’organització. Una altra de les preguntes claus consisteix a escatir els “límits trobats” quan s’està a les institucions, si aquests límits són “interns o externs” i quines fórmules s’han trobat per superar-los. Seguint aquest fil plantegen als militants si “l’acció de política institucional enforteix o debilita el moviment popular”.
També afegeixen al qüestionari les “diferents estratègies” usades per “fer créixer l’hegemonia” i quin n’és el balanç. I demanen una valoració de les persones que han estat càrrecs electes, què “se n’espera”, si després de deixar les institucions han continuat vinculades a la CUP i, si ho han fet, amb quin tipus de “rol”. En el mateix sentit, demanen idees per “marcar l’agenda parlamentària, malgrat l’opacitat informativa”. I una qüestió que fins ara ha deixat entreveure certa incomoditat en el partit sobre “si cal aprofundir en la política d’aliances” que es poden “travar des dels grups parlamentaris”.
L’1-O, objecte de debat
La ressaca del Procés i del Primer d’Octubre i la lectura que se n’ha fet no només és motiu de reflexió, sinó que el grup motor també demana a l’assemblea respostes. D’entrada, pregunten “si cal un programa polític independentista per generar un nou cicle mobilitzador”. Seguint aquest argument precisen saber-ne “l’objectiu, amb quins agents i quina manera”. Així mateix, sol·licitin als militants que “identifiquin elements que van faltar per tenir una organització preparada per al moment revolucionari que va suposar el Primer d’Octubre”.
En aquesta línia, es proposa fer un llistat de “condicions claus” per generar escenaris com l’1-O i quins mecanismes hi ha per construir-los. Però la pregunta especialment incisiva és la que explora les mancances del referèndum. El grup motor reconeix, negre sobre blanc, que va haver-hi “sectors de les classes populars que no es van sentir interpel·lats”, i prega als militants una pluja d’idees per saber “com podem arribar-hi”.
L’organització, revisada
D’entrada el grup motor fa una descripció força àmplia de la situació sobre l’organització i l’estructura interna del partit. Però, tot i això, proposa a la militància que aporti “algun altre element d’anàlisi” per tenir en compte, conscients, potser, que alguna cosa ha quedat al calaix. La pregunta principal és “quin ha de ser el model de direcció política de la CUP?”. Un primer interrogant que en genera d’altres igualment transcendents per a una formació com la dels cupaires. Aixím suggereixen “repensar l’organització en l’àmbit supramunicipal”, mecanismes per integrar l’assemblearisme en uns temps polítics esverats i ràpids o com organitzar-se més enllà de les assemblees locals. També subratlla el paper que ha de tenir el militant en una organització que vol “subvertir l’actual sistema”.
En definitiva, el grup motor vol saber què entenen les bases per “unitat popular” i quin paper hi ha de tenir la CUP. Arran d’aquesta qüestió sorgeix la reflexió sobre el paper de les institucions i què hi van a fer. En aquesta línia, emergeix la pregunta del milió de dòlars, que és la darrera del qüestionari: “En un context divers i desigual, com definim una estratègia comuna amb tàctica canviant?”.
