“No em refio dels grecs fins i tot quan porten regals”. Aquesta seria més o menys la traducció de Timeo Danaos et dona ferentes, una memorable cita de l’Eneida de Virgili que ara aplica, d’una manera més prosaica, Junts per Catalunya davant les promeses de Pedro Sánchez de complir a correcuita els compromisos amb els de Carles Puigdemont. De fet, la maniobra de darrera hora del president del govern espanyol permet pensar que l’únic recurs que pensa que li queda és implorar als juntaires que tornin al diàleg i evitar l’enterrament definitiu d’una legislatura que tothom dona per fet que cria malves des de fa dies. Sánchez s’ha compromès fins i tot a reunir-se amb Puigdemont si els juntaires tornen a seure a la taula de les negociacions i els acords.
En tot cas, els de Junts asseguren que “no picaran l’ham”. “Fa angúnia i tot, l’arrossegada de Sánchez, és d’una desesperació absoluta“, descriuen desacomplexadament fonts de la direcció dels juntaires en conversa amb El Món. “Fets i fets vol dir, simplement, tot el que hi ha pendent”, asseguren les mateixes fonts per insistir que “mentrestant seguim allà mateix”. És a dir, amb el diàleg trencat, tal com ha admès Pedro Sánchez en una entrevista emesa aquest matí a RAC1 i una altra entrevista a El Cafè d’Idees.
Sánchez, però amb la seva proposta ha aconseguit donar més munició a la batalla de Verdun en què semblen instal·lats republicans i juntaires. La CUP ha ironitzat sobre el gir de Sánchez i Jéssica Albiach, dels Comuns, ha recordat que “només Pedro Sánchez, sap què pensa Pedro Sánchez”. ERC ha vist com Sánchez tornava a marcar l’agenda, però, aquesta vegada donant el protagonisme a Junts, com si fos el soci preferent o donant per descomptat el suport dels republicans en el marc del ja famós “front d’esquerres” que defensa Gabriel Rufián. Una situació que incomoda ERC, que ha sortit a la defensiva i no se n’ha estat de carregar contra el fons ideològic i tàctic dels juntaires.
Junts, a veure-les venir
“No guanyarem eleccions, però els farem patir”, defineixen fonts de la formació que no amaguen la seva perplexitat per la voluntat “sobtada” de complir amb els acords que van garantir l’última investidura de Sánchez, que li va permetre romandre a la Moncloa. En aquesta línia, subratllen el “compromís” de líder del PSOE de reunir-se amb Puigdemont si Junts torna a la via del diàleg. De fet, aquesta eventual trobada va ser definida pel president a l’exili com una mena “d’amnistia política”. Una petició indirecta que els socialistes van intentar complir amb una trobada succedània a Brussel·les entre el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president a l’exili.
Oficialment, els juntaires han demorat la resposta a la proposta de Sánchez a aquest dimecres. L’encarregada de replicar al president espanyol serà Míriam Nogueras. Serà “la reacció oficial del partit”, han dit. Però fonts de la formació expressen en privat el seu escepticisme respecte de la voluntat de Sánchez. En aquesta línia, es pregunten que, si fins ara no han complert, “com ho podrà complir tot”. En tot cas, no dissimulen la satisfacció de veure els “esforços que de cop i volta” sembla que vulgui dur a terme el president del govern espanyol. Això sí, esperen a veure quins són aquests compliments i amb quina celeritat els duen, suposadament, a terme. Aquest vespre, però, el portaveu juntaire al Senat, Eduard Pujol, ha donat una pista força clara en advertir, en la sessió de control al ministre Félix Bolaños -mà dreta de Sánchez al govern- que la seva formació “manté la posició” i consideren “més apassionants les curses de fons que els esprings finals”.
Al capdavall, des de Junts veuen un triomf en el cop d’efecte de Sánchez, amb el benentès que mostren que la majoria parlamentària depèn d’ells. Per una banda, els set diputats de Junts són més claus que cap altre si es té present el posicionament d’ERC –de lleialtat al PSOE a Espanya i Catalunya, sobre la base de l’amenaça d’una virtual majoria de PP i Vox–, que els diputats de Sumar comparteixen amb el PSOE el Consell de Ministres i que el PNB governa amb els socialistes sense gaires escarafalls al País Basc. Per tant, el pes dels vots de Junts amb l’aposta de retirar el suport ha fet guanyar protagonisme a la formació en l’agenda política amb un PSOE debilitat pels escàndols de corrupció. D’aquí que el protagonisme que Sánchez dona a Junts ha fet guanyar punts als de Puigdemont en contrast la magresa que li mostren les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió.
ERC s’ho ensumava
En canvi, ERC ha tornat a mostrar la seva adhesió al projecte de Sánchez, tot i que en cap de les dues entrevistes ha esmentat “el finançament singular”, l’estendard de la seva estratègia a Madrid. El cap visible dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, ha estat l’encarregat de posar la veu i el comentari al moviment del president espanyol. De fet, els junqueristes del Congrés no han posat en dubte el seu suport a l’actual inquilí de la Moncloa d’aquí que, fins i tot, hagin renyat el líder del PSOE, advertint-lo que amb Junts “s’equivoca” perquè van trencar el diàleg per “interessos empresarials i ideològics” i no pas pels “incompliments”. Rufián, seguint la línia estratègica del partit, no ha dubtat a utilitzar la tàctica de Sánchez per disparar contra els juntaires brandant la diferència ideològica entre les dues formacions.
Però, la veu oficial de la formació, la portaveu a la cambra catalana, Ester Capella, ha deixat entreveure que s’ensumaven aquest cop de timó de Sánchez per recuperar el suport de Junts. Ara bé, tampoc no s’esperaven que oblidés el compromís estrella amb els republicans, és a dir, la proposta de “finançament singular”. Capella ha tirat de veta de la seva paciència pallaresa per recordar que “ERC és molt pacient”. D’aquí que ha contestat que “més enllà de les bones paraules, estaria bé que es complís amb les obligacions concretes, i això interpel·la directament el president del Govern, que compleixi”.
En tot cas, des del Parlament ha deixat caure que “celebraran” qualsevol acord que beneficiï Catalunya, en referència implícita als pactes amb Junts. El comentari de Capella indica la voluntat d’aguantar el tipus davant el nou protagonisme que assumeix Junts a Madrid, que Sánchez veu com la peça més cobejada per subsistir a la Moncloa. Per això, ha aixecat el dit per alertar el PSOE que “com més incompleixen, més s’eleva el preu de les coses”. “Si complissin a la primera potser ningú no posaria tantes línies a tot”, ha argumentat Capella. I ha acabat per marcar territori davant els juntaires, sentenciant que “ERC procura no trencar relacions fins que no creu que no hi ha res a fer”. És a dir, descafeïnant la posició de Junts, tot i que admeten que els juntaires han estat capaços de marcar més agenda política que els republicans.
La CUP i els Comuns
La CUP també hi ha dit la seva. El seu diputat per la demarcació de Girona, Dani Cornellà, ha evitat valorar directament la relació entre juntaires i socialistes, però sí que ha utilitzat la ironia. “Els de Puigdemont no han cobrat per avançat i han hagut de trencar el pacte”, ha comentat l’exalcalde de Celrà aquest dimarts al Parlament. En aquesta línia, conclouen que, “una vegada més, el que podem dir és que l’Estat no compleix amb Catalunya i no respecta ni vol que avancem en el dret a l’autodeterminació”. “I pactant amb el PSOE, històricament, o amb qualsevol partit d’àmbit espanyol, el nostre país no avança”, ha reblat Cornellà, que s’ha mostrat força distant entre les promeses de Sánchez i el paper de Junts.
Albiach, que en cap moment posa en dubte la coalició de govern a Espanya, s’ha arremangat i ha admès que Sánchez fa un doble salt. Per una banda, marca l’agenda política aprofitant una mancança, en concret que el president espanyol “no estava complint amb el que s’havia pactat amb Junts”. “Els acords estan per complir-se”, ha afegit. La interpretació d’Albiach s’entén millor si es té present que valora l’anunci de Sánchez com a combustible per “generar un esperit de remuntada davant dels mitjans, principalment a Madrid, principalment de la dreta, que deien que la situació de la legislatura estava encallada”. Albiach és conscient que Sánchez necessitava un sotrac per poder fer via i esquivar la crisi que suposa que, dels seus dos darrers secretaris d’organització al PSOE, un acabi d’ingressar a la presó i l’altre n’acabi de sortir, provisionalment, després de meso engarjolat.
