Si no ho era ja abans, la reforma del model de finançament territorial de l’Estat ha esdevingut la batalla central de la legislatura a les institucions catalanes. Encara immers en les rèpliques del caos de Rodalies, que ja fa dues setmanes que impossibiliten la mobilitat de molts ciutadans, especialment a la regió metropolitana de Barcelona, el Govern batalla per salvar la que havia de ser la carpeta estrella del mandat de Salvador Illa. Per aquest camí ha anat la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, en la seva compareixença -demanada per si mateixa- a la comissió sectorial del Parlament que correspon al seu departament. Més enllà de detallar les lloes del nou sistema dissenyat per la ministra espanyola d’Hisenda, Maria Jesús Montero, bona part de la intervenció de Romero ha anat dirigida a Junts per Catalunya, la baula trencada de la majoria d’investidura de Pedro Sánchez, que l’executiu espanyol necessita per tirar endavant el projecte. Interpel·lada pel seu company de partit i portaveu del PSC a la comissió, Jordi Riba, la consellera ha apel·lat al programa electoral de Junts als comicis del 2024, que troba pràcticament equiparable a la reforma plantejada des de Madrid: “Vostès parlaven de recaptació, suficiència i ordinalitat, que és exactament el que garanteix aquest model. Espero puguin negociar“, ha interpel·lat al portaveu dels independentistes al debat, Antoni Castellà.
Romero, val a dir, ha reconegut davant els diputats les limitacions del model, que reivindica com un avenç respecte del sistema de repartiment de recursos caducat el 2014, però que té encara forats. Com alertaven en un comunicat les organitzacions del món empresarial català, la proposta és “insuficient” si es compara amb les aspiracions de sobirania fiscal catalanes i amb la quantitat de recursos necessaris per atendre l’estat del benestar i les demandes del teixit econòmic del Principat. Tot i això, la consellera ha fet una crida al “pragmatisme”; i ha instat els partits catalans a aprofitar la “finestra d’oportunitat” que genera la pobra salut de la majoria parlamentària que sosté el govern espanyol per encetar “el camí cap a la sobirania fiscal”. Ha destacat, en aquest sentit, diversos “elements de singularitat” que, malgrat que el nou model manté Catalunya dins el sistema comú, la fan destacar per sobre d’altres. Un exemple, a ulls de Romero, és la gestió del 56% de l’IVA de les pimes, un perfil d’empreses molt més nombrós a Catalunya que a la resta de territoris de l’Estat espanyol. També ha defensat, enfront de les crítiques de diversos experts, que la reforma garanteix l’ordinalitat, si bé ho fa “en tendència”, en tant que “és molt complicat” fer-ho en termes absoluts. “Hi ha un cert equilibri”; ha argumentat.
Singularitat i cost de la vida
Els arguments de Romero no semblen haver convençut els representants de Junts, que han cridat al Govern a “rectificar” en una proposta que, alerten, “ens pot fer anar enrere” en matèria fiscal. Castellà, davant els càlculs econòmics que ha llançat l’executiu, ha recordat que “el model del 2009 va començar igual, amb números i prou”; i ha reclamat “veure la lletra petita sobre la taula” abans de prendre decisions. Sobre els termes que ja es coneixen, ha assenyalat l’absència de dos elements que apareixien a l’acord d’investidura de Salvador Illa, com són “la sobirania fiscal i la relació bilateral amb l’Estat”. “Es va signar ben bé un concert, i això és cafè per a tothom”, ha argumentat el portaveu juntaire. En aquest sentit, el representant d’Esquerra Republicana de Catalunya, Albert Salvadó, ha reconegut que encara queda camp per millorar el model, i ha assegurat que els seus “no donen la negociació per tancada” amb aquesta mesura. “És una fita en el camí, però volem més”, ha etzibat Salvadó. A l’horitzó, per als republicans, hi ha la gestió completa de l’IRPF, ja en mans del Congrés dels Diputats. Sense aquesta segona palanca “no hi haurà pressupostos” a la Generalitat, ha reblat Salvadó, que ha instat a Romero a “fer la feina a Madrid” per assegurar els acords a Catalunya.
El gran forat que han detectat diversos partits -l’ha denunciat el mateix Castellà, però també la diputada de la CUP, Laure Vega– han estat els elements de càlcul del repartiment de recursos. El portaveu de Junts ha lamentat que l’ordinalitat només es respecta per al cas català en termes de població ajustada; però que, si les xifres es ponderen per la població total, el desequilibri entre recaptació i recursos rebuts continua sent igual d’ample. Romero, davant aquesta crítica, ha recordat que “tots els càlculs es fan sempre sobre la població ajustada”, i ha instat els grups crítics a “no fer-se trampes al solitari” en aquest sentit. Ara bé, tant Junts com la CUP han estat especialment crítics amb l’exclusió del cost de la vida com a factor per baremar el repartiment econòmic entre territoris. Sense aquesta ponderació, que té en compte que “cada euro no és igual a Catalunya i a Extremadura”, el nou model “aplica un valor de canvi que no és igual”, ha lamentat Vega. Romero ha reconegut aquest greuge, i l’ha atribuït a una derrota en la taula de negociació amb el ministeri. També l’ha fet servir, però, per instar Junts a participar en la negociació a Madrid. “Tant de bo en la negociació parlamentària hi hagi grups que ho introdueixin”, ha desitjat.
Contra el dúmping
Més enllà de les apel·lacions als partits catalans, Romero ha rebut els batzacs de la dreta i l’extrema dreta al Parlament -amb l’excepció d’Aliança Catalana, que no s’ha presentat a la sessió-. El PP i Vox han atacat els principis que han debatut els partits catalans amb el PSC, com l’ordinalitat o la necessitat de dedicar més recursos a l’estat del benestar del país. Enfront aquesta ofensiva, la consellera ha posat el focus en el dúmping fiscal que estan implementant diversos governs territorials en mans de les dretes espanyolistes, amb Isabel Díaz Ayuso al capdavant. “Rebaixen els impostos als rics i després demanen més transferències a l’Estat perquè no tenen prou recursos. Això és molt injust”, ha retret la titular d’Economia, que crida que la solidaritat territorial impliqui “que l’esforç fiscal sigui similar”. En aquest sentit, els socialistes han coincidit amb els Comuns en la demanda d’un mínim retributiu per a diverses figures fiscals. El portaveu del partit, David Cid, ha reclamat que “no es plantegi que, en funció de les majories polítiques, els catalans facin més esforç que els altres” perquè Ayuso i els seus aliats “decideixin lliurement que poden prescindir de l’impost de patrimonis”. Cid, en aquest sentit, ha posat el pes sobre Junts, i ha qüestionat als independentistes si acceptaran el nou finançament o si, per contra, es posicionaran “amb Vox i el PP”.
