El Grup Socialista i Units per Avançar ha presentat aquest dijous un recurs d’inconstitucionalitat contra la tramitació al Parlament de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre la independència presentada per Solidaritat Catalana, una petició que va rebre el suport de Junts per Catalunya (2) i la CUP (1), mentre que Esquerra Republicana (2) es va abstenir i el PSC (2) hi va votar en contra. Els socialistes, a més, van presentar una petició de reconsideració que va ser tombada pels representants que Junts, ERC i CUP té a l’òrgan rector del Parlament.
Els socialistes han presentat aquest recurs al Tribunal Constitucional (TC) perquè, a parer seu, la iniciativa “no compleix ni els requisits de la llei catalana de les ILP” i, a més, remarquen que va comptar amb l’informe desfavorable del lletrat del Parlament, que, també és membre de la comissió de control de la ILP, i va afirmar que aquesta iniciativa “no compleix condicions” exigides per la Llei de les ILP. Tot i això, cal remarcar que les conclusions del lletrat no són vinculants perquè l’informe es fa d’ofici sempre que es registra una ILP. El grup socialista ha presentat aquest recurs un cop la legislatura ja està dissolta i amb les eleccions convocades, però cal tenir present que les ILP tramitades per la Mesa segueixen el seu curs.
Els socialistes argumenten en l’escrit presentat davant el TC que la cambra catalana té la potestat de legislar i acceptar ILP sobre competències sobre les quals pugui legislar, però, en canvi, exposa que no en té sobre una reforma constitucional ni una declaració d’independència, atès que consideren que l’article 2 de la Constitució espanyola sobre la indissoluble unitat d’Espanya impedeix aquesta iniciativa. Per tot això, demanen que es declari nul l’acord de la Mesa que va rebutjar la seva proposta de reconsideració i que, en conseqüència, va admetre a tràmit la ILP per a la independència.
Els arguments del PSC
En l’escrit, el PSC al·lega que “resulta evident” que la ILP de Solidaritat Catalana no pot ser admesa a tràmit perquè “no s’ajusta a l’àmbit estricte de les competències de la Generalitat i no busca la seva fonamentació a la Constitució o l’Estatut”. En aquest sentit, recorda que l’informe del lletrat fa referència que no pot ser admesa perquè hi ha “una limitació relativa a les matèries que són competència de la Generalitat”. “L’objecte de la proposició suposa una modificació substancial de la forma d’Estat i de Govern establerta i definida a la Constitució, a banda de repercutir directament en la definició del subjecte de la sobirania, i en conseqüència suposa una regulació que altera o contradiu el marc constitucional que faria necessària una reforma constitucional prèvia”, conclou el recurs del PSC.
D’altra banda, els socialistes catalans apunten que hi ha “multitud” de jurisprudència constitucional en què es va suspendre primer i es va anul·lar posteriorment, les consultes del 9-N i de l’1-O i, a més, ressalta que l’alt tribunal ja es va pronunciar en anul·lar la Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya sobre l’inici del procés polític a Catalunya a conseqüència dels resultats electorals de 27 de setembre del 2015 perquè, segons exposa, “s’atribuïa una voluntat premeditada d’excloure les vies de reforma constitucional previstes a la Constitució espanyola com a instrument necessari a concretar i fer efectiu el projecte que manifestava”.
Què proposa la ILP admesa a tràmit per la Mesa?
El text que ha presentat Solidaritat ja es va debatre al Parlament perquè és el mateix que la formació va presentar el 13 d’abril de 2011 a la cambra catalana i exposa que la declaració d’independència serà efectiva quan s’aprovi la llei, quan es negociï amb la comunitat internacional la “forma i el moment” i quan sigui declarada per una majoria absoluta dels diputats del Parlament. L’únic que ha fet la formació és modificar els antecedents perquè han quedat desfasats 13 anys després, però l’articulat és el mateix “paraula per paraula”. Per actualitzar el text, la formació va comptar amb l’exdiputat, jurista i notari, Alfons López Tena, que va ser l’autor de redactar aquella llei.
