Poble Lliure, una de les principals organitzacions que integren la CUP, ha presentat la seva proposta per refundar l’esquerra independentista després que els anticapitalistes donessin el tret de sortida al Procés Garbí, que ha de servir per fer reflexió estratègica de l’esquerra independentista, el passat desembre a Girona. En el document la “Brúixola de la Unitat Popular”, que sintetitza les propostes que ha anat defensant en els últims anys, fixa com a objectiu de la refundació “l’assoliment d’una unitat popular àmplia, amb voluntat de conquesta del poder i com a eina útil pel país i per les seves classes populars”.
La formació, en la seva reflexió estratègica, deixa clar que l’esquerra ha de ser “útil i això passa per una voluntat d’exercir el poder, tant a dins com a fora de les institucions vigents i, especialment, amb la vista posada en una ruptura independentista i la construcció d’una República Catalana”. En aquest sentit, el document destaca que “l’hegemonia de la Unitat Popular dins el moviment independentista no és una fita llegendària sinó una dinàmica que pot donar-se”. Així mateix, subratlla que el primer pas per pensar en termes guanyadors i posar-hi els mitjans per aconseguir-ho passa per la “implicació militant”.
El procés de refundació proposat per Poble Lliure parteix de la certesa que l’esquerra independentista ha de tenir “una voluntat d’incidència real en la millora de la vida de les classes populars”, però defensa que “no pateix un problema de radicalitat en les propostes, sinó de credibilitat”. La formació vol ser capaç d’incidir en canvis factibles per evitar caure en la “irrellevància política”. “Sense una presència forta a les institucions vigents, qualsevol estratègia revolucionària està abocada a la irrellevància”, insisteix.
Poble Lliure exposa que el partit ha de tenir una línia “tàctica i estratègica” clara i ha de ser capaç d'”enquadrar els elements més cohesionats ideològicament, elaborar una estratègia i un programa coherents” que aglutinin les diferents reivindicacions i intervenir en la lluita institucional. D’altra banda, un altre factor que la formació considera clau en la refundació és donar suport a les mobilitzacions i tenir alhora capacitat de mobilització pròpia i, en aquest sentit, fa autocrítica perquè “la nostra presència a les institucions està per damunt de la nostra capacitat mobilitzadora”.
Proposa canvis en la militància
Sobre el model de militància, el document constata que és “una qüestió central” en la refundació i ho vincula amb “el model d’organització i el model de direcció”. Sobre aquest darrer aspecte, destaca que “continua sent un tabú, la qual cosa no fa sinó emmascarar direccions informals o encavalcades, decisions de les quals ningú se’n fa responsable i equips humans efímers”.
És per això que proposen canvis en clau organitzativa: mantenir el caràcter assembleari de l’organització i que les grans decisions siguin validades per la militància, que ha de disposar de “canals habilitats” per a fer arribar propostes i per a revocar càrrecs, promoure un model militant que “faciliti la participació de diferents tipus de sectors de les classes populars”, “una direcció política més clara i estable” i una cultura del debat “més sana i constructiva”.
Països Catalans: “un model confederal de nació”
Poble Lliure també defensa “un model confederal de nació” basat en Països Catalans malgrat que “és necessari atendre la realitat i veure com ha estat de difícil arrelar el projecte” més enllà de Catalunya. És per això, que la formació vinculada a la CUP reclama “construir estructures i discursos unitaris” centrats en “la unitat de terres de parla catalana”. “Entendre que hi ha camins separats, centrats en cada territori, hauria de facilitar l’arrelament organitzatiu de la Unitat Popular arreu, amb dinàmiques pròpies i autonomia política”, destaca.
