Si una cosa té ERC és capil·laritat territorial. És a dir, és prou difícil trobar un municipi de Catalunya on no hi hagi una assemblea local de la formació que torna a liderar Oriol Junqueras. D’aquí la importància que tenen les estructures regionals, comarcals i locals dels republicans. Tant és així que es pot assegurar que el Congrés de la formació, iniciat després de la patacada electoral del 12 de maig de 2024 encara no ha acabat de tancar-se.
No ha estat fins aquest 18 de juny que s’ha acabat la tercera fase del congrés que ha tornat a entronitzar Junqueras i ha convertit en número dos de la formació a Elisenda Alamany. I ha estat amb el congrés de la federació regional del Penedès, que ara ja integra la sempre complicada comarca de l’Anoia i que ha necessitat una negociació profunda entre les famílies comarcals que conviuen en aquesta federació. El debat ha estat intens en algunes regionals, però el junquerisme s’ha imposat sense baixar de l’autocar, com a mínim, en les federacions territorials del Principat, més enllà de les tres federacions que completen el mapa dels Països Catalans, com ara la de Catalunya Nord, País Valencià -amb seriosos problemes interns- i Illes Balears i Pitiüses.
De Girona, al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre
L’11 d’abril es va constatar la fortalesa del junquerisme amb el congrés de la Federació de Girona. El nou president d’ERC es va estimar la pau per territoris i va pactar mantenir els dos líders de l’executiva anterior. Així, la militància només va haver de decidir sobre una candidatura. En un conclave celebrat a Bescanó es va reelegir Pau Presas com a president de la Federació Regional d’ERC a Girona. Laia Cañigueral, actual diputada al Parlament, també va repetir com càrrec de secretària general, mentre que Miquel Reverter i Etna Estrems, nova diputada al Congrés, s’incorporen a la nova executiva amb la Vice-Secretaria General d’Organització i la Vice-Secretaria General de Comunicació, respectivament.
Una de les altres federacions que podria haver despertat alguna fera va ser la del Camp de Tarragona, però el congrés del 29 d’abril va ser prou pacífic. L’única candidatura que es va presentar va ser la que encapçalava Noemí Llauradó Sans, a la Presidència, ara al govern de Reus; Eduard Rovira Gual, a la Secretaria General i Virgínia Martínez Torres com a adjunta a la Secretaria General.
En canvi, a les Terres de l’Ebre, territori de “l’emir de la Ràpita”, Lluís Salvadó, i gran arquitecte universal de l’estructura orgànica de Junqueras, les coses no van ser tan fàcils. En el conclave que va celebrar al Perelló, el 6 de maig la Federació de l’Ebre, es van presentar dues candidatures. Per una banda, la liderada per Albert Salvadó i Fernández, i la de Roser Rué i Olivé. Salvadó es va imposar amb el 73,5% dels vots, Rué amb el 24,5% i un 2% dels votants es van abstenir.
Lleida i Pirineu, també pau
Ponent també corria el risc de ser un territori comantxe per al junquerisme. En el darrer congrés s’hi van presentar fins a tres candidatures. Però el 16 de maig es van esvair els dubtes. Carles Comes, alcalde de Torrelameu obtenia la presidència i Sílvia Martínez, que havia dirigit els serveis territorials d’Economia a la vegueria, va ser escollida secretària general. La continuïtat estava assegurada.
Si fa o no fa, ERC de l’Alt Pirineu i Aran va celebrar el seu congrés l’11 d’abril a la Seu d’Urgell amb una única candidatura. En aquesta ocasió, Roser Bombardó i Bagaria, alcaldessa de Montellà i Martinet, i Miquel López i Berga, alcalde de Castell de Mur, van obtenir la presidència i la secretaria general, en una de les zones més difícils de consolidar vots.
Els Vallès i Catalunya Central, la nova centralitat
El 22 de maig Toni Masana i Eva Soler escollits per encapçalar la direcció política de la federació regional vallesana. El Congrés es va celebrar a Palau-solità i Plegamans, amb una candidatura renovada. És a dir, conservava noms de l’antiga direcció però integrava nous noms que han reforçat l’estructura de Junqueras durant les primàries del Congrés.
Per altra banda, el Vallès Oriental va quedar en mans de Mayte Escobar i Enric Vinaixa, dos veterans de la política municipal. L’equip d’Escobar va obtenir 108 vots, per sobre dels 83 aconseguits per l’opció alternativa que liderava Pep Mur, de l’Ametlla del Vallès. El passat 15 de maig, Escobar incorporava a l’executiva comarcal tres membres de la candidatura que va perdre el congrés regional. En concret, va sumar Manoli Garrido, Josep Maria Pijoan López i Jaume Martorell Cruz. Un senyal de pau i treva que ha asserenat els ànims en una regional sempre animada.
Pel que fa a la Catalunya Central, va ser de les darreres a celebrar el congrés. De fet, era una regió sensible perquè és d’on va sortir, juntament amb Girona, el manifest contra Junqueras. El nou president del partit va confiar com a candidat a la presidència en aquesta regional a una persona força respectada per les files de la militància, com l’exalcalde de Solsona i exdiputat, David Rodríguez, conegut com “L’home tranquil del Miracle”, en referència al seu posat pacificador i el famós santuari solsoní. Un nom que faria difícil a l’antiga executiva presentar una alternativa convincent. De tàndem, Rodríguez també va fitxar un nom de pes a l’atabalada regió central com és Margarida Feliu, de Viladrau. En el congrés celebrat a Sallent, el passat cinc de juny, Rodríguez va obtenir el 88% i el 12% dels assistents van votar en blanc.
Baix Llobregat i Baix Besòs, per feina
Junqueras sabia que tenia dominada dues federacions molt metropolitanes. En primer terme, la federació del Baix Llobregat, que va ser la primera a celebrar el congrés després del conclave de Martorell. L’escenari triat va ser Sant Andreu de la Barca -municipi on ostenten l’alcaldia-, la militància de la federació va escollir una nova direcció “continuista” revalidant la presidència amb el veterà Eduard Suàrez, de Molins de Rei, i la secretaria general, Irina Moreno, de Cervelló. El vuit de maig van estrenar congrés la Federació del Baix Besòs, fins ara una comarcal. Rubèn Arenas, regidor i portaveu d’ERC a Sant Adrià de Besòs, i Olga Gàmez, regidora i portaveu a l’Ajuntament de Badalona, van ser elegits com a president i secretària general respectivament.
Maresme i Penedès, els darrers
La federació del Maresme s’ho va agafar amb calma. No va ser fins el 24 de maig que va celebrar l’assemblea que va revalidar la presidència de Marc Almendro i Annabel Moreno, a la secretaria general. Va ser un passeig perquè no es va presentar cap candidatura alternativa. El resultat mostrava certa unanimitat en la proposta puix que van obtenir el suport del 87,75% del conjunt de la militància.
La federació del Penedès, en canvi, va tenir més mambo. I no per diferències de famílies polítiques, sinó més aviat per equilibris territorials que va haver de resoldre Oriol López, el sapador que Junqueras té territorialment. No va ser fins al 18 de juny que Marta Ventura, regidora de Sant Jaume dels Domenys i diputada a la Diputació de Tarragona, va ser elegida nova presidenta formant tiquet amb un baró territorial del deep Penedès com Pol Pagès, que amb el seu posat de Peaky Blinders -malnom perquè sempre porta gorra- ha fet valer el poder penedesenc davant l’Anoia i el Garraf, comarques complexes demogràficament.
La sorpresa de Barcelona
La Federació d’ERC a Barcelona és possiblement la més “punky” de les federacions de la formació. De fet, sembla una de les federacions on la militància i direcció es mostren sempre divergents, llevat del període -amb excepcions de l’audaç Jordi Portabella, que va ser capaç de resistir amb Joan Laporta el desastre de les municipals de 2011-. El junquerisme tot i que tenia el suport de les dues candidatures que van guanyar el darrer congrés no va superar la prova, tot i que ara intenta reconduir la situació, a poc a poc i amb bona lletra.
En tot cas, la candidata de Dignitat Republicana, Creu Camacho, que comptava amb el suport de Nova Esquerra Nacional i Foc Nou, es va imposar per 14 vots a Endavant, Barcelona!, d’Eva Baró, que intentava revalidar el càrrec després d’haver obtingut per la mínima el congrés. De fet, hipotètica entrada del grup republicà al govern municipal de Jaume Collboni. Camacho ha guanyat amb 338 vots (49,6%) dels vots, mentre que Baró n’ha obtingut 324 (47,5) i hi ha hagut 20 vots en blanc (2,9%). La participació ha estat d’un 72 %.
