Augmenta la pressió sobre la consellera de Territori de la Generalitat, Sílvia Paneque, pel col·lapse de les Rodalies catalanes. El Parlament l’ha reprovat i ha tornat a demanar la seva dimissió per la “mala gestió” de la crisi ferroviària que pateix el Principat d’ençà de l’accident provocat pel despreniment del mur d’un talús a Gelida, el passat 18 de gener. La decisió s’ha pres mitjançant l’aprovació de tres punts de mocions de Junts, Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP exigint el Govern que depuri “responsabilitats polítiques” pel caos en la mobilitat del país. Han comptat amb el vot favorable de tots els partits amb les excepcions dels Comuns i Aliança Catalana, que s’han abstingut, i del PSC, que hi ha votat en contra. Més enllà del batzac a Paneque, el ple també ha reprovat el ministre espanyol de Transports, Óscar Puente, de qui també han reclamat el cessament.
Els grups parlamentaris insisteixen a cercar la sortida de Paneque de l’executiu, encara immersos en la crisi ferroviària. La consellera, però, s’aferra al càrrec, i ja va assegurar el passat dimarts que el president de la Generalitat, Salvador Illa, li ha traslladat “la confiança en la feina que està fent”. Contra el criteri d’Illa, els partits catalans hi retreuen la “mala gestió”, la manca d’informació als usuaris i l’absència d’alternatives per als afectats, i reclamen “impulsar els canvis necessaris al departament” per garantir que una crisi d’aquesta magnitud no es torni a repetir. També assenyalen el mateix president, a través d’una moció de la CUP, que hi retreu la “manca de fiscalització a Adif i Renfe durant la crisi”.
Abans de les acusacions dels partits, Paneque ha reivindicat la feina feta des del departament durant l’emergència ferroviària, i ha defensat que “de totes les crisis en poden sortir oportunitats” si es treballa “d’una manera unitària”. En aquest sentit, ha interpel·lat els partits que l’han reprovat perquè endeguin un “pacte de país pel transport públic”, que impliqui també els agents econòmics i socials, el món local i les plataformes especialitzades per impulsar un nou sistema català de gestió de les infraestructures ferroviàries. També s’ha compromès a traslladar a la cambra el gruix del pla de Rodalies 2020-2030, modificat recentment amb noves partides pressupostàries, perquè sigui “un element de discussió” entre els actors polítics.
Denuncia a Rodalies
A banda de les potencials dimissions, els grups parlamentaris també han dirigit la ràbia cap a Renfe i Adif, a qui situen com a culpables de la mala gestió d’infraestructures ferroviàries en les darreres dècades. Una moció de Junts, aprovada també per la cambra, assegura que les gestores espanyoles han patit unes “falses conseqüències” pel seu paper en el col·lapse ferroviari català. En aquest sentit, contempla portar als tribunals a les dues empreses estatals, i h fa amb el suport de Vox, la CUP i AC, les abstencions del PP i ERC i el vot en contra del PSC i els Comuns. Aquesta iniciativa dels independentistes sí que ha prosperat, al contrari que la que reclamava “expulsar” Renfe de Catalunya i atorgar la gestió ferroviària completa a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, en línia amb l’informe que van presentar els seus serveis jurídics a principis de setmana. Ja llavors, però, Paneque va retreure que la proposta no té “cap fonament real”, i va assegurar que la Generalitat “no pot anul·lar cap contracte” amb l’operadora, perquè “no és així com funciona” el servei ferroviari català.
