Si els acords d’investidura van certificar el paper crucial de Junts per Catalunya a la política espanyola, la primera reunió a Suïssa de la taula de diàleg amb el PSOE de principis de desembre va reubicar definitivament Carles Puigdemont i el seu partit com a actor essencial en la negociació amb els socialistes espanyols per a “la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat”. Tot i això, caldrà veure si els juntaires són capaços d’anar més enllà que els republicans i si, com va dir Puigdemont, són capaços d’enviar l'”a canvi de res” a la paperera de la història. Experts consultats per El Món consideren que el partit s’ho ha jugat tot a aquesta negociació i dels “fruits substantius” que aconsegueixi depèn, en gran part, el seu futur a Catalunya, on té deures de cara l’any vinent com trobar un candidat per a les pròximes eleccions al Parlament.
Ferran Requejo, catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra, exposa que la previsió del 2024 és “incerta” per a la formació de Puigdemont perquè “s’ho ha jugat tot” a la negociació amb el PSOE i el seu objectiu, segons apunta, haurà de ser obtenir “fruits substantius” en temes rellevants com la representativitat a Europa, la llengua, les infraestructures (port, aeroport, corredor mediterrani) i el model de finançament. El politòleg de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Toni Rodon, per la seva banda, manifesta que Junts ha passat d’una estratègia de confrontació a pactar amb el PSOE i, en aquest sentit assenyala que encara està per veure com encaixen aquest canvi de rumb les bases del partit, però creu que la formació confia que el paper més rellevant a Madrid els doni visibilitat pública i “capacitat de recuperar-se a les enquestes” amb la mirada posada a les eleccions del 2025.
En canvi, el jurista i exvicepresident primer del Parlament Josep Costa és del parer que a Junts s’hauran d’acostumar aquest any a “assumir les servituds” de pactar amb el PSOE. Aquesta aspiració de Junts de fer que els seus pactes amb el PSOE sigui diferents dels pactes que va fer ERC “està per veure i aquest any s’aclarirà”, exposa, però creu que s’hauran d’acostumar a empassar-se “dilacions, compliments parcials i les llargues” que pugui donar el PSOE durant la negociació. Així mateix, considera que la formació de Laura Borràs i Jordi Turull s’enfronta al “dilema” de com “capitalitzar” des de fora del Govern els acords “materials” que pugui assolir amb el PSOE perquè si negocia canvis legislatius, traspassos o transferències és molt probable que tot això “acabi al cistell d’ERC”.
“Això es pot capitalitzar en el sentit que quedi clar que és un pacte que fan ells”, ressalta en aquest sentit Requejo, que opina que el PSOE aquí té un “marge de maniobra gran” per permetre que tant Esquerra com Junts es puguin penjar medalles. Tanmateix, Costa insisteix que el 2024 serà un període d’impàs fins a les eleccions de l’any que ve per evitar que els consellers d’ERC acabin “rebent els fruits de les negociacions de Junts”. En aquest sentit, pronostica algunes tensions internes entre els partidaris de desmarcar-se del Govern i els que defensaran acostar-se a l’Executiu d’Aragonès per “començar a capitalitzar coses” aquest mateix 2024, sense esperar als pròxims comicis.
Costa i Rodon coincideixen que Junts ha aconseguit un paper més rellevant al Congrés que al Parlament, on després de la sortida del Govern té un rol més secundari. Tot i això, Ferran Requejo assenyala que Junts pot esdevenir el principal partit de l’oposició a la cambra catalana si es desmarca dels Pressupostos del Govern que, segons el catedràtic, tenen molts números de tirar endavant amb el suport del PSC i comuns. Però això tampoc està clar, ja que Junts va oferir mà estesa al Govern en la darrera sessió de control de l’any per negociar els comptes de la Generalitat: “Desitgem un bon govern, un govern fort, amb una gestió solvent”.
La revàlida de les eleccions europees
D’altra banda, Junts i Carles Puigdemont s’enfrontaran al juny a una mena de revàlida de les eleccions europees de fa cinc anys, quan va guanyar-les amb un milió de vots. Costa assenyala que aquell resultat tan espectacular que va tenir és “pràcticament irrepetible”, però creu que els comicis serviran com a “test” i una “revàlida política” per al lideratge de Carles Puigdemont. “Jo crec que indiscutiblement en aquestes eleccions es veurà la força del lideratge que té i la força que conserva l’independentisme pel que fa a mobilització de l’electorat”, conclou.
Un argument similar fa servir Requejo per analitzar aquesta cita electoral: “Puigdemont pot mobilitzar part de l’abstencionisme de tot el sector independentista desencantat si fa una bona campanya”. Segons ell, tot s’haurà de basar en una bona negociació amb el PSOE durant el 2024. En canvi, Rodon no creu que es pugui fer una lectura en clau nacional perquè les eleccions europees són difícils de comparar amb altres eleccions i no està gens clar que la participació sigui molt elevada. “Tret que no es produeixi una patacada molt gran, no ho llegiria molt com una mena de test cap a ell”, exposa.
Un candidat a la presidència de la Generalitat
L’altre interrogant que Junts haurà de resoldre aquest 2024 és escollir el seu candidat per a les pròximes eleccions catalanes. “Sorprèn bastant que no s’hagi solucionat”, indica Toni Rodon, i apunta en aquest sentit que els partits “funcionen millor quan tenen una cara visible a davant, que la gent identifica i saben vincular el missatge amb la persona”. “Això a Junts, i també a ERC, no s’acaba de produir”. Ferran Requejo, per la seva banda, apunta que el partit no compta amb “una figura aglutinadora” a banda del president a l’exili Carles Puigdemont, però alerta de les dificultats que hi ha en el fet que pugui presentar-se com a candidat.
De fet, Josep Costa diu que “és evident que hi ha un sector de Junts que voldrà que Puigdemont sigui candidat, però això ara mateix depèn de mil coses, començant per veure com acaba tot el tema de l’amnistia”. I, d’altra banda, també cal tenir en compte que “ell no sembla que tingui interès”. “Serà un estira-i-arronsa que dependrà molt del resultat de les europees”, pronostica, i lamenta que els partits hagin estat incapaços de generar nous lideratges. “Junts no ha aconseguit consolidar cap lideratge més enllà dels que tenia el 2017”, exposa. Cap dels tres experts descarten la possibilitat que el candidat de Junts a la presidència de la Generalitat sigui Jordi Turull o Josep Rull, però no ho acaben de veure clar. Requejo avisa que Junts “no és un partit uniformat”, ja que actualment hi conviuen “tendències i tradicions” diferents. “No tenen cap recanvi obvi si Puigdemont no pot o no vol”, conclou Costa.
