“Es pensaven que Junts era Convergència, i, amics, no té res a veure!”, comenta en conversa amb El Món un militant de la formació, que s’estima més que li diguin afiliat. És la resposta que ha donat en conèixer el nombre d’esmenes que s’han presentat arreu del país, en diferents assemblees territorials, sectorials o ideològiques, a les ponències que han d’endreçar el partit per als pròxims anys. Segons ha pogut saber El Món, els militants han presentat més de dues mil esmenes a les tres ponències que el grup promotor de la formació que lideren Carles Puigdemont i Jordi Turull ha presentat de cara el congrés de Calella, que se celebra del 25 al 27 d’octubre.
Però la xifra encara es podria incrementar d’aquí al dia 15 d’octubre, perquè es poden presentar in voce a les assemblees territorials. Ara totes les esmenes presentades han de ser aprovades en els fòrums on s’han gestat, és a dir, si assemblees territorials, sectorials o ideològiques. En cas que superin la garbellada, arribarien al conclave, on les podrà defensar cada proposant. Ara la maquinària del partit i l’aparell intentaran batallar per neutralitzar aquesta ofensiva dels militants per mirar de centrar bé la formació i deixar clar com ha de funcionar internament el partit.
Per ponències
En concret, la ponència número u, és a dir, l’estratègica batejada com Esperança i alternativa, que dibuixa el contingut ideològic dels juntaires, ja acumula 456 esmenes. Pel que fa a la ponència número dos, titulada El país que volem, n’ha rebut 727. Però la ponència que s’emporta la palma és l’organitzativa, amb 996 esmenes. En total, 2.179 esmenes. Una xifra que ha fet que als grups promotors i a l’executiva del partit se’ls hagi girat feina per tal de mirar d’asserenar els ànims i l’ímpetu dels militants i modelar el partit.
Especialment indicatives són les esmenes que s’han presentat a la ponència organitzativa. És a dir, el que ha de ser el futur reglament de funcionament de la formació. Un document importantíssim que defineix els poders dels òrgans de direcció i dels càrrecs orgànics, les seves competències i poder, el nomenament de candidats o les incompatibilitats dels dirigents, així com de l’elaboració de les llistes. En síntesi, les esmenes volen reduir la verticalitat que dibuixa la proposta document organitzatiu per als pròxims quatre anys.
Poders i llistes
Destaquen les 51 esmenes sobre com han de ser les llistes per a la direcció nacional del partit. La ponència proposa llistes tancades i bloquejades, una idea que no ha agradat gaire a militants d’arreu del país, que plantegen sistemes diametralment diferents. Principalment, les esmenes raonen que cal que les llistes a la direcció siguin tancades i desbloquejades -és a dir una llista on el militant pot triar qui vota dels noms que se li proposen dins d’una candidatura- o bé oberta i desbloquejada -això és que es puguin triar membres de diverses candidatures. De fet, l’argument de les esmenes és articular un sistema que no eviti el vot de càstig a noms concrets, un indicatiu que no ho permetria el sistema que ha dissenyat el grup promotor.
Per altra banda, també hi ha desenes d’esmenes per tornar a posar topalls d’incompatibilitat que l’actual redactat elimina. Majoritàriament, la militància torna a demanar la incompatibilitat de càrrecs amb la fórmula de dos institucionals i un orgànic o bé dos orgànics i un institucional. Un altre dels punts que ha aixecat més polèmica és l’elecció dels caps de llista municipal, ja que l’actual esborrany de ponència permetria que fos la direcció nacional que els nomenés. Les diferents assemblees territorials han posat el crit al cel per entendre que es menysté el poder de l’assemblea territorial i, per tant, reclamen que la plena competència sigui la secció local del partit del municipi, i si de cas, s’informi l’executiva de la vegueria i la nacional.
Un altre dels punts calents que ha aixecat més polseguera és el concepte “sense limitació” que, segons la ponència, pot definir el poder del secretari general de la formació. Una sèrie d’esmenes retallen aquest poder i proposen que estigui supeditat a la direcció nacional i a la presidència. Fins i tot, n’hi ha que aposten perquè doni explicacions de les decisions econòmiques i financeres trimestralment a la direcció nacional. O bé, que cada decisió sigui d’acord amb la presidència i validada per la direcció nacional.
