Junts per Catalunya vol endurir les condicions d’empadronament i proposa que els ocupes no es puguin inscriure al padró municipal com a habitants dels pisos on viuen, segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts del partit a El Món. La formació de Carles Puigdemont també vol posar fi a l’empadronament als equipaments municipals o a l’espai públic i proposa que sigui la Generalitat, i no els ajuntaments, qui assumeixi la gestió dels serveis socials que donen cobertura a la població vulnerable i porti registre d’un “padró social”. La proposta es votarà aquest cap de setmana a la convenció municipalista que se celebra a Vic (Osona) i a la qual està previst que assisteixen uns 300 alcaldes, regidors i càrrecs municipals. Si tira endavant, Junts haurà de portar al Congrés una iniciativa per modificar la llei espanyola 7/1985, que regula el règim local, i el decret 1960/1986, que concreta el padró municipal.
En el document de treball que es discutirà a Vic, al qual ha tingut accés El Món, Junts reitera que s’oposa “fermament” a l’empadronament en pisos ocupats perquè es tracta d’un “delicte” i reclama “acompanyar” els menors que estiguin en especial situació de vulnerabilitat. “Des de Junts no podem acceptar que d’un acte il·legal, com l’ocupació d’immobles, se’n pugui derivar la condició de ciutadania municipal a través del padró”, diu el text. La formació reclama “unificar els criteris” per facilitar la feina als ajuntaments i dotar-los de seguretat jurídica, així com per evitar que hi hagi un “efecte crida” cap a municipis on la legislació sigui més laxa. Per això volen que s’exigeixi un “títol habilitant i blindar la verificació de la residència” i que es fixin clarament les “excepcions” per a situacions de vulnerabilitat “degudament acreditades pels serveis socials”.
Per exemplificar la “problemàtica” que suposa el padró per a molts municipis, des de Junts posen el cas precisament de Vic, on cada any es produeixen 5.000 moviments del padró, dels quals uns 3.000 són noves altes, i de Figueres (Alt Empordà), on l’any passat es va donar de baixa a 804 persones per “casos de frau”. Es tracta de dues poblacions amb alcaldes juntaires i que viuen de prop el fenomen migratori i tots els reptes associats al canvi demogràfic que suposa perquè tenen aproximadament un terç de la població d’origen estranger.
La batalla amb Aliança Catalana està servida
La trobada està pensada per començar a preparar l’estratègia electoral per a les municipals del 2027, que estrenaran el nou cicle electoral del postprocés i serviran per calibrar per primera vegada la penetració d’Aliança Catalana després de quatre anys d’exposició mediàtica des del faristol del Parlament i des del saló de plens de l’Ajuntament de Ripoll. El partit d’extrema dreta, que fa frontera electoral amb Junts, pot treure-li un bon grapat de vots a moltes ciutats, tal com avisava el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de fa unes setmanes.
En el seu últim baròmetre s’apunta a una possible fuga de vots cap al partit de Sílvia Orriols i d’aquí la insistència de Junts d’agafar les regnes del discurs migratori amb un acord propi per aconseguir el traspàs de les competències d’immigració i ara un enduriment de les condicions per empadronar ocupes, molts dels quals són persones migrants en situació administrativa irregular. Des de la formació de Carles Puigdemont també s’han desmarcat del discurs d’odi del partit d’extrema. “Atiar l’odi vol dir trencar la convivència, i el pitjor que pot fer una força política és atiar tot allò que pot trencar la convivència”, defensava fa unes setmanes el secretari general de Junts, Jordi Turull, en plena polèmica pel fracàs de la moció de censura a Orriol. “No ens sentim a prop del discurs d’Aliança Catalana, nosaltres defensem que Catalunya és un sol poble que, a més, necessita immigració. La seva proposta no té res a veure amb la nostra”.
