El president a l’exili i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha explicat en la seva conferència des de Waterloo per què el seu partit no s’ha sumat al Pacte Nacional per la Llengua, que PSC, ERC, els Comuns i entitats culturals signaran aquest dimarts en un acte a l’Institut d’Estudis Catalans amb l’absència dels juntaires i també de la CUP. Puigdemont ha detallat que no el volen signar ara perquè consideren que cal espera del dictamen del Tribunal Constitucional sobre la constitucionalitat de la llei i el decret llei del 2022 i, d’altra banda, estan pendents de veure com es resol l’oficialitat del català a Europa, que van pactar amb el PSOE perquè Francina Armengol fos elegida presidenta del Congrés dels Diputats.
En una trobada del grup parlamentari a Waterloo amb motiu del primer aniversari de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M, Puigdemont ha justificat que el seu grup no l’ha signat perquè és “molt important” i ha remarcat que havien “demanat consensuar-lo” un cop es coneguin “alguns elements que són crítics i determinants per a definir quina política lingüística hem de seguir”. “És el mateix fer política lingüística si tenim una sentència favorable o si la tenim en contra? És que el Govern no tindrà res a dir?”, ha reclamat el president de Junts de Catalunya, que ha afirmat que la sentència de l’alt tribunal “està a punt de sortir i és determinant”.
L’altre element que el president de Junts per Catalunya ha posat damunt la taula ha estat l’oficialitat del català a la Unió Europea. “No és el mateix un Pacte Nacional per la Llengua si la nostra llengua és oficial o si el govern que l’havia de defensar no ho aconsegueix”, ha argumentat en referència a l’executiu de Pedro Sánchez. Davant d’això, Puigdemont s’ha preguntat quin és l’objectiu per presentar ara aquest pacte: “El titular del diari? El blanquejament d’un Govern? Deixar en evidència l’oposició perquè no té prou fermesa en defensa de la llengua catalana?”.
La CUP es queda al marge perquè no és un pacte “contra l’Estat”
D’altra banda, la diputada de la CUP Laia Estrada ha defensat que la formació anticapitalista no se sumi al Pacte Nacional per la Llengua perquè no va “contra l’Estat”. “La CUP no signem el Pacte Nacional per la Llengua perquè entenem que un pacte d’aquestes característiques s’hauria de fer contra l’Estat i no de la seva mà. Reconeixem les mesures del pacte, i algunes les compartim”, ha assegurat Estrada. La cupaire, a més, ha assenyalat que des de la formació anticapitalista van encoratjar el conseller Francesc Xavier Vila a obrir el pacte “a les entitats i organitzacions”, però critica que “no conté res amb relació a l’ofensiva judicial contra el català”. “És una contradicció plantejar un seguit de mesures que poden quedar en paper mullat si no s’està disposat a plantar cara a l’Estat”, ha subratllat.
ERC replica a Junts: el pacte és una eina “imprescindible” per respondre a la sentència
Davant el posicionament de Junts per Catalunya i la CUP, les dues formacions que rebutgen el pacte, el portaveu d’Esquerra Republicana, Isaac Albert, ha replicat als de Carles Puigdemont que el Pacte Nacional per la Llengua és una eina “imprescindible” per respondre “millor” a la sentència de l’alt tribunal, i no el contrari. “No és un motiu per no ser al Pacte, ans al contrari, és un motiu per formar-ne part”, ha argumentat el dirigent republicà que, en roda de premsa, ha retret el “politiqueig” de Junts per Catalunya i la CUP, i ha remarcat que el text es pot anar millorant. “Això va d’anar junts, de fer que el país sigui fort davant una sentència que pot perjudicar molt la llengua catalana”, ha dit, i ha assegurat que “el pacte és un document “transversal”, amb mesures “definides i clares i que té una partida pressupostària important i calendari definit perquè el català torni a ser la llengua principal de la societat catalana”.
